Anàlisi: Kirby's Dream Land

La Consola Virtual de 3DS ens permet recuperar Kirby's Dream Land, la primera aventura d'un dels personatges clàssics de Nintendo.

Versió analitzada: Nintendo 3DS (Consola Virtual).

Gènere: Plataformes. Desenvolupat per: Nintendo. També disponible a: -

Kirby és un dels innombrables personatges que es van crear durant la primera meitat dels anys noranta: un període en què, empeses per una malaltissa febre de l'or del gènere de les plataformes, les companyies s'obstinaven a dissenyar tota mena de protagonistes estrafolaris amb l'esperança que algun d'ells esdevingués una icona popular, a l'estil de Mario o Sonic. La major part d'aquells personatges (Cool Spot, Bubsy, Aero The Acrobat, James Pond...), no cal dir-ho, avui dormen una profunda letargia, oblidats per la majoria de jugadors i per les desenvolupadores que els van crear, que no els han considerat mereixedors de protagonitzar nous títols. Kirby, una mena de pilota fantasmal rosada creada per a Nintendo per HAL Laboratory, va tenir millor sort. La franquícia va tenir èxit i d'aleshores ençà.

Els jocs de Kirby s'han distingit per explorar tres característiques que els diferenciaven dels jocs de plataformes arquetípics: en primer lloc, el personatge pot enlairar-se, cosa que elimina el repte de la precisió dels salts i, en conseqüència, en redueix la dificultat; en segon lloc, Kirby no derrota els enemics saltant sobre ells, sinó aspirant-los o escopint algun enemic que ha aspirat anteriorment: un altre cop, ens trobem amb una habilitat del personatge que facilita les coses al jugador; en tercer lloc, Kirby té la capacitat de copiar o absorbir les habilitats d'alguns enemics.

Les dues primeres característiques ja les podem trobar en la primera aparició del personatge, el joc que ara ens ocupa: Kirby's Dream Land, un títol per a Game Boy que va aparèixer originalment el 1992 i que ara Nintendo recupera dins la Consola Virtual de la seva nova portàtil, la 3DS. La tercera mecànica, la de l'absorció d'habilitats, no s'incorporaria a la franquícia fins el segon títol (Kirby's Adventure, NES, HAL Laboratory, 1992). A tall de curiositat, paga la pena de comentar que aquesta primera entrega per a NES també ens va permetre descobrir que Kirby era de color rosa, ja que la versió de GB era monocroma i l'il·lustrador de la coberta occidental va suposar, equivocadament, que era de color blanc.

Tot i que els jocs de plataformes de la principal franquícia de Nintendo, Super Mario, no es van distingir mai per ser dels més difícils del seu gènere (un gènere que en aquells anys d'èxit abundava en jocs amb dificultats desproporcionades), amb la franquícia Kirby Nintendo va voler adreçar-se a un públic menys destre i va reduir-ne la dificultat, com pot deduir-se fàcilment si tenim en compte les característiques del personatge i de la jugabilitat que hem comentat abans. La idea amb Kirby's Dream Land semblava ser la de crear un títol que qualsevol jugador pogués acabar, cosa que en aquells temps no era gaire habitual i que és un curiós antecedent de la filosofia en què es basa la companyia japonesa actualment. L'objectiu es va assolir satisfactòriament: l'abundància de potenciadors i de vides, les continuacions infinites, la facilitat amb què ens desempalleguem dels enemics, els nivells curts i poc laberíntics i, especialment, la nul·la exigència plataformera gràcies a les característiques del personatge, tot plegat fa que superar Kirby's Dream Land sigui bufar i fer ampolles.

Però no només es tracta d'un joc fàcil. Amb tan sols cinc nivells (el darrer dels quals consisteix en repetir els enfrontaments amb els quatre enemics finals dels mons anteriors abans de combatre amb l'enemic final de tot el joc), ens trobem davant d'un títol extremadament curt, fins i tot dins els estàndards de la seva època. De fet, pot acabar-se sense gaires problemes enmenys d'una hora, i la capacitat de la Consola Virtual de la 3DS per guardar la partida en qualsevol moment encara ens facilita més les coses.

Kirby's Dream Land ni tan sols comparteix aquell disseny d'altres títols fàcils de Nintendo, com ara Wario Land 4 (GBA, Nintendo R&D 1, 2004) o New Super Mario Bros (NDS, Nintendo EAD, 2006), que són fàcils de superar però amaguen reptes en forma d'ítems col·leccionables o de nivells secrets per a acontentar els jugadors més exigents. Kirby's Dream Land, en canvi, no conté cap incentiu que animi l'usuari a tornar a jugar els seus mons, excepte un nou nivell de dificultat, no gaire ben equilibrat, quebasa la seva proposta, de forma molt poc imaginativa, en una acceleració de la velocitat i duresa dels enemics més que en oferir reptes diferents.

El cert és que, malgrat l'encant dels personatges, dels escenaris i d'algunes composicions musicals, amb aquell carisma intangible que Nintendo sap transmetre en moltes de les seves creacions, l'escassa duració i la baixa dificultat fan de Kirby's Dream Land un joc que no ha envellit tan bé com alguns dels seus companys de generació.

El millor

• El disseny artístic.
• Estableix els fonaments jugables d'una franquícia més que notable.

El pitjor

• La baixa dificultat del mode principal. I el mode difícil no està ben equilibrat.
• La ridícula duració, especialment en relació al preu (4 euros).

"Kirby's Dream Land".