Anàlisi: Pro Evolution Soccer 2012

Zoom

Estem d'enhorabona, torna el futbol! S'han acabat els caps de setmana ensopits, els dimecres sense Champions League i les preocupacions sobre la crisi econòmica. Què faríem sense la nostra ració de futbol professional? Doncs està clar, jugar-hi. I és que tot coincidint amb l'inici de la temporada futbolística tornen, un any més, els participants de l'autèntica lliga de dos: Pro Evolution Soccer i FIFA. Qui s'erigirà com a campió aquesta temporada? Comencem parlant del primer aspirant.

Zoom

Versions analitzades: Xbox360 i Playstation 3.

Gènere:Esportiu, futbol .

Desenvolupat per:Konami .

Distribuït per: Konami.

També disponible a:PC, PS2, PSP, Wii

PEGI:3.

Zoom

El nom de Pro Evolution Soccer segueix provocant admiració entre els jugadors amants al futbol gràcies a la diversió directa i a l'aleatorietat que han caracteritzat les seves entregues. S'ha convertit en tot un símbol en les reunions entre amics i s'ha permès la llicència d'establir una frase pròpia a l'hora d'elaborar plans amb els col·legues. Les coses, però, han canviat, el seu regnat va acabar amb la Playstation 2 i en el canvi d'era cap successor ha estat capaç de retornar a l'època daurada de temps passats, aquest any tenim un altre petit príncep que espera ocupar el seu tron. Fem uns Pros?

Zoom

Tot simulador esportiu busca apropar-se al màxim a la realitat i per això calen, entre d'altres coses, equips i jugadors reals. La saga de Konami no s'ha caracteritzat mai per tenir un nombre elevat d'equips llicenciats, de fet abans no semblava importar gaire, però ara els temps han canviat i el que llavors era un detall secundari s'ha esdevingut un inconvenient afegit. Serem capaços de gaudir amb total fidelitat de diversos campionats, com ara la Champions League, la Supercopa d'Europa, l'Europa League o Copa Libertadores, però pel que fa a les llicències de futbolistes hi ha un batibull important entre equips i jugadors reals. Sens dubte es tracta d'una assignatura pendent.

Zoom

Més enllà de les competicions llicenciades, la Master Lliga segueix essent el mode de joc més atractiu tot i no ser, precisament, el més realista. Segueix en la línia que ens té acostumats d'anys anteriors, afegint-hi, a més, la possibilitat de jugar en xarxa amb el nostre equip. Un altre mode ja consolidat és el de convertir-se en una llegenda del futbol professional, en el qual gràcies a la nostra habilitat a l'hora controlar el nostre jugador jugador, prèviament personalitzat al nostre gust, serem capaços de formar part dels equips més poderosos del planeta i erigir-nos com el nou Messi.La novetat més suculenta, però, arriba amb la incorporació d'un mode cooperatiu en línia de fins a vuit persones, quatre contra quatre.

Aquesta edició compta amb una novetat relativa, parlem del retorn d'un mode d'entrenament que va desaparèixer d'un dia per l'altre i que ara torna de forma prou complerta i divertida, gràcies a ell podrem posar en pràctica les nostres habilitats i estratègies a pilota parada.

Zoom

Visualment, si bé és cert que el motor gràfic està antiquat, la feina feta és lloable. Els estadis són espectaculars gràcies a la seva fantàstica il·luminació i al seu alt grau de detallisme (càmeres de televisió, agents de seguretat, banquetes amb entrenadors donant ordres en les àrees tècniques, etcètera). Els modelats dels jugadors també han millorat substancialment al llarg de les últimes entregues, i arriben a oferir una fidelització realment impactant gràcies, en gran mesura, a una gran representació facial i una bona proporcionalitat dels modelats.

Malauradament, tot canvia quan la pilota es posa en moviment, el realisme obtingut gràcies a la bona feina anteriorment esmentada queda esbiaixat per culpa d'unes animacions extraordinàriament robòtiques i a un comportament de l'esfèrica un xic estrany. Les físiques i les animacions segueixen donant batalla a Konami, amb el salt de generació encara no han estat capaços d'obtenir un resultat acord amb la potència del maquinari actual. De fet, sembla clar que la millora definitiva no arribarà fins la implementació d'un motor gràfic totalment nou.

Zoom

Els comentaris segueixen en la línia d'anys anteriors, oracions inconnexes i repetitives, no hi ha cap millora significativa respecte de les darreres entregues de la saga. Destaca del so ambiental la varietat de càntics del públic, personalitzats segons els equips locals, però poden arribar a ser força repetitius, fins i tot pesats. Cal destacar la immersió que provoquen els crits d'esforç dels jugadors o de les indicacions des de la banda. La música no destaca per varietat ni per qualitat, simplement acompleix el seu objectiu d'acompanyar uns menús clars i elegants.

Zoom

Pel que fa al control, la millora és palpable. Els girs dels jugadors es succeeixen amb més naturalitat, igual que els tocs o les passades, s'han suavitzat aquells canvis de direcció absurds o els canvis de ritme inhumans gràcies a unes transicions molt més treballades, distant encara, però, del nivell esperat. La sensació davant del televisor és de major fluïdesa i varietat de moviments, si prenem com a referència els episodis precedents, però algunes animacions segueixen sense convèncer i encara existeixen transicions deficients. La millora hi és, però encara queda molta feina a fer.

Un altre aspecte prou millorat és el ritme de joc, més pausat i creïble, que aconsegueix allunyar-se una mica de les autopistes sense peatge per les bandes a les que l'equip de desenvolupament del joc ens havia acabat per acostumar. L'elaboració d'una bona tàctica pren un paper més important en aquest PES 2012, ja sigui trenant jugades al més pur estil Barça o buscant la velocitat del contraatac típica del futbol anglès. Però no només notarem la predisposició de cada equip a l'hora de controlar-lo sinó que, a més, totes aquestes filosofies futbolístiques queden perfectament reflectides a l'hora de jugar contra la intel·ligència artificial. Tot i així és fàcil, i massa freqüent, desesperar-se amb errors absurds, tant dels nostres companys com dels nostres rivals, en ambdós casos resulta frustrant. No és difícil detectar accionsestrafolàries: males cobertures, col·locacions inexplicables, porters kamikaze, etcètera...

Zoom

Torna un vell amic que ja teníem oblidat (per alguna cosa serà), parlem del “Teammate Control”, un sistema que permet controlar als jugadors aliens a la pilota per tal de buscar millors angles de passada o aprofitar els forats que ens proporciona la defensa per a buscar-hi l'espai. El concepte és molt interessant tot i que, com ja hem comentat abans, no és nou, va ser una de les novetats més destacades del ja prehistòric FIFA 2004... I allà va quedar. La idea és bona, però a la pràctica és un sistema inútil per tediós i poc intuïtiu. En dur fer-ne ús perdem totalment la visió del jugador amb pilota i cal, a més, fer moviments amb la palanca dreta de control a l'hora que el premem. Un batibull considerable en el que probablement acabarem perdent la pilota, sobretot si juguem en nivells de dificultat elevada on la pressió rival és asfixiant. Sempre hi haurà algú que acabi dominant-ho, és clar, però això no fa que el sistema deixi de ser poc pràctic i massa complex per als jugador més habituals.

Zoom

La feina està generalment ben feta, ens trobem amb un joc divertit i prou complet, però la nostàlgia, juntament amb criteris més objectius, ens impedeix d'estar del tot contents; volem tornar a sentir amb els PES aquelles sensacions que ens han estat privades amb l'adquisició de les consoles de l'actual generació. La jugabilitat, tot i les millores, segueix sense trobar una identitat perduda anys enrere mentre que les animacions no arriben al mínim exigible.Els modes en línia han rebut suculentes novetats. Cal també destacar la Lliga Màster Online, una remodelació del clàssic mode de joc, gràcies al qual podrem gestionar i millorar el nostre equip, tot jugant contra conjunts controlats per altres usuaris. Ha estat anunciada, a més, lainterconnexiódel sistema myPES amb la xarxa social Facebook, gràcies a la qual podrem compartir els nostres resultats i lligues virtuals amb els nostres contactes.

En definitiva, l'adquisició d'aquesta nova entrega està totalment justificada gràcies a unes novetats que, si bé no revolucionen el gènere, satisfaran els amants d'aquesta proposta futbolística. Pro Evolution Soccer ha millorat i és divertit, això és difícil de negar, però encara és més complicat no afirmar que la competència està encara una passa -o dues, fins i tot- per davant.

El millor

  • Bona ambientació
  • Ritme de partit millorat
  • La Lliga Màster en xarxa
  • El preu (49,99€)

El pitjor

  • Animacions i físiques molt millorables

  • "Teammate control" poc intuïtiu

  • Manca de llicències importants

  • Intel·ligència artificial estranya

  • La portada

Zoom

"Ens trobem davant d'un joc que millora a passos de tortuga any rere any i no arriba a l'excel·lència de la competència i d'entregues anteriors. Tot i així cal ser just amb ell, és divertit, exigent i addictiu.".

Comenta-ho al fòrum