Anàlisi: HTC One X

Zoom

HTC ha patit una disminució de les seves vendes darrerament, davant la consolidació de Samsung i Apple, però en la seva lluita pel lideratge del segment més exigent presenta el seus cavalls de batalla, els HTC One, amb l’One X com a terminal més capdavanter en tecnologia, que rivalitza directament amb el Galaxy S 3, que tot just acaba de presentar Samsung.

Zoom

Fabricant: HTC

Tipus de dispositiu: Telèfon mòbil.

Preu lliure: A partir de 579,14 €

Zoom

Aquestes són les especificacions més destacades de l'HTC One X:

Dimensions: 134.36 x 69.9 x 8.9 mm.

Pes: 130 g.

Pantalla: Super IPS LCD2 capacitiva, 16M colors, 1280x720px, 4,7".

Processador: Quad Core 1,5 Ghz, GPU ULP GeForce, xipset NVIDIA Tegra 3.

Memòria: 1 GB de RAM.

Emmagatzemament: 32 GB intern sense slot per a targeta de memòria.

Wi-Fi: 802.11 a/b/g/n, Wi-Fi Direct, DLNA, Wi-Fi hotspot.

Càmera: principal de 8 MP amb flash LED, capaç d'enregistrar vídeo a 1080p a 30 fps i secondària d'1,3 MP, capaç d’enregistrar vídeo de 720p a 30fps.

Bateria: Li-Po 1.800 mAh.

Sistema operatiu: Android 4.0 amb HTC Sense 4.

Altres: USB 2.0, radio FM amb RDS, GPS amb suport AGPS, beatsAudio, acceleròmetre, giroscopi, brúixola digital, sensor de proximitat, sensor de llum.

HTC aposta per la tendència a equipar en els seus dispositius pantalles amb 4,7-4,8 polzades i resolució HD 1280x720. El resultat és un nivell de detall altíssim i una sensació molt agradable per a la vista a l’hora de fer qualsevol activitat. Les dimensions encara són portables amb certa comoditat, i el disseny que ens presenta és arrodonit i un xic corbat, i en general té un aspecte força elegant. Munta en la seva superfície el prestigiós vidre contra ratllades Gorilla Glass. Una petita pega és que no podem accedir a la bateria del terminal, ja que aquesta no és extraïble. Tampoc disposem de la possibilitat d'ampliar l'emmagatzemament amb una targeta de memòria externa, de manera que ens haurem de conformar amb els 28 GB que queden lliures (degut a l'espai que ocupa el sistema operatiu) dels 32 GB instal·lats.

La sensació tàctil que proporciona aquest One X és curiosa, és un tacte molt semblant al de les antigues pantalles resistives dels Nokia (el 5230 o el 5800, per exemple), però acompanyat de la precisió tan acurada que s’espera de qualsevol pantalla capacitiva d’avui en dia. No obstant, a aquells que vinguin d’un altre tipus de tàctil els pot costar d'acostumar-se a aquesta nova sensació, sobretot en escriure.

El One X porta de sèrie, com és habitual, la personalització d’Android HTC Sense, malgrat que no és una experiència pure Googlecom la que només ofereix el Nexus, és possiblement la millor personalització d’Android que avui podem trobar. És molt intuïtiu, ràpid, elegant i eficient. Hi ha uns quants widgets de sèrie força vistosos i en general es veu una interfície polida i treballada. Apuntarem dos aspectes que no ens han agradat d’HTC Sense: peca de portar per defecte una quantitat superior a l’habitual d’aplicacions pròpies residents en memòria (altrament conegudes com a bloatware), algunes de les quals és probable que no utilitzem i haguem de desinstal•lar manualment des de l’administrador d’aplicacions. A més a més, algunes aplicacions com el client oficial de Twitter s’inclouen com a aplicacions de sistema. L’altre aspecte negatiu és que la versió que ens ha arribat a nosaltres no inclou el català, i pel que ens va comentar HTC, sembla que aquest tema anirà per llarg.

Zoom

La càmera és un dels reclams importants del terminal, i queda ben palès en el propi disseny: sobresurt lleugerament de la part del darrera, cosa que ens obliga a anar amb cura a l’hora de deixar el mòbil sobre qualsevol superfície que pugui ratllar la lent, si no disposem de funda protectora. La càmera de fotos treballa molt bé en diferents condicions lumíniques, i és sorprenent fins a quin punt pot extreure llum en escenes on no n’hi ha gaire de manera natural. El temps de resposta de l’obturador és dels més ràpids que hem vist. La qualitat de les fotografies és bona en tot un ventall de situacions, però per a aquells amb un nivell d’exigència alt, podem afegir que l'algorisme que potencia la llum en interiors fa elevar el nivell de soroll de manera perceptible en el resultat final. A més a més, en diferents proves, l’enfocament, sigui manual o automàtic, hem aconseguit que sigui correcte però no perfecte. Degut a aquests dos aspectes no podem valorar la càmera amb el nivell d’excel•lència que han assolit altres dispositius, però probablement deixarà satisfets a molts usuaris. El vídeo comparteix exactament les mateixes virtuts i defectes que els esmentats per a la càmera de fotos, és a dir, bona versatilitat en un gran nombre de situacions, però amb certa tendència a perdre el focus i afegir excés de soroll en gravacions amb menys llum. Al seu favor podem destacar una prestació addicional molt interessant: podem capturar fotografies mentre enregistrem vídeo.

Els nombrosos beneficis de la gran pantalla i l’alta resolució queden ben reflectits a l’hora d’utilitzar One X com a lector de llibres. El resultat és excel•lent i podem gaudir còmodament de llargues estones de lectura sense fatiga. És clar que la definició és un factor clau per aconseguir fer de la lectura una experiència diferent. Succeeix igualment amb els còmics, que es mostren nítids i amb tot detall, però aquí també hi juga el factor personal: si considerem una pantalla d’aquesta mida com a apte, o potser encara massa petita per a aquest menester. Si triem la primera opció podem estar segurs que amb l'HTC One X tindrem una de les millors experiències amb aquesta mida de pantalla.

Un altre dels aspectes en el que surt més ben parat l’HTC One X és en els jocs. I es que s’apleguen aquí totes les qualitats de la pantalla combinades amb el xip Tegra 3, una poderosíssima i espectacular plataforma per a jocs. Els títols que hem pogut provar s’executaven a tota velocitat, sense cap aturada, i amb un nivell de detall gràfic esfereïdor. Tenim doncs, una petita consola portàtil al damunt amb una potència pràcticament sense límit sempre que ho necessitem.

Zoom

En l’ús que li hem donat com a reproductor de vídeo, hem constatat que pot reproduir pel•lícules en diferents resolucions i codificacions perfectament, malgrat que hi ha algun còdex d’àudio en contenidors .mkv que no té suport nadiu. Aquest petit inconvenient sempre es pot solucionar fàcilment descarregant-vos algun reproductor de vídeo alternatiu des de Google Play. La reproducció però, és fluida, acurada i l'alta resolució proporciona una experiència molt bona. En l’apartat de reproducció d’àudio és un vertader tot-terreny i ha reproduït perfectament tots els formats més utilitzats d’àudio: mp3, ogg, wma, flac,...La qualitat d’àudio és correcte, i millora si utilitzem el software beatsAudio que s’inclou de sèrie. Així doncs, sobre la polèmica de si beatsAudio realment ofereix una millor qualitat de so o no, hem de dir que pensem que sí. Utilitzant uns bons auriculars i activant beatsAudio es nota una millora perceptible en els greus i aguts, però de nou filant prim, constatem que la qualitat assolida arriba a ser bona però no excepcional. Per altra banda, l’altaveu que porta integrat és acceptable per a situacions puntuals, però no permet una audició de qualitat, accentua els aguts i fa minvar els greus.

El GPS és un dels aspectes que més destaquen en aquest terminal, és realment eficient. Fixa de seguida i manté una posició fiable durant tot el nostre trajecte. Així doncs podem delegar tranquil•lament la navegació en el nostre terminal i oblidar-nos d’altres aparells addicionals.

La durada de la bateria no sorprèn, i dura el que és habitual en smartphones, és a dir, amb un ús mitjà del telèfon haurem de carregar-lo a diari.

Acabarem afegint que l’One X porta el clàssic LED de notificacions amb que HTC equipa a la majoria dels seus telèfons, el que és una molt bona idea de la que haurien de prendre nota altres fabricants. Dit això, estaria bé ampliar la funcionalitat d’aquest LED i poder triar de quines aplicacions de tercers volem ser notificats i de quines no.

La telefonia mòbil és molt canviant, i fa uns quants mesos un terminal amb molta potència en brut i una gran pantalla probablement hagués impactat al mercat. Vista la situació actual, on la potència desmesurada als smartphones és l'estàndard i es tendeix a les pantalles de quasi 5" en alta definició, potser cal demanar alguna cosa més als equips bandera de cada gran fabricant. Se'ls planteja, per una banda, el repte de diferenciar el seu producte entre altres telèfons amb especificacions molt semblants, i per l’altra, l’assumpció entre els clients que, donades aquestes especificacions, l'equip ha de tenir un rendiment perfecte en qualsevol dels nombrosos aspectes en que sigui avaluat. El One X no acaba de reeixir en aquests dos apartats, i per això obté un grau menys que l'excel·lent. Malgrat tot, movent-nos en aquest nivell d'exigència això no ha de fer enrere a ningú per a tenir-lo en compte a l'hora d'avaluar la nostra futura compra.

El millor

El pitjor

  • Enorme potència de maquinari.
  • La resolució i la mida de la pantalla permet que la interacció sigui molt agradable, i espectacular en lectura i jocs.
  • GPS molt fiable.
  • LED de notificacions.
  • Petits o grans inconvenients, que cadascú ponderi subjectivament: bateria no extraïble, tàctil diferent, fotos i àudio no aptes per a sibarites, altaveu integrat mediocre, sense possibilitat de memòria externa...
  • Sense català.
Zoom

L’HTC One X fa correctament tot el que se li demana, i vist globalment li correspon una bona nota, però no resulta innovador ni destaca brillantment en cap aspecte, a excepció potser de la pantalla i el GPS. No decebrà i farà la feina diligentment per al gran públic tot i que els més maniàtics potser voldran treure el nas cap a altres aparells. Són aquests petits “però” que se li poden adjudicar en certes facetes els que fan que no s’alci com a gran capdavanter de la nova fornada, però estarà merescudament en el podi per no haver descuidat tampoc cap aspecte concret i tenir una nota global alta. És un primer pas en la direcció correcta per a conquerir de nou la gamma alta d’smartphones, amb un cert marge de millora.

Pere MilletAgustí (Barcelona, 1973). Apassionat de la tecnologia i informàtic de professió, ha viscut en primera persona les revolucions dels darrers trenta anys: de l'Spectrum fins als smartphones, dels monitors de fòsfor verd a les pantalles LED, dels discos de 5"1/4 a les unitats USB i d'internet en mode text a la revolució de les xarxes socials. Actualment està absorbit per la telefonia mòbil.