Anàlisi: Microsoft Surface RT

L’estiu passat Microsoft va anunciar el llançament de seu primer tablet: el Microsoft Surface. Destacant la coberta amb teclat sensitiu integrat com a element innovador, Microsoft proposa el Microsoft Surface com a tauleta tàctil de referència per al seu nou sistema operatiu Windows RT, de la mateixa manera que Google fa per Android amb la gamma Nexus. Windows RT és una versió limitada de Windows 8 que ha estat optimitzada per a processadors ARM, cosa que ha significat major duració de la bateria en detriment del rendiment que s’obté amb els processadors x86 i la compatibilitat amb les aplicacions de versions prèvies de Windows. Pensat per al model de distribució basat en “botiga d’tabletapps

Fabricant: Microsoft.Fabricant: Sistema operatiu: Tipus de dispositiu: Tauleta.Tipus de dispositiu: Preu lliure: A partir dePreu lliure: 479 €

MARC ALIER| Barcelona

Especificacions: Mides: 27,46x17,20x0,94cm Pes: 680g Pantalla: Monitor ClearType 16:9 Panoramic 1366x768 de 10,6" Processador: Quad core NVIDIA Tegra 3 RAM: 2 GB Memòria interna: 32 o 64 GB. El sistema operatiu ocupa gran quantitat d’espai, per a la versió amb 32 GB queden disponibles sols 16GB per a dades d’usuari. Sistema operatiu: Windows RT; “Microsoft Office Home” i Estudiants 2013 RT Preview (Word, PowerPoint, Excel y OneNote). Funciona exclusivament amb apps disponibles a la tenda Windows. Càmera: Dues càmeres de 720p HD, frontal y posterior. Altaveus estèreo. Altres: Wi-Fi: 802.11 a/b/g/n (802.11n a 2,4 y 5 GHz) i Bluetooth 4.0, port USB 2.0, port vídeo HD, microSDXC, Sensor de llum ambiental, acceleròmetre, giroscopi, brúixola. Alimentació: Carregador específic. Maquinari addicional provat:Funda amb teclat sensitiu integrat.

Amb la introducció del Surface, Microsoft fa un canvi d’estratègia a la plataforma Windows, on fins ara subministrava versions OEM del seu sistema operatiu als fabricants associats sense fer-los la competència amb un producte propi. Amb Surface Microsoft ha decidit competir amb els seus partners oferint la seva versió d’un partnerstablet (i d’un tablet Windows 8 amb el Surface Pro introduït recentment a EEUU amb un èxit de vendes). Creiem que aquest canvi d’estratègia respon fonamentalment a dos factors: per una banda algunes tauletes Windows RT -i Windows 8- tenen un rendiment dolent, degut a que els fabricants els distribueixen amb una col·lecció de programari afegit i versions de prova. El Surface es distribueix amb una distribució neta i polida de Windows RT, cosa que s’agraeix. I per una altra banda, Microsoft està obrint una cadena de botigues Microsoft i sembla evident que els cal disposar de productes que mostrar en els seus establiments.

A primera vista el disseny Surface no representa cap novetat respecte dels tablets Android que hem vist durant el 2011 i 2012. Es diferencia de l’iPad per la pantalla mes apaïsada, tipus 16:9, i per les línies més angulars. Sobre el paper pesa sols 40 grams més que l’iPad Wi-fi i té el mateix gruix, però el Surface manté el mateix gruix en tot l’aparell i l’iPad és de perfils més esmolats, motiu pel qual sembla més prim. Amb funda-teclat inclosa el Surface pesa una 900 grams, acostant-se en dimensions a un portàtil tipus Ultrabook o al Macbook air 11”.

El Surface pot incorporar una funda-tapa que duu un teclat de tipus sensitiu (sense tecles mecàniques) i un petit trackpad. La tapa es connecta a un port magnètic propietari de Microsoft. Dóna la sensació que el Surface hagi estat dissenyat per fer-se servir amb aquest complement. Aquesta funda costa 119 €, cosa que la converteix en una opció sensiblement més cara que d'altres solucions Bluetooth. Al web de Microsoft podem veure fundes de diversos colors i hi ha tapes amb teclat mecànic un xic més cares (129€). Les tapes del Surface son totes rígides i fa la sensació que són un xic de delicades, ho sembla especialment el mecanisme de connexió. La tapa que hem provat és de tipus sensitiu, el teclat està dibuixat i les tecles no es mouen -no existeixen físicament- ni retornen cap tipus de feedback, amb tot, el teclat és de mida quasi normal i s’hi escriu força bé, i a més del trackpad.

La qualitat de la pantalla es prou bona i surt molt ben parada en termes de definició, nitidesa, brillantor, contrast i interpretació del color. No obstant, la resolució i nitidesa de la pantalla del Surface no és tan bona com la de tauletes tàctils més senzilles i econòmiques, com l’iPad Mini o el Nexus 7, que no arriben als estàndards de les pantalles Retina però tenen una densitat de píxels força superior al Surface. Al costat d’una pantalla tipus Retina com la del Nexus 10 o l’iPad actual la pantalla del Surface queda en evidència.

La durada de la bateria és prou bona. Aguanta més de nou hores navegant per Internet o reproduint vídeo sense problemes. Però quan es deixa abandonada a la tauleta de nit, la Surface decideix seguir fent coses seves i durant la nit pot arribar a consumir inexplicablement més de mitja càrrega de bateria. En poc més de vint-i-quatre hores en espera la bateria s’exhaureix completament. El Surface rep alimentació d’un carregador especific propietari de Microsoft. Això és un punt en contra de la resta de tauletes del mercat que amb un o altre tipus de cable es carreguen en ports o carregadors USB 2.0. Amb el Surface cal dur elcarregador al damunt, una càrrega que esdevé un petit llast en comparació a d'altres dispositius de la competència, doncs.

Les dues càmeres (al davant i al darrera) estan dissenyades per enregistrar vídeo HD a 720p. Tenen un funcionament correcte per a videoconferències. Però no són càmeres pensades per fer fotografies o vídeos de gran qualitat. Tristament, sembla que per ara tots els fabricants de tauletes tàctils s’han posat d’acord en equipar els seus dispositius respectius amb càmeres mediocres i, a diferència del sector dels mòbils, els usuaris només deuen voler la càmera per poder fer videoconferència. Aquí el Surface es dóna la mà amb la mediocritat de les càmeres dels mercat de les tablets, doncs.

El Surface incorpora el nou Windows RT, que es una versió lleugera de Windows 8, dissenyada per funcionar en processadors ARM, com el Quad Core TEGRA 3 que duu. Windows RT pot executar solament les apps que han estat compilades específicament per a RT i que s’han de comprar o descarregar (n’hi ha de franc) a la tenda online de Microsoft. Si algú tenia intenció d'usar tot el programari que té per a versions de Windows ha de saber que no ho podrà fer ja que no són sistemes compatibles. Windows RT permet definir diversos comptes d’usuari en la mateixa tauleta. Això pot ser molt útil quan diversos membres d’una família o d'un equip de treball fan servir el mateix dispositiu, lògicament cadascú vol tenir configurats els seus correus electrònics, les seves xarxes socials i altres serveis al núvol.

Quan inicieu sessió al Surface, el primer que us presentarà és un petit tutorial de com usar la interfície que no hem d’anomenar “Metro” -però ho farem a manca d’un altre nom millor- per la que Microsoft està apostant fort. El problema es que aquesta interfície a base de rectanglets i coses que es mouen desapareix així que comences a fer coses com intentar administrar o configurar la màquina o a iniciar aplicacions. Llavors hom es troba amb el vell escriptori de Windows. A partir d'aquest moment és quan millor ús farem del trackpad i el teclat, ja que el la pantalla tàctil no acaba de ser la forma mes adequada de treballar.

Usant el Surface hem experimentat problemes d’estabilitat amb certa freqüència. En una ocasió la tapa-teclat va deixar de funcionar i vam haver de reiniciar el sistema operatiu. En altres ocasions la tauleta es va penjar i en alguna ocasió vam haver de reiniciar perquè el rendiment de les aplicacions havia baixat significativament. Suposem que aquestes imperfeccions són degudes a problemes de la versió actual del sistema operatiu i que haurien de desaparèixer en futures versions més madures.

Després d’una setmana i mitja de provar la Surface sembla que Windows RT és un pas intermedi, que ofereix dues maneres d’interactuar i cap de les dues està a hores d'ara prou polida o és ara mateix completa. “Metro” és una bona aproximació a les interfícies multitouch i funciona prou bé en Windows Phone, però en el Surface sempre ens trobem a cavall entre “Metro” i l'escriptori. No hem estat capaços d’esbrinar si hi ha o no una forma clara de com s’ha de fer servir el sistema operatiu. Un exemple clar que encara cal polir detalls del sistema operatiu és l’absència d’un lloc centralitzat on gestionar tota la configuració del dispositiu. Tot es troba escampat i aquesta dispersió acaba oferint en alguns moments una experiència frustrant. Microsoft compta amb dos bons arguments de venda, però: Microsoft Office i la compatibilitat total de Microsoft Surface RT amb Microsoft Exchange. De ben segur que Microsoft confia, a més, en la gran implantació en l’entorn d’empresa d’Office i Exchange per impulsar les vendes de la Surface i els tablets RT d’altres fabricants. Però no podem obviar que el Surface arriba tard al mercat de les tauletes tàctils i que s'haurà de veure fins a quin punt això suposa un problema a llarg termini.

El millor El pitjor

• Dispositiu ben construït i solid.
• Teclat i trackpad integrat a la tapa.
• És l’únic tablet amb Microsoft Office.
• Possibilitat de tenir diversos comptes d’usuari en un sol dispositiu.
• USB Host.

• Sistema inestable.
• Manca de consistència transversal en la interfície del sistema.
• Ecosistema amb poques aplicacions i complements.
• Carregador no estàndard.

Si hagués provat el Surface fa tres anys hauria dit que es tracta d’un dispositiu màgic i revolucionari. L’any 2013 he de dir que és una tauleta tàctil d’especificacions correctes amb una pantalla mediocre -comparada amb les pantalles Retina que ja fa 9 mesos que ofereix la competència directa, que degut als requeriments d'un sistema operatiu “pesat” necessita més memòria per funcionar, que no és estable com estem acostumats que ho sigui una tablet, que té una interfície d’usuari interessant i atractiva però inconsistent i que cal polir, i que la botiga online hi ha relativament poques aplicacions, almenys de moment. Marc Alier i Forment (Badalona, 1971). Professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC) tot i que va viure una aventura empresarial fa massa temps. Investigador sobre l'ús de les TIC aplicades a la educació, desenvolupador de programari lliure i coautor de Mossegalapoma.cat. El seu primer ordinador va ser un Sinclair ZX-81 que encara té al damunt de la taula.