Anàlisi: Samsung Galaxy Note 3 + Galaxy Gear

El reeixit fundador de la categoria dels phablets

Fabricant: Samsung Tipus de dispositiu: Telèfon mòbil i rellotge intel·ligent.Tipus de dispositiu: Preu lliure: A partir de 549 € i Preu lliure:549 €254,90 €

PERE MILLET | Barcelona Aquestes són les especificacions més destacades del Samsung Galaxy Note 3:

Dimensions: 151.2 x 79.2 x 8.3 mm Pes: 168 g. Pantalla: Super AMOLED capacitiva, 16M colors, 1920x1080px, 5,7" amb Gorilla Glass 3. Processador: Qualcomm Snapdragon 800Quad-core 2.3 GHz Krait 400, GPU Adreno 330. Memòria: 3 GB de RAM. Emmagatzemament: 16/32/64 GB intern amb ranura per a targeta de memòria microSD. Wi-Fi: Wi-Fi 802.11 a/b/g/n/ac, dual-band, DLNA, Wi-Fi Direct. Càmera: principal de 13 MP amb flaix LED, capaç d'enregistrar vídeo 2160p a 30fps i 1080p a 60 fps i secundària de 2MP, capaç d’enregistrar vídeo de 1080p a 30fps. Bateria: Li-ion 3.200 mAh. Sistema operatiu: Android Jelly Bean 4.3 amb actualització en curs a KitKat 4.4.2. Altres: USB 2.0 amb MHL 2 i suport USB Host, GPS amb suport AGPS i GLONASS, acceleròmetre, baròmetre, giroscopi, brúixola digital, sensor de proximitat, sensor de llum, de temperatura i humitat.

Tal i com vam veure amb el Galaxy S4, la gamma alta de Samsung no ha incrementat les mides del terminal, més aviat les ha reduït, però ha augmentat les polzades de pantalla, tot reduint-ne els marges. Així doncs, a banda d’unes mides similars al Note II, tenim un terminal més lleuger i més prim, que són els dos factors que més marquen la diferència a l’hora de transportar-lo, i que suposen un guany ben perceptible respecte del Note II. El disseny del Galaxy Note 3 ha suposat un trencament amb el dels models anteriors. S’han abandonat les formes arrodonides de l’any passat presents a l’S3 i al Note II, i s’ha optat per recuperar un estil més angulós, més quadrat, en l’estil de l’S2. S’ha procurat dotar d’un acabat més prèmium -l’assignatura pendent de Samsung-, amb una vora metàl·lica i una part posterior en un plàstic que imita el cuir molt aconseguit, que s’agafa de manera fantàstica. Les sensacions en general, per tots els avantatges apuntats, són notablement millors que les que obteníem utilitzant el Note II, de tal manera que esperem que Samsung segueixi apostant per aquest camí que potencia l’extrema primor i lleugeresa, combinat amb acabats més cuidats, encara que siguin de plàstic, perquè la millora és ben evident.

La disposició dels botons és l’habitual en la gamma, i l’S-Pen continua allotjant-se e la part inferior dreta, tan sols destaquem que el LED de notificacions és bastant més petit -i menys visible-, i que l’altaveu s’ha instal·lat a la part inferior del terminal, al costat de l’entrada USB, en lloc de fer-ho a la part posterior. Una entrada USB que s’ha actualitzat a la versió 3.0, de manera que el connector que ens ve per carregar el telèfon i connectar-lo a l’ordinador és més ample, però totalment compatible amb la versió anterior microUSB 2.0, habitual tant en la majoria de telèfons actuals com en els models anteriors.

La següent parada en l’anàlisi és valorar la colossal i esparverant pantalla de 5,7”. És un prodigi de la tècnica i el gran argument a favor dels indecisos i en contra de la competència. És segurament la millor pantalla que hem provat -potser amb permís de l’LG G2-, que destaca poderosament en una definició amb permís de l’LG G2full HD Hem vist en altres aparells, especialment tauletes, que una pantalla sublim condiciona positivament i enriqueix moltes altres àrees de l’ús del dispositiu, i això queda ben palès en aquest smartphone, un producte també eminentment visual, així que val la pena donar-hi un cop d’ull i copsar de prop el seu poder de seducció.

Com hem dit en nombroses ocasions, l’Android de Samsung, TouchWiz Perquè us en feu una idea, només en l’apartat d’opcions del control per moviment, hi tenim els següents apartats, cadascun d’ells amb les seves pròpies opcions: "Air gesture", "Air view", "Comanda per aire", "Moviments", "Moviment de palmell", "Pantalla intel·ligent" i "Augment de sensibilitat al tocar". Penseu en aquesta exhaustivitat replicada a la pantalla, al so, al bloqueig de pantalla, a la seguretat, al panell de notificacions, a l’idioma, a l’S-Pen, etc. És impossible de cobrir en una anàlisi com aquesta totes aquestes funcionalitats, i tampoc n’és l’objectiu, de manera que si voleu una explicació detallada de totes, us emplacem, per exemple, a les múltiples reviews de YouTube, que us en faran cinc cèntims durant una bona estona. No obstant, us destaquem les següents millores: el telèfon té un mode especial per utilitzar-se amb una sola mà, tot reduint el contingut de la pantalla amb un zoom a la banda esquerra o la dreta del terminal, segons ens convingui, útil per als usuaris acostumats a manegar telèfons de mides més petites amb una mà. La saturació de la pantalla ara pot definir-se com a "dinàmica", i que es vagi adaptant al contingut que es mostra, ja sigui vídeos, fotos, pàgines web, etc. També tenim un mode lectura que optimitza l’ús de l’smartphone per a llegir eBooks. Addicionalment podem configurar una sensibilitat extra en la pantalla, que ens en permeti l’ús amb guants.

I com és evident seguim tenint totes les característiques del Note II, fins i tot millorades, tals com la divisió de la pantalla en dues finestres amb aplicacions diferents, o les completíssimes opcions de control per moviment que esmentàvem abans. També s’han afegit altres característiques presents en l’S4 com la possibilitat de fer l’efecte d’Air View –previsualitzar ítems com fotos, cites al situar-se sobre– amb el dit i no només amb el llapis, o l’extensa personalització que ara permet la pantalla de bloqueig. Totes les botigues de Samsung han estat agrupades a Samsung Hub, en l’estil del que fa Google Play, cosa que afavoreix una millor organització. També tenim una nova aplicació S-Health, que és un gestor de salut que ens ajuda a comptar les calories d’ingesta diària, els nostres objectius d’exercici amb entrenador personal, company de passeig, etc., i que es pot connectar a diferents aparells mèdics, com mesuradors de la glucèmia o de la pressió sanguínia, i completar un registre personalitzat del nostre estat de salut general. També fa ús dels nous sensors d’humitat i temperatura i ens informa d’aquests paràmetres quan ho necessitem. Sobre les novetats en l’ús de l’S-Pen en parlem més endavant en un paràgraf a part.

La contrapartida que anunciàvem a l’Android de Samsung és que també ve saturat d’aplicacions pròpies que farceixen un terminal de processos residents i consum de recursos no sempre necessaris. Tenim, com ja és habitual en els telèfons de l’empresa coreana, una sèrie interminable d’aplicacions pròpies, com Samsung Apps, Samsung Hub, S-Voice, Samsung Link, ChatOn, i les noves: Album d’històries, Llibre d’esbossos, Group Play, S Health, entre d’altres, a més a més d’altres de tercers preinstal·lades, com Flipboard o TripAdvisor per citar-ne només dues. Cal dir, però, que en aquesta versió d’Android hom pot deshabilitar aplicacions des del gestor Seguim insistint en que és paradoxal que havent dotat Android d’interminables opcions, el launcher En una pantalla tan gran i amb tanta definició és preocupant disposar només d’una graella de 4x4 icones a l’escriptori i no poder canviar-ho. És una carència flagrant, no sabem si atribuïble a assegurar un rendiment perfecte –que definitivament el té–, però si és aquesta la vertadera raó també hauria de ser motiu de preocupació, donades les especificacions del producte.

El Galaxy Note 3 és el primer telèfon de Samsung en estrenar KNOX, una suite de seguretat que vetlla tant per protegir continguts al telèfon com per monitoritzar aplicacions sospitoses o controlar un ús adequat del telèfon. La primera funcionalitat està en la línia del que va presentar ja fa gairebé un any BlackBerry amb la versió 10 del seu sistema operatiu Cal dir que la solució que vam explorar de RIM és més reeixida per ser més completa i més elegant, però és un bon primer pas de Samsung, fins i tot hi ha, a Samsung Apps, aplicacions específiques per a KNOX. A grans trets, tenim un entorn protegit amb una paraula de pas que consisteix en un escriptori i les següents aplicacions de sèrie en mode segur: galeria, càmera de fotos, contactes, telèfon, Internet, correu electrònic, descàrregues, explorador d’arxius i agenda. La segona funcionalitat consisteix en verificar les aplicacions abans d’instal·lar-les, just abans de que puguin perjudicar el telèfon, i podem optar a dos nivells diferents de seguretat, amb les corresponents notificacions. La tercera funció és la que ha causat més controvèrsia en el públic més geek, i es tracta de controlar si l’usuari fa root o instal·la geekrootfirmwares Si és així, el telèfon entra en un estat d’alerta irreversible, que anul·la la garantia. La reflexió que fem sobre aquest tema és que, malgrat que veiem en aquesta nova política de Samsung un cert intrusisme en l’ús del telèfon que fa l’usuari, afortunadament per al gran públic cada vegada és menys necessari rootejarfer còpies de seguretat completes de tot el terminalroot

L’S-Pen ha estat millorat en uns quants aspectes, per començar, ara és possible utilitzar-lo arreu del telèfon, inclosos els botons. L’ús per a escriure també ha estat optimitzat, ara és més precís, més sensible a la pressió, i cada vegada és més semblant a l’escriptura tradicional. Això sí, les superfícies cada vegada més lliscants i oleofòbiques, com aquesta Gorilla Glass 3 Ara al treure el llapis se’ns obre un menú d’opcions circular –Air Command– amb el que podem accedir a les funcions més populars de l’S-Pen. En aquesta nova versió podem usar el llapis per introduir noms i números de telèfon a l’agenda, i gràcies a un software de reconeixement podrem emmagatzemar-los al telèfon. Una altra novetat curiosa és que es pot dibuixar un rectangle de qualsevol mida amb l’S-Pen, i després encabir-hi a dintre qualsevol aplicació, que passarà a executar-se en una finestra amb les mesures indicades i que es podrà moure allà on desitgem. També podem anar recol·lectant retalls amb el llapis, és a dir, podem anar encerclant qualsevol porció de la pantalla –com el llaç del Photoshop i també configurable– i exportar-los a múltiples aplicacions, com per exemple la nova aplicació de llibre de retalls on podrem organitzar i formatar tota aquesta informació. Podem també, amb l’S-Pen, personalitzar les fotografies que haguem fet amb les notes que vulguem, que es guardaran al seu revers. S’ha fet un rentat de cara a l’aplicació S-Note que permet prendre notes, i s’han afegit unes quantes funcions bastant espectaculars com una manipulació extensa de representació gràfica de dades en gràfiques de barres, sectors, etc.... Destaquem el programa de dibuix que ve de sèrie, l’SketchBook, que és excel·lent, molt intuïtiu i amb el que podrem iniciar-nos en les arts pictòriques amb una pila d’eines i de recursos. Com a curiositat, afegim que ara pot guardar-se dins del telèfon tant per l’anvers com el revers, cosa que no podia fer-se amb els dos models anteriors. En general, la gran quantitat de funcions i aplicacions dedicades al llapis –ja sigui amb perfil personal o bussiness– que tenim a la nostra disposició, fan d’aquest terminal un producte únic per als usuaris, sense cap alternativa semblant en l’horitzó que pugui fer-li ombra.

La càmera de fotos està al millor nivell que hem vist en gamma alta, amb un tractament del soroll exemplar, i una velocitat d’obturació relativament alta. Potser l’única pega que podem assenyalar és un retard excessiu per enfocar en certes situacions difícils, on alguns altres telèfons han resolt més ràpidament. Sense cap dubte, però, és la millor càmera que hem provat en un telèfon Samsung, tot i que potser no arriba al nivell d’excel·lència que hem vist a l’iPhone o al G2 –els Lumia estan en una altra lliga, superior-, però s’hi acosta molt, i s’agraeix, de nou, la quantitat d’opcions que tenim per tractar de millorar les nostres fotografies, superiors al que ofereixen la resta de competidors. Trobem tota la quantitat de modes de captura i filtres imaginables, que conformen un software dedicat molt, molt extens, versàtil i potent, tant en creació com en edició de mèdia. Ens ha sorprès, si hem de destacar alguna cosa, el mode ràfega, que si la memòria no ens falla és fins i tot més ràpida que la de l’iPhone 5S, i que genera vint instantànies en un temps rècord. També hereta de l’S4 unes quantes funcions i modes, per exemple, el Dual-Shot que permet fer una fotografia amb la càmera davantera i del darrera simultàniament, per no excloure al fotògraf de la instantània. En general, com diem, la càmera de fotografiar és excel·lent, sobresurt de la majoria –inclòs el Note II–, com era d’esperar. En el vídeo destaca per haver estat el primer terminal que pot enregistrar a 4K o 3840x2160, és a dir, a una resolució més enllà de l’actual estàndard d’alta definició de 1920x1080. No obstant, a banda del fet que no hi ha encara massa difusió d’aparells on poder gaudir d’aquestes resolucions, cal dir que la despesa en espai d’aquestes gravacions és aproximadament de 350 Mb per minut. La qualitat del vídeo és molt bona, i el conjunt de nitidesa i definició ressalta especialment gravant a 1080p i 60 imatges per segon, o a càmera lenta, i posats a ser primmirats, potser trobem a faltar, tal i com vam veure a l'iPhone, poder enregistrar a 720p i 120 quadres per segon, perquè el guany en nitidesa és espectacular i pot ser interessant en certes situacions.

El Note 3 destaca, com els anteriors models de la saga, en tenir una gran capacitat com a reproductor multimèdia, tant per formats reproduïts per defecte com per qualitat en la reproducció, excelsa tant en àudio com en vídeo. I per no desentonar amb la resta, els reproductors que vénen instal·lats són molt complets: el d’àudio duu un equalitzador molt interessant que reforça de manera notable la ja gran qualitat de la sortida de jack, permet l’ús de subtítols o l’ús d’una finestra flotant redimensionable i reubicable per reproduir el vídeo desitjat. L’altaveu extern també es comporta prou bé, i la nova ubicació que hem comentat prèviament facilita l’escolta. Els jocs són una part molt agraïda en pantalles d’aquestes mides i característiques, i d’aquesta del Note 3 ja n’hem cantat les virtuts. Si ho amanim amb l’enorme potencia de maquinari que tenim, el Note 3 dóna una de les millors experiències en joc que recordem. El punt negatiu de la secció multimèdia és que sembla ser que definitivament Samsung ha desterrat la ràdio FM dels seus bucs insígnia, i tal i com passava a l’S4, el Note 3 també es queda sense aquest receptor i restringeix el seguiment de programes de ràdio a la nostra cobertura i tarifa de dades.

El GPS té totes les bondats de la gamma alta: accepta la xarxa GLONASS i fixa i manté la posició de manera ràpida, molt segura i fiable, de manera que no ens hem de preocupar pel rendiment en aquest aspecte i podem confiar en una navegació òptima.

La durada de la bateria és un dels grans punts a favor del terminal. Amb un ús moderat, no abusiu, hem arribat a més de dos dies d’autonomia esprement-la al màxim. És una xifra excepcional que no hem vist en cap altre telèfon intel·ligent i que mereix reconeixement. Sembla que els fabricants per fi són conscients d’aquesta demanda i s’estan assolint fites prou satisfactòries. També apuntem que amb el nou carregador USB 3.0, el temps de càrrega s’escurça perceptiblement.

Parlem ara sobre el rellotge intel·ligent o smartwatch i que també hem pogut analitzar. El Galaxy Gear té les seves aplicacions pròpies, amb les corresponents configuracions, i es tracta d’un petit mòbil a tots els efectes, dotat amb una pantalla d’1,63 polzades de 320x320 píxels, 4Gb, d’emmagatzemament intern i 512 Mb. de RAM, i amb el que es poden fer les següents tasques: fotografies i vídeo a 720p –gràcies a la seva càmera integrada d’1,9MP–, navegar i visualitzar aquestes fotos i vídeos a la galeria, trucar i rebre trucades amb el mans lliures integrat, rebre i consultar notificacions de qualsevol aplicació que es desitgi (veure i gestionar SMS, trucades perdudes, correus, Facebook o Whatsapp, per exemple), crear notes de veu, controlar el reproductor de música del telèfon, consultar l’agenda, visualitzar el registre de trucades o els contactes, consultar la meteorologia, usar un temporitzador, utilitzar-lo com a podòmetre o usar l’assistent de veu. També el Galaxy Gear ens pot ajudar a localitzar el nostre telèfon associat, o a la inversa, trobar el rellotge mitjançant el telèfon. Aquest rellotge, òbviament, no porta SIM, sinó que es comunica via Bluetooth amb el terminal i una vegada el tenim posat podem oblidar-nos del telèfon i tenir-lo ben guardat a la bossa. És una bona opció per evitar dur el telèfon a la butxaca i alhora tenir accés ràpid a les seves funcions i avisos. Pot ser especialment útil en situacions on hem d’estar alerta de les notificacions, però no tenim el telèfon a l’abast o l’hem de tenir silenciat, ja que el rellotge, igual que el telèfon, pot estar en mode de vibració, silenciós o sonor. Si ens allunyem del radi d’acció de la comunicació Bluetooth amb el telèfon, el rellotge ens avisa de que es produirà la desconnexió. La navegació tàctil pel rellotge és senzilla i costa poc habituar-s'hi: bàsicament es reemplaça la manca de botó d’endarrere pel gest de baixar el dit per la pantalla. La resta de navegació es fa desplaçant-nos entre les opcions a dreta o esquerra o tocant l’opció de menú desitjada. Fent una pitjada doble amb dos dits invoquem una pantalla on podem ajustar el volum o la vibració i la lluminositat de la pantalla, a més a més de consultar el nivell de bateria i la connexió amb el telèfon. La bateria, precisament, té una durada més semblant als telèfons d’abans, i pot durar uns quants dies o fins a una setmana, segons l’ús. El rellotge no és feixuc de portar i té un disseny sobri però lleugerament masculí, malgrat que hi ha varietat de colors per triar

El Galaxy Note 3 supera al seu predecessor especialment en disseny, portabilitat, pantalla i autonomia, i en menor mesura –però també rellevant–, en la càmera i en l'S-Pen. En contrapartida, no té radio FM i si l'usuari té un perfil més avançat i habitualment vol provar altres ROM, cal tenir en compte que ve amb KNOX de sèrie, sistema de seguretat que, per altra banda, han rebut tots els terminals de Samsung que han actualitzat oficialment a Android 4.3, inclòs el mateix Note II. Objectivament, el salt en innovació no ha estat tan gran en aquesta versió com el que vam apreciar en l’anterior respecte del Note original. Ara bé, el telèfon per se Una vegada escrutat el telèfon a fons, considerem que aquest és un dels millors terminals amb Android que es poden adquirir, i només pot fer tirar enrere aquella gent que no usarà l’S-Pen, que pensi que la pantalla és massa gran, els instal·ladors de ROM compulsius o qui busqui opcions més econòmiques.

El millor El pitjor

• Pantalla espectacular per lluminositat, contrast, colors i definició.
• Disseny molt encertat gràcies, especialment, a una reducció de pes i gruix i a uns acabats més cuidats.
• Bateria de durada excepcional.
• S-Pen exclusiu amb bona usabilitat, resposta, funcionalitats i aplicacions dedicades.
• Àudio i vídeo superiors, i reproductors de sèrie útils i molt complets.
• Android amb nombroses opcions per personalitzar i rendiment òptim.
• Càmera amb fotos i vídeo amb molt bona qualitat i superb tractament del soroll.
• Gran experiència en jocs i multimèdia.
• LED de notificacions.
• Accepta targetes de memòria externa microSD.
• Possibilitat d'adquirir i utilitzar conjuntament l'interessant Galaxy Gear.

• Mides no aptes per a tots els usuaris.
• Launcher desfasat sense opcions bàsiques de personalització.
• Molt programari afegit de sèrie.
• Només per a perfils avançats: KNOX anul·la la garantia si s’instal·len firmwares o ROM manualment.

Samsung ens brinda, com és habitual en la saga, un maquinari que redefineix el màxim de la gamma, amb especial menció al processador i als 3 Gb de RAM, i el farceix de software, abundant, enormement configurable i que funciona molt bé. I en darrera instància és d’això del que es tracta de cara a l’usuari final. Perquè fins i tot l’argument habitualment esgrimit que el bloatware de Samsung alenteix el sistema i treu memòria queda esvaït per la gran quantitat de recursos de maquinari del telèfon i pel bon funcionament, especialment de la pantalla i la bateria. Pere Millet Agustí (Barcelona, 1973). Apassionat de la tecnologia i informàtic de professió, ha viscut en primera persona les revolucions dels darrers trenta anys: de l'Spectrum fins als smartphones, dels monitors de fòsfor verd a les pantalles LED, dels discos de 5"1/4 a les unitats USB i d'internet en mode text a la revolució de les xarxes socials. Actualment està absorbit per la telefonia mòbil.