Anàlisi: Space Hulk

Space Hulk és un nom que ràpidament sonarà als aficionats als jocs de taulell, especialment als que ho siguin als jocs de ciència-ficció amb miniatures. Producte de la factoria Games Workshop, estem davant una versió ràpida i directa del més complex i ampli Warhammer 40.000. Ara arriba una versió digital que promet adaptar amb fidelitat absoluta l’original, tot seguit us expliquem si ho aconsegueix.

Versió analitzada:iPad Gènere:Estratègia per torns Distribuït per:Full Control Studios També disponible a:Windows, Mac

RAUL ARRIBAS| Barcelona

L’empresa anglesa Games Workshop és un referent indiscutible dintre del món dels jocs de batalles amb miniatures. Els seus Warhammer Fantasy Battles i Warhammer 40.000 en són dos exponents famosos i, al seu voltant, una sèrie de jocs més ràpids i directes donen profunditat a una amplia i treballada ambientació. Space Hulk és un d’aquests productes satèl·lit, concretament de l’univers futurista de Warhammer 40.000, on la guerra, la duresa i la foscor del futur llunyà de la humanitat són la marca de la casa.

Tot i no ser el primer cop que Space Hulk rep una adaptació al món de l’oci digital, podem afirmar que aquest és el primer cop que es vol adaptar fidelment el joc clàssic, l’original de taulell. Fins ara les adaptacions havien intentat transportar l’ambientació i les sensacions a jocs d’acció en primera persona, però el resultat era un altre tipus d’experiència. De fet, quan vam analitzar Hunters 2, vam incidir en què aquella proposta de Rodeo Games era el més semblant a jugar a Space Hulk que havíem experimentat digitalment, afavorit per les excel·lències de l’iPad com a plataforma per a jocs d’aquestes característiques. Això ha canviat i, de la mà de Full Control Studios, rebem una adaptació fidedigna al producte original, també per a la tauleta d’Apple.

Al 41è mil·lenni la humanitat s’ha d’enfrontar a diverses amenaces que aspiren a exterminar-la. Una d’aquestes amenaces, potser la més alienígena des d’un punt de vista terraqui, és la dels Genestealers, una salvatge i violenta raça de caçadors viscerals que no cerquen res més que aniquilar qualsevol enemic que trobin al seu camí. Aquesta raça d’éssers està inspirada en el cèlebre alienígena de la saga cinematogràfica Alien, i per tant és fàcil deduir les seves capacitats més perilloses: estem davant d’individus molt ràpids, letals en el cos a cos i amb una facilitat innata per a les emboscades. Per l’altra part, la humanitat ha avançat molt tecnològicament (tot i que segons el ric rerefons d’aquest univers fictici en realitat ha patit un retrocés important des dels dies de glòria de l’Imperi Humà, però això ja és una altra història), i està en condicions d’enfrontar-se amb garanties a enemics d’aquestes característiques, tot i que no sense sofrir pèrdues.

Space Hulk ens posa a la pell d’un comandant del capítol Blood Angels dels Marines de l’Espai, un cos d’elit dels exèrcits humans que fa 600 anys va trobar un derelicte espacial a la deriva infestat d’aquests alienígenes. El resultat de la confrontació va ser la pràctica aniquilació dels humans, mil marines, i la fugida desesperada dels cinquanta supervivents. Sis segles després, i gràcies a les deformacions sobre l’espai-temps que produeixen els viatges interestel·lars, la gegantina nau espacial abandonada torna a estar a l’abast i els Blood Angels es disposen a netejar l’honor dels seus avantpassats caiguts en combat. La humanitat no pot permetre que els Genestealers s’estenguin pels planetes del seu imperi i el nostre capítol de marines espacials serà qui ho evitarà. És el nostre deute, és la nostra assignatura pendent.

El nou Space Hulk és un joc d’estratègia per torns clàssic, exactament igual que la seva contrapartida física. Tanta és la fidelitat que guarda amb el seu original que el reglament és exactament el mateix, i fins i tot la resolució d’accions es fa mitjançant tirades virtuals de daus, les quals observarem a la secció d’informació de la part inferior a la dreta. La mecànica del joc consisteix a desplaçar-se pels estrets passadissos de la nau espacial maniobrant en aquest espai tan reduït per aconseguir bones posicions de combat. Al mateix temps, l’enemic es mou amb més agilitat i rapidesa que nosaltres, tot i que la seva carència d’atacs a distància fa que als darrers moviments abans d’establir combat cos a cos siguin vulnerables. Per tant, haurem de distribuir de forma acurada i planificada els nostres punts d’acció per a moure’ns i disparar les nostres armes, així com tenir en consideració accions puntuals que puguem necessitar (com obrir mampares).

El reglament atorga 4 punts d’acció a cada marine, i 6 a cada individu o grup de Genestealers. Cada Marine empra un punt d’acció per a moure un quadre endavant, girar 90º, disparar, desencasquetar una arma bloquejada o accionar un element d’escenari (per exemple, una porta). Moure un quadre enrere o activar alguna de les posicions tàctiques especials (com preparar-se per una millor defensa en combat cos a cos, o per a efectuar foc de supressió al torn de l’enemic) costa dos punts d’acció. Els Genestealers, per contra, tant quan només són un senyal al radar de moviment com quan ja han revelat la seva presència, gaudeixen de moltes menys restriccions a l’hora d’emprar els seus sis punts d’acció, per desesperació dels humans.

Els Marines, però, gaudeixen d’entre 1 i 6 punts d’acció extra cada torn que poden distribuïr entre els seus components com el comandant estimi oportú, que representen aquesta superioritat tàctica i organitzativa dels Blood Angels sobre el seu enemic. Si els Genestealers hem dit que estaven inspirats en els alienígenes de la saga Alien, costa no adonar-se que tota la mecànica de l’Space Hulk està clarament inspirada en la segona pel·lícula de la franquícia: Aliens.

En combats a distància els Marines Espacials són molt superiors als seus adversaris que, com ja hem dit, no gaudeixen d’armes de foc. Però si els Genestealers arriben a combatre en cos a cos, la situació canvia dràsticament, essent mortífers. No tots els Marines van equipats amb les mateixes armes, i alguns fins i tot estan preparats i entrenats per a oferir un dur enfrontament en combat cos a cos, però per norma general el comandant Marine farà bé en mantenir una prudent distància de seguretat entre les seves forces i l‘enemic. Aquest punt, que s’explica tan fàcilment, té difícil implementació al camp de batalla donada l’arquitectura de passadissos de la vella nau espacial on es desenvolupa l’acció, i aquí rau la clau del joc que ens ocupa.

Gaudim d’una campanya individual que ens permetrà jugar amb els Blood Angels un total de 12 missions prou variades, dintre de l’esquema rígid d’aquest joc. Hi ha dues campanyes més que es poden adquirir com a contingut addicional. A més, el seu apartat multijugador en línia ofereix tot el que es podia esperar d’ell i permet jugar contra altres jugadors tant en mode síncron (els dos a la vegada) com asíncron (no cal estar davant l’iPad mentre l’altre jugador executa el seu torn). També podem jugar contra un amic a un sol iPad mitjançant el sistema de passar el dispositiu d’una persona a l’altra (sense que puguem veure la pantalla quan el rival executa els seus moviments). I, com podeu imaginar, aquí sí que podrem jugar també amb els Genestealers, no com a la campanya individual on estem restringits a dirigir el Marines Espacials.

La fidelitat al joc de taulell original, en concret a la seva tercera edició, és tal que fins i tot gràficament l’imita. Els escenaris per on discorrerà l’acció són representacions fidels dels components de cartró de la caixa original, i tot transmet aquesta sensació de versió electrònica de la seva contrapartida física.

Aquesta fidelitat és a la vegada el punt fort i el punt feble d’aquest Space Hulk de Full Control Studios. El joc físic es regeix per unes mecàniques i un ritme molt propi dels jocs jugats a una taula, amb amics i mentre es comenta la jugada. Tant o més important és el que passa al voltant de la taula que sobre els corredors foscos i mortífers del derelicte espacial. Qui hagi jugat a la versió tradicional i li agradi, gaudirà de valent amb aquesta versió electrònica, ja que és una adaptació en majúscules, amb totes les lletres. A més, l’iPad, amb la seva pantalla tàctil, és un dispositiu ideal per a gaudir d’un joc així, i permet a més fer-ho a qualsevol lloc en qualsevol moment, cosa impensable amb la versió de taulell.

Però aquesta mecànica, per als que esperen una experiència més pròpia del món dels videojocs digitals, costarà d’assimilar. Un ritme tan lent, tan asíncron (fins i tot quan juguem de forma individual contra la màquina), segurament provocarà en els profans una sensació de pèrdua de temps que difícilment acceptaran de bon grat si no estaven previnguts del tipus de joc a què s’enfrontaven. Tota una arma de doble fil aquesta fidelitat que, a nosaltres, com a grans aficionats al Space Hulk original, no podem negar que ens ha agradat molt.

El millor

• Fidelitat absoluta a l’original.
• Multijugador en línia complet i ben implementat.

El pitjor

"Space Hulk és un dels jocs de Games Workshop que més renom i tradició té entre els fans dels seus productes. Aquesta versió digital és una adaptació sensacionalment fidel del joc, essent això el millor i el pitjor a la vegada. Si us agrada el joc de taulell, gaudireu molt amb aquest d’iPad. Si per contra espereu un joc dinàmic i d’acció, aquest no és el producte que busqueu." .[pe2-gallery class="alignleft" ]

[/pe2-gallery]