Anàlisi: Need for Speed Rivals

Zoom

Un cop oblidada la moda del tunning, Need for Speed incideix un cop més en les persecucions amb Rivals, entrega en la qual podrem tornar-nos a posar-nos en la pell de perseguit, perseguidor o competidor. Mirarem de donar resposta a la pregunta de cada any: "toca un NFS dels bons o un dels que no ho són tant?".

Zoom

Versions analitzades: Xbox360, Xbox One, Playstation 3, Playstation 4.

Gènere:Velocitat, conducció automobilística.

Desenvolupat per:Ghost Games

Distribuït per:Electronic Arts

També disponible a:PC

PEGI:7.

Zoom

MARC ARCAS | Barcelona

La ja mítica saga Need for Speed mira de recuperar velles sensacions amb un reguitzell d'entregues anuals, amb les quals no acaba de trobar exactament allò que la convertia en quelcom d'especial. Per a molts, va arribar al cim en l'època de PSX, amb l'inigualable Need For Speed 3: Hot Pursuit o el grandiós Need For Speed Porsche, més tard la franquícia passà una època en caiguda lliure, dominada per una gravíssima crisi d'identitat provocada per la moda dels cotxes modificats, aprofitant la tirada de la pel.lícula Fast and furious.

Zoom

Els Underground no eren mals jocs, ans al contrari, però durant anys vam estar privats de viure aquelles persecucions i curses amb cotxes de gamma alta, d'aquells que ens fan desenfundar l'smartphone a corre-cuita quan en veiem un pel carrer. Llavors tocava comprar-se un Golf o un Fiat Punto i anar desafiant els perdonavides del barri per equipar adhesius, neons o millores de motor per poder aspirar a passar dels 150 km/h. Mentrestant, EA publicà Hot Pursuit 2, unValium per als seguidors fidels de la saga que saciava les seves ganes de persecucions i adrenalina.

Most Wanted va ser el primer raig de sol a l'alba. Coincidint amb l'arribada de la nova generació de consoles i amb la baixada de la moda tunning tot semblava tornar als orígens. Va costar, però, acabar de pair, després d'un correcteCarbono, Undercover i Pro Street,amb els quals es donava la saga quasi per morta. Llavors va arribar Criterion. El tercer Hot Pursuit va satisfer molts dels fidels seguidors de la saga temps ençà: curses trepidants, persecucions espectaculars, conducció ràpida i agressiva i, sobretot, cotxes realment cotitzats. Posteriorment, The Run no va donar la talla, i el segon Most Wanted va tornar a agradar però no va sorprendre per culpa d'un plantejament més obert, que feia massa pudor de Burnout Paradise.

Zoom

Ara és Ghost Games, formada per antics treballadors de DICE i Criterion, l'estudi que s'ha encarregat de desenvolupar aquesta nova entrega, el que és sens dubte sinònim d'espectacularitat visual i tensió al volant. I és que, de fet, Need For Speed Rivals segueix l'estela del darrer Hot Pursuit, oferint-nos emocionants persecucions i curses al límit però posant més èmfasi en la rivalitat que hi ha entre entre fugitius i policies.

Només començar hem d'escollir a quin bàndol volem pertànyer: corredor o policia. Cada bàndol té els seus modes de joc característics i els seus vehicles amb especificacions exclusives. El catàleg automobilístic reuneix les marques més prestigioses del planeta; com Mercedes, Porsche, BMW, Aston Martin, Lamborghini o l'esperat retorn dels Ferrari a la franquícia, entre d'altres. Evidentment el departament de policia s'encarrega de tenir els cotxes més ràpids per enxampar els infractors del codi de circulació i per aquest motiu tenen, generalment, els vehicles més potents, com el Bugatti Veyron o el Koenigsegg Agera R o el McLaren F1, mentre que el garatge dels corredors té un caire un xic més de carrer, tot i que compta també autèntics coets. Uns cinquanta cotxes en total són més que suficients per a un joc d'aquestes característiques.

Zoom

En la seva vessant d'un jugador, el joc és llarg i extraordinàriament variat, gràcies, en part, a les diferents proves, a les que tenim accés segons siguem corredor o agent de la llei. Per una banda tenim curses, contra-rellotge o les anomenades Hot Pursuits, curses barrejades amb persecució per fugir de la policia, mentre que en l'altra tenim proves destinades a boicotejar, perseguir o interceptar els sonats de la velocitat que campen pel tranquil comtat de Redview.

En ambdós casos cal completar uns objectius definits per una anomenada Speedlist que ens deixa triar entre tres proves diferents per escollir per tal guanyar en elles el màxim d'Speed Points possibles, amb els quals es desbloquegen nous vehicles i millores. Aquests punts no s'acumulen, com de costum, en finalitzar una carrera, sinó que només s'emmagatzemen en el nostre compte cada vegada que passem pel garatge. Part de la gràcia radica en que, a mesura que acumulem Speed Points, un multiplicador ens posa la mel als llavis per seguir guanyant més punts amb menys esforç. Però cal vigilar amb el risc que comporta perdre tots i cadascun dels punts obtinguts si el nostre vehicle queda inutilitzat o ens enxampa la policia. Un molt bon afegit que aporta estratègia i emoció.

Zoom

Una de les accions que ens proporciona més punts, i diversió, és l'ús dels potenciadors que podem anar equipant als nostres vehicles per tal d'atacar als nostres adversaris o protegir-nos-en. Podem posar claus a la calçada a mode de mina, activar un camp electromagnètic per commocionar els rivals o gaudir d'un impuls extra, tots ells adquiribles i/o millorables amb els respectius Speed Points.

Com ja hem comentat, l'acció té lloc al comtat fictici de Redview, format per un entramat de carreteres, algunes de sinuoses i d'altres amb rectes infinites, que passen per llocs ben variats; des de muntanyes fins a deserts o poblacions. Rivals es situa en un terme mig entre els darrers Hot Pursuit i Most Wanted, agafant l'esperit de mapa obert del segon però atorgant més importància a les carreteres interurbanes, tal com succeïa en el primer. Aquest equilibri permet agafar el millor dels dos jocs, oferint-nos espectaculars camins alternatius amb dreceres, aportant un punt d'orientació que ens manté en tensió constant i afegint alguns punts d'interès que aporten valor a les curses, com són sobretot les benzineres -que ens salvaran la vida reparant-nos el cotxe quan hi passem per dins. Però, per sort, això no converteix el joc en un mal de cap a l'hora anar d'un lloc a l'altre només per accedir a les proves, ja que des del menú principal podem accedir-hi sense fer kilòmetres extra.

Zoom

El més interessant de tot plegat és que el mode d'un jugador és molt complet, però és que els modes en línia proporcionen una diversió directa i un dinamisme prou interessant. Mentre circulem per Redview podem trobar-nos amb diferents personatges sobre els quals podem interactuar per fer curses espontànies. Però a Need For Speed Rivals també podem trobar-nos altres jugadors "reals" pel nostre voltant, amb els quals podem competir, ajudar o podrem fer-los la guitza si pertany al bàndol rival. La llàstima és que sis corredors compartint partida en un mapa tan gran és una xifra massa curta. Tot i així, l'experiència i el rendiment en línia, en termes generals, són més que satisfactoris. Mantenint, a més, el ja conegut i efectiu Autolog que ens permet, entre d'altres coses, comparar tots els nostres registres amb els dels nostres amics.

L'entorn esprem les bondats del nou motor Frosbite 3, amb uns entorns extraordinàriament detallats i amb una il·luminació dinàmica fantàstica, amb uns canvis climatològics que proporcionen una gran espectacularitat a les curses. El problema rau en el fet que les versions de Playstation 3 i Xbox 360 pateixen, i molt. De fet el darrer Hot Pursuit tenia un acabat molt més convincent gràcies a unes textures més definides, una major fluïdesa i, sobretot, una sensació de velocitat molt més aconseguida. Per aquest motiu costa d'assumir que el baix rendiment del joc en aquestes consoles es vinculi, segons paraules dels seus propis desenvolupadors, a la seva manca de potència. Per sort, en les versions per a la nova generació, incloent-hi l'ordinador, l'acabat és molt més convincent i espectacular, i per moments ens arriba a deixar realment bocabadats, tot i que encara manca un pèl de sensació de velocitat per acabar d'arrodonir-ho.

Zoom

El control segueix amb la tònica habitual en els darrers temps. La clau a l'hora d'agafar els revolts està en saber deixar anar l'accelerador en el moment adequat per girar i derrapar mentre fem contravolant, al més pur estil Ridge Racer. Aquest cop, però, dóna la sensació de que els cotxes pesen més. El control és molt més dur i la resposta un xic més lenta, tot i que amb el temps hom s'hi acostuma. El principal handicap de tot plegat radica en una nefasta situació de la càmera exterior, molt més baixa i propera de l'habitual, que ens impedeix de disposar de prou marge de maniobra en moltes ocasions. A més, aquesta càmera es mou excessivament, segurament per mirar de generar més sensació de velocitat, i provoca confusió i maldecaps, i fa a més que perdem un tacte que sovint es troba a faltar si ens agrada jugar des de la perspectiva exterior.

En definitiva, estem davant d'un joc divertit i complet, però amb certs detalls que el converteixen en un punt d'inflexió ideal sobre el qual treballar per convertir les properes entregues de Need For Speed en una dinastia amb certa personalitat. Tant de bo que ens equivoquéssim, però estem quasi segurs que això no passarà, de manera que només ens queda esprémer el que Rivals ens pot oferir, que no és poc, i esperar per veure amb què surten els d'EA en la propera entrega.

El millor

  • Gràfics espectaculars en la nova generació i PC
  • Moltes hores de diversió directa, en solitari o en línia
  • Modes de joc que són pura adrenalina
  • Mapejat molt ben dissenyat, variat i de mida justa

El pitjor

  • Mancances de rendiment en Xbox360 i Playstation 3
  • La càmera exterior
  • Control un xic massa dur

Zoom

"Sembla que Need For Speed per fi ha agafat una autopista amb un destí fixat i que les emocionants persecucions amb cotxes de gamma alta tornen per quedar-se amb un molt bon títol -que encara pateix, però, petites mancances que cal polir. Preguem perquè la saga no agafi la propera sortida cap a vés a saber on".

Sobre l’autor: Marc Arcas (Barcelona, 1986), és llicenciat en Ciències Empresarials i postgraduat en Gestió de la Innovació a l’Empresa. Actualment treballa d'Ecommerce Manager.