Anàlisi: Metal Gear Rising: Revengeance

5 min

Més de 3 anys, una cancel·lació no oficial i un canvi d’estudi desenvolupador és el que ha patit Raiden per sortir a la llum en la seva primera aventura en solitari. L’aclamat retorn del ninja que va captivar l’audiència a MGS 4: Guns of the Patriots ha arribat, per fi, amb més soroll del que s’esperava. Amb una renovada aparença i un nou grup d’enemics, el protagonista conegut també com Jack the ripper presenta el futur que llega el dúo Big Boss/Solid Snake, una realitat potser més pròpia d’una derrota. Metal Gear Rising: Revengeance presenta un ninjaJack the ripperhack and slash

Versió analitzada:Xbox 360. Versió analitzada:Xbox 360Gènere:Hack and Slash. Desenvolupat per:Platinum Games. Distribuït per:Kojima Productions També disponible a:PS3, Xbox 360. PEGI:També disponible a:PS3, Xbox 360PEGI:18

JULIÀ PLAZA| Lleida Fa 4 anys de la merescuda retirada de Solid Snake, de la desaparició dels Patriots i del perill del domini militar mundial de Liquid Ocelot. Durant aquest període de pau, els diferents sectors que es lucraven dels conflictes armats s’han quedat sense negoci. Empipats, alguns han decidit unir-se en pro d’efectuar cops d’estat arreu del món per seguir guanyant-se la vida “honradament”. Paral·lelament, Raiden treballa per una companyia de guardaespatlles VIP fent honor a la promesa d’allunyar-se la primera línia de foc. Aquesta petita treva conclou quan Desperado Enforcement, un grup terrorista liderat per un espadatxí anomenat Samuel Rodriguez, elimina el ministre que protegeix Raiden i deixa al protagonista sense braç (un altre cop), sense ull i amb ànsies de venjança.

Platinum Games soluciona l’equació del projecte MGS: Rising, amb problemes per encabir la infiltració i el combat directe en un mateix títol. Apropant-se a l’estil de Bayonetta, el ciborg ninja aprofita les seves aptituds sobrehumanes combatent amb una allau d’atacs que combinen el cos a cos amb l’ús de la katana. Fent menció a la saga Metal Gear, Raiden també fa ús de l’avantatge contextual que ofereix l’entorn, de manera que eliminar els obstacles un per un i sense fer soroll també és una opció més que vàlida. S’agraeix la inclusió d’elements clàssics de la saga com les mítiques caixes on amagar-se, les càmeres de seguretat, el còdec (sovint massa present) i els làser que dificulten l’avanç a la següent sala. D’altres elements com la inclusió massiva de ciborgs d’aparença animal, Gekkos, models millorats de Metal Gear Ray i espadatxins a tort i a dret semblen ficats amb calçador per justificar enemics dignes del protagonista. Tals aspectes trenquen amb la linealitat de la saga mostrant una realitat molt més hostil que la que Snake teòricament havia evitat.

El sistema de combat es basa en la combinació d’atacs dèbils (més ràpids) i forts (més lents) -des del terra o després d’un salt- i l’ús del bloqueig en el moment oportú. La varietat d’atacs s’amplia desbloquejant-ne de nous al final de cada capítol, tot i que en general s’ofereix un ventall força pobre tenint en compte altres títols del gènere com God of War. El veritable atractiu en combat resideix en el mode katana un afegit que atorga ple control sobre l’ús de l’espasa per tallar l’enemic al gust del jugador. L’espectacularitat es manté fins al final del combat, on l’enemic pot ser eliminat mitjançant QTE (un sistema de joc que consisteix en efectuar una combinació en el moment oportú). El control del protagonista en combat es basa en 4 elements a personalitzar: l’apartat de dispositius d’ajuda (unes càpsules que regeneren vida o barra del mode katana),el d’objectes (granades, llença-cohets, caixes i bidons on amagar-se, etc.) i el d’arma primària i secundària, que aniran ampliant-se a mesura que avança la història. Tots els aspectes de Raiden, fins i tot l’aparença, són modificables al final de cada capítol.

Els enfrontaments directes suposen un repte fins al moment on la combinació atac/bloqueig s’interioritza. A partir d’aquí, la mecànica a seguir és senzilla en tot el joc –i la mateixa-, excepte en aquells casos (pocs) on els atacs no es poden blocar. Les lluites van orquestrades per un apartat musical carregat de metalcore i rock dur, un acompanyament en alguns casos repetitiu. Si a aquest defecte afegim que la càmera, a vegades, sembla tornar-se boja, l’experiència de joc pot sortir perjudicada en diversos moments. Tot i que el segell de Kojima sembla ser sinònim d’una història que atrau des del primer moment, Metal Gear Rising: Revengeance distreu però no enganxa, possiblement per les múltiples incongruències respecte l’univers al qual pertany i per la seva linealitat. El que sí resultarà atractiu pels fans de la saga és la inclusió del skinde Gray Fox, el popular skinninja

El millor

  • Combats espectaculars
  • Modekatana
  • Apartat visual
  • Aspectes personalitzables

El pitjor

  • L'argument distreu però no enganxa
  • El còdec apareix massa i sense trascendència
  • La càmera és deficient
  • Apartat sonor repetitiu

“Metal Gear Rising: Revengeance és un nou punt de partida. Platinum Games ha demostrat la viabilitat d’un projecte que semblava destinat a l’abandó. A través d’un interessant sistema de joc que combina el hack and slash i la infiltració, el títol respecta més del que s’esperava la importància del sigil de la saga Metal Gear. El mode katana, que portava com insígnia el “cut what you will” (talla com vulguis), queda més en un aspecte atractiu que com un element essencial. Dins els títols del mateix estil, com God of War o Bayonetta, Raiden en surt perdent per la pobresa del sistema de combinacions i per una càmera que tornarà boig a més d’un jugador. A nivell argumental, no és la barbaritat d’altres Spin-off (Dirge of Cerberus – Final Fantasy VII), distreu però no enganxa. Els incondicionals de la saga gaudiran del títol, els qui s’hi estrenin agafaran MGR: Revengeance com una mala referència d’allò que l’univers Metal Gear és capaç d’oferir tant pel que fa al guió com a l’entreteniment”.

stats