Anàlisi: El Shaddai: Ascension of the Metatron

630_208_shaddai Zoom

630_208_shaddai

De les mans deSawaki Takeyasu, artitsta japonés que ha treballat en la part artística de jocs com Okami, Devil May Cry o Steel Batallion, i amb una remarcable orientació japonesa, arriba a les botigues el videojoc El Shaddai:Ascension of the Metatron. Un joc que no deixa indiferent ningú.

Zoom

Versió analitzada:PlayStation 3.

Gènere:Acció sobre rails, lluita 3D, plataformes i acció 3a persona .

Desenvolupat per:UTV Ignition .

Distribuït per: Konami.

També disponible a:XBOX 360 (09/09/2011)

PEGI:12.

Zoom

El Shaddaiha arribat a Europa després de rebre diferents premis al Japó i amb el segell artístic de Sawaki Takeyasu, que ens garanteix un apartat gràfic de qualitat. Tots sabem que Europa no té res a veure amb el Japó, però sovint els videojugadors europeus demanen a crits que els videojocs japonesos també es distribueixin al vell continent. El Shaddai és un d'aquests.

En aquest videojoc, ens posarem a la pell del personatge protagonista dels llibres d'Enoch. La nostra missió serà baixar a la terra a fer que els set arcàngels tornin amb Déu i deixin de causar el caos. En aquesta aventura ens acompanyarà Lucífel. Ell supervisarà, guiarà i acompanyarà en tot moment a Enoch per tal d'ajudar-lo en tot moment.

Zoom

Per tal d'anar avançant en la història, anirem recorrent diferents mons, tots molt originals i visualment espectaculars. Uns en 3D i altres en 2D amb dos estils de jugabilitat ben diferent. En els mons 3D anirem recorrent diferents camins, la majoria molt marcats i sense pèrdua mentre que en els mons 2D el joc es convertirà en un clàssic plataformes.

Zoom

Aquest és l'únic apartat en el que la jugabilitat d'El Shaddai destaca. La resta d'aspectes del títol són molt més discrets i conformen un conjunt que no passa de fluix. Pràcticament estarem corrent d'un passadís a un altre, superant diferents pantalles de plataformes per a arribar a un punt on haurem de lluitar amb diferents enemics. La història s'anirà repetint capítol rera capítol sense aportar-nos res més interessant que elsescenaris, la música i la trama del joc.

Com a conceptes interessants per a futurs jocs, a El Shaddai s'indica l'estat de salut del nostre personatge a través de la seva armadura. A mesura que anem empitjorant de salut, l'armadura es deteriorarà fins a desaparèixer, moment en què morirem. A partir d'aquí tindrem dues possibilitats per continuar la partida:

  • Prémer ràpidament una combinació de botons (L1 + R1 + Quadrat + Ixs per a PlayStation 3)
  • Continuar des de l'últim punt de desat. Generalment serà força anterior al punt on ens trobem.
Zoom

En l'apartat musical, El Shaddai destaca igual que ho fa en l'apartat gràfic. Tant la música com els efectes ens transporten a l'acció que tenim en pantalla i si gaudim d'un sistema de so Pro Logic 5.1 els nostres timpans hoagrairan.

Konami s'ha arriscat distribuint aquest joc amb notes a la seva portada de 9/10 i 10/10 de diferents mitjans europeus de prestigi. Podria ser que aquest videojoc no s'entengui ara i en un futur passi a ser considerat per una part del públic com a obra mestra, però si es valora en algun moment la seva jugabilitat, l'aspecte més important en un videojoc, no podem dir que El Shaddai sigui de cap manera un títol gens reeixit.

El millor

  • Aspecte visual excel·lent

  • Aspecte sonor excel·lent

El pitjor

  • Jugabilitat limitada i repetitiva

  • Gens de rejugabilitat

Zoom

"El Shaddai: Ascension of the Metatron" pot arribar a ser un d'aquells jocs que en el temps es converteixen en una obra mestra, però no serà per la seva qualitat jugable ni per la diversió. Val la pena com a mínim veure'l i arribar fins a derrotar el primer arcàngel per a gaudir dels esforços esmerçats en els apartats artístic i sonor del joc."