Anàlisi: Mirror's Edge

Mirror’s Edge per a consoles de sobretaula va ser tota una sorpresa i una entrada d’aire fresc a un món generalment conservador i que tendeix a repetir fórmules guanyadores. Va innovar, va trencar i va ser molt ben acollit per la crítica. El joc té una versió per a dispositius iOS i s’adapta tan bé a la plataforma que sembla fet inicialment per a aquest sistema.

Versió analitzada: iPhone.

Gènere: Plataformes.

Desenvolupat per: EA Mobile.

També disponible a: iPad.

RAUL ARRIBAS| Barcelona

Mirror’s Edge per a iOS és una versió en 2D del conegut joc homònim per a plataformes de sobretaula en 3D. El joc manté la idea i la jugabilitat del seu germà gran i l’adapta a la perfecció al nou dispositiu, fins al punt que és sorprenent constatar la facilitat amb la que encaixa en aquesta nova dinàmica de joc.

Ens trobem davant un joc de plataformes en dues dimensions clàssic. Desplaçament horitzontal, canvis d’alçada, salts al buit, etc. En resum, totes les activitats pròpies d’aquest tipus de joc que tants anys porta entre nosaltres.

Controlem el personatge de la Faith, que ja coneixem de la versió anterior del joc. La Faith és una corredora i com a tal forma part d’un grup que, davant la tirania del règim governant, proporciona a qui vulgui disposar dels seus serveis la que potser és la darrera forma de comunicació privada i segura de la ciutat. En una distòpia com la representada al joc, on el govern tot ho controla i manipula, els corredors són la única manera de fer arribar un paquet o missatge a algú sense que el poder dominant hi pugui ficar el nas. Però no és una feina fàcil ja que, a més de salvar tots els obstacles que la ciutat ens presentarà degut a la seva orografia, haurem d’evitar ser abatuts per la policia entre d’altres perills.

Per a aconseguir el nostre objectiu haurem de transitar tant per sostres i parets com per interiors d’edificis. El fil conductor dels diferents nivells del joc és una història que posa més èmfasi en la descripció del món que ens envolta que en l’aventura en sí que estem jugant. A més la història només es va revelant en textos que apareixen mentre es carrega el nivell corresponent i per tant no està gens integrada al joc. Temporalment el joc succeeix abans de la seva versió domèstica i desenvolupa un succés que ja és d’inici a l’original.

El control del joc és molt natural. La Faith es desplaçarà lateralment en el sentit que li indiquem i llavors haurem de fer contactes i desplaçaments concrets per la pantalla per a resoldre les situacions que ens anirem trobant. Algunes d’aquestes accions són saltar, rodolar al caure, lliscar per el terra, atacar amb un cop de peu volador a un enemic o córrer verticalment per una paret. La protagonista es desplaçarà ràpidament en la mesura en que executem correctament i en el moment adequat aquestes accions, i tenir velocitat és vital en el nostre periple per les diferents seccions de la ciutat. És un joc de tempo i momentum.

Aquesta versió manté amb fidelitat l’apartat artístic original. L’estil dels rerefons, la paleta de colors i la forma de destacar elements són exemples clars de la cura que s’ha posat en que les dues versions del joc fossin vistes com un tot, com parts del mateix producte. Gràficament és un joc que destaca sobre la resta i que és realment sorprenent en aquesta plataforma.

L’apartat sonor del joc és desigual. Mentre que als menús la música encaixa de manera excepcional durant el joc és millorable ja que, tot i ser bona, no està a l’alçada de l’apartat gràfic.

El joc presenta dos modes de joc diferenciats. Per una banda tenim la clàssica campanya individual en que l’objectiu és anar avançant per els diferents episodis i anar descobrint la història fins arribar al final del joc. I per una altra tenim un mode contrarellotge en que l’objectiu és finalitzar cadascuna de les fases en el menor temps possible. Aquest mode contrarellotge té una classificació en línia on poder comparar-nos amb la resta de jugadors del món, i també ho podem sincronitzar amb el Facebook de forma que publiqui automàticament els nostres resultats.

Mirror’s Edge per a iOS és un molt bon joc que destaca especialment per el seu aspecte i la seva mecànica. Un clàssic joc de plataformes que sembla ideal per a un dispositiu amb control tàctil i portàtil. Molt recomanable per als amants dels jocs de plataformes i per als que gaudeixin amb gràfics espectaculars.

El millor

• La fluïdesa.
• La mecànica de joc.
• L’aspecte gràfic i l’espectacularitat de les accions.

El pitjor

"Mirror’s Edge és un gran joc per a iOS, especialment indicat per a tots aquells que van gaudir amb la seva versió de sobretaula i per als seguidors dels jocs de plataformes en general. Gran aspecte gràfic i jugabilitat molt treballada".