Anàlisi: FIFA 15

Analitzem FIFA 15, una edició pensada per a esprémer les capacitats tècniques que ofereixen les consoles de nova generació. Un punt de transició per a la longeva saga que ofereix un gran nombre de millores amagades sota una cuirassa d’un aparent continuisme. Comença la temporada futbolística a Europa, i com no podia ser d’altra manera, Electronic Arts també hi té molt a dir. Aconseguirà conservar el tron del futbol virtual? Entrarà amb bon peu dins aquesta nova generació que tot just comença? T’ho expliquem.

Versió analitzada:PlayStation 4Versió analitzada: Gènere:Simulador esportiuGènere: Desenvolupat per:EA SportsDesenvolupat per: Distribuït per:EA SportsDistribuït per: També disponible a:Xbox 360, PC, PlayStation 3, PlayStationVita, Xbox One També disponible a:PlayStationPEGI:

JOAN DE BUEN|Barcelona

Inevitablement, quan parlem de futbol virtual, apareix dins la nostra ment la paraula FIFA, una longeva saga que va debutar l’any 1993 a les plataformes Sega Mega Drive/Genesis, Master System, Mega CD, Game Gear, SNES, DOS, Amiga, 3DO, Game Boy i PCCD-ROM (1995). Com podem observar, aquesta franquícia s’ha caracteritzat per a intentar abastar la quantitat més gran de plataformes possibles, una característica que s’ha perpetuat fins als nostres dies. Des de la seva irrupció, ja va marcar un punt d’inflexió a l’hora de representar aquest esport de manera virtual, ja que va esdevenir el primer títol en plasmar el joc des d’una vista isomètrica. Des d'aleshores, Electronic Arts no ha desistit, intentant innovar tant en l’àmbit jugable com en el tècnic fins a assolir els nivells d’excel·lència que avui se’ns presenten. Tot i així trobem clarobscurs a la seva trajectòria virtual. A l’època de PlayStation 2, la saga va explicitar símptomes d’estancament, i els desenvolupadors acabaven de presentar un producte sòlid que pogués fer competència al seu rival més directe. Amb l’arribada de la setena generació de consoles i l’assentament del nou maquinari, PlayStation 3 i Xbox 360, la saga va saber reinventar-se d’una forma excel·lent i va convertir-se en el referent absolut a l’hora de gaudir de l’esport rei a les nostres consoles. Per les seves portades han passat els millors futbolistes, des de Ryan Giggs, icona del Manchester United, passant per Guardiola, Cristiano Ronaldo, Xavi, Ronaldo Nazario, Edgar Davids o Lionel Messi, qui hi apareix representat actualment.

La implementació del motor Ignite ofereix noves possibilitats en el pla jugable, juntament amb unes físiques millorades i un nou motor de col·lisions que ofereix situacions totalment versemblants. Els porters també han estat creats de zero, un dels aspectes més criticats de les edicions anteriors, tot i que malauradament no responen als estímuls de forma eficient. Un dels elements que més destaquen a l’hora de visualitzar aquesta obra per primera vegada és el gust pel detall, que assoleix fins i tot cotes malaltisses quan apliquem zoom a la pilota i copsem amb tot luxe de detalls el cuir que hi apareix representat, juntament amb els reflexos provocats per la il·luminació de l’estadi.

Una de les principals virtuts d’aquest títol la trobem a les llicències, el joc disposa d’una vintena de lligues domèstiques amb els seus respectius equips, juntament amb les equipacions actualitzades i els nous fitxatges realitzats a la finestra d’estiu. També hi trobem un gran nombre de seleccions nacionals. Com a novetat d’aquesta edició, apareixen tots els estadis de la Barclays Premier League anglesa, des d’Anfield Road, estadi del Liverpool fins al King Power Stadium, seu del modest Leicester City. Pel que fa als camps de la lliga BBVA trobem el Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona, l’estadi Vicente Calderón, casa de l’Atlético de Madrid, Mestalla, feu del Valencia club de Futbol i el Santiago Bernabéu, camp del Real Madrid Club de Futbol. Un gran punt a favor que eleva aquesta obra per sobre de la competència, i que es postula com a condició indispensable per als seguidors més puristes d’aquest esport. La llista completa d’estadis és la següent:

• Argentina: La Bombonera - Boca Juniors
• Canadà: BC Place Stadium - Vancouver Whitecaps
• Anglaterra: Anfield - Liverpool FC, Boleyn Ground - West Ham United, Britannia Stadium - Stoke City, Emirates Stadium – Arsenal, Etihad Stadium - Manchester City, Goodison Park – Everton, King Power Stadium - Leicester City, Liberty Stadium - Swansea City, Loftus Road - Queens Park Rangers, Old Trafford - Manchester United, Selhurst Park - Crystal Palace, St. James' Park - Newcastle United, St. Mary's Stadium – Southampton, Stadium of Light – Sunderland, Stamford Bridge - Chelsea FC, The Hawthorns - West Bromwich Albion, The KC Stadium - Hull City, Turf Moor – Burnley, Villa Park - Aston Villa, Wembley Stadium – Inglaterra, White Hart Lane - Tottenham Hotspur
• França: Parc des Princes - Paris Saint-Germain, Stade Gerland - Olympique Lyonnais
• Alemanya: Allianz Arena - Bayern München, TSV 1860 München, Imtech Arena - Hamburger SV, Olympiastadion - Hertha BSC, Signal Iduna Park - Borussia Dortmund, Veltins-Arena - FC Schalke 04
• Itàlia: Juventus Stadium – Juventus, San Siro/Stadio Giuseppe Meazza - AC Milan, Inter, Stadio Olimpico - Lazio, Roma
• Mèxic: Estadio Azteca - Club América, Mexico
• Holanda: Amsterdam Arena - Ajax, The Netherlands
• Aràbia Saudita: King Fahd International Stadium - Al Hial, Al Nassr, Al Shabab
• Espanya: Camp Nou - FC Barcelona, Estadio Vicente Calderon - Atlético de Madrid, Mestalla – Valencia, Santiago Bernabéu - Real Madrid
• Ucraïna: Donbass Arena - Shakhtar Donetsk

També hi apareixen una sèrie d’estadis genèrics, concretament 31, que aporten varietat a l’obra d’Electronic Arts.

L’apartat gràfic del joc és força continuista, no aporta millores destacables, simplement poleix la base instaurada a l’edició de l’any passat. Els menús són pràcticament els mateixos que vam poder veure al FIFA 14, amb una nova paleta de colors i amb les imatges dels respectius jugadors actualitzades. Messi en continua sent el principal protagonista, ja que apareix a la pantalla només d'iniciar el joc... un fet que no agradarà als seguidors de cert equip blanc. Caldria incloure un nou disseny de menús a l’edició de l’any vinent per a intentar tallar de soca-rel aquesta sensació de “més del mateix” quan agafem el comandament per primera vegada, cosa que transmet al jugador una sensació de tedi que no es correspondrà amb la realitat, ja que a l’hora de veritat, quan hi aprofundim, de novetats en trobem, i moltes.

La il·luminació ha millorat notablement, jugar un partit amb pluja i fixar-se en els detalls esdevé una sensació profundament satisfactòria els bassals d’aigua es comporten de forma totalment versemblant quan els jugadors realitzen segades o topen amb el terra, cosa que trnasmet una sensació de realisme inèdita dins la franquícia. Un dels elements que cal tractar a part és la gespa, es nota que és un dels elements on més esforços s’han dedicat. No ens trobem davant una catifa verda i plana, com passava a les edicions anteriors, aquest any la gespa té un caràcter volumètric, que destaca sobretot a l’hora de visualitzar repeticions. Però no només ha millorat gràficament, sinó també notem aquesta millora en l'àmbit jugable: a mesura que vagin passant els minuts, podrem copsar com la gespa es va desgastant amb el pas dels jugadors i veurem com acaba convertida en un veritable camp de patates a l’hora de finalitzar el partit. Un desgast que resulta fins i tot excessiu. El joc es mou a una resolució d'alta definició de 1080 píxels i 60 imatges per segon, l’estàndard que s’intenta implementar a la nova generació. Hi ha elements que caldria polir, com ara jaggies o contorns massa definits que embruten el resultat final. El tractament de les cares dels jugadors també és un altre dels aspectes a millorar, les cares dels jugadors més coneguts hi apareixen ben representades, amb més o menys glòria, com podria ser la cara de Neymar, jugador del Futbol Club Barcelona, que no ha estat reproduïda tan acurada com caldria esperar si tenim en compte que es tracta d’un dels jugadors més coneguts al món del futbol actual . Les animacions facials també esdevenen força antinaturals, gesticulen de forma massa irada vers situacions que no ho reclamen pas.

La jugabilitat assoleix l’excel·lència gràcies al motor Ignite i el nou sistema de col·lisions. També trobem un gran nombre de noves animacions, que aporten fluïdesa al joc i que provoquen que la resposta del control a l’hora de decidir les accions que volem dur a terme esdevingui molt eficaç i intuïtiva. El sistema de regats també s’ha millorat i ara podrem driblar als jugadors amb una major eficiència i amb molta més facilitat, un element que no agradarà del tot als jugadors més puristes. FIFA 15 utilitza un sistema similar al que vam poder veure al passat mundial de Brasil a l’hora de determinar si la pilota creua la línia de gol de la porteria, una càmera televisiva esvaeix els dubtes sobre la validesa d’un gol. Un altre element important és la picaresca, els jugadors intenten perdre temps quan disposen d’un marcador favorable, provocant la ira del contrari i la frustració dels jugadors rivals.

Com dèiem més amunt, els porters han estat creats de zero, disposen d’un nou sistema d’intel·ligència artificial que provoca que responguin de forma més eficient. No tenen res a veure amb els porters que hem vist a iteracions anteriors i ens trobem davant uns jugadors absolutament de nova generació. Altrament, també cometen errors i acaben en ocasions fent veritables cantades que potser sí que aporten un nou grau de realisme al joc però que poden perjudicar molt el jugador, ja que no es tracta d’un fet que es pugui evitar, resta capacitat competitiva al títol i decantant un partit cap a una de les dues porteries. No és agradable perdre un partit treballat a causa d’un error puntual del porter. És cert, però, que això també succeeix al futbol real, per tant no és un fet totalment criticable si s’intenta plasmar l’esport amb exactitud.

Un aspecte que s’hauria de revisar és la intel·ligència artificial dels equips com a conjunt, tots ells juguen de la mateixa manera, independentment de la seva entitat i del seu nivell. Per exemple, el Chelsea de Mourinho, un equip ultradefensiu que destaca per la seva defensa fèrria projecta al joc un futbol de toc que s’allunya molt del seu homònim real. El mateix passa amb equips de divisions inferiors. S’agrairia que els equips projectessin plantejaments defensius que intentessin minvar les capacitats dels equips més potents.

Si ens referim als modes de joc offline, trobem el típic partit ràpid, el mode torneig, que havia desaparegut de manera injustificable a les versions de nova generació de FIFA 14, jocs d’habilitat, on podrem millorar les nostres capacitats tècniques amb una sèrie de mini-jocs força addictius i desafiants, que van des del llançament de faltes fins a la conducció de la pilota, el mode carrera, conegut anteriorment com a mode mànager, on podrem esdevenir entrenador o entrenador-jugador i gestionar un equip amb la finalitat d’assolir la glòria i el mode Match Day, ja aparegut a edicions anteriors però redefinit i molt millorat, on podrem jugar els partits més destacats de la setmana, trobar notícies en temps real del nostre propi equip i visualitzar les classificacions de les principals lligues mundials, un afegit de luxe. Si parlem dels modes en línia, podem jugar partits classificatoris contra altres jugadors, amb diferents divisions segons el nivell de joc que disposi el jugador, temporades classificatòries de 2 vs. 2 jugadors, per a disputar amb amics, partits amistosos, clubs professionals on jugar amb el nostre propi jugador creat, i la joia de la corona, Ultimate Team, un mode en línia on hem de confeccionar el nostre propi equip, basant-nos en diferents variables com ara la lliga d’origen dels jugadors o l’equip on formen part. Un mode altament addictiu i desafiant que ha seduït milions de jugadors de tot el planeta. Cal destacar també que els diferents equips que apareixen representats al joc s’actualitzen de forma setmanal, basant-se en les alineacions emprades al darrer partit. També ho fan els jugadors, modificant les seves puntuacions, cosa que configura un univers fluctuant i viu que necessita una connexió a internet per tal que el seu gaudi esdevingui total.

Si parlem de l’acompanyament musical i la banda sonora, Electronic Arts és segell de qualitat, a l’hora de desplaçar-nos pels menús del joc ens acompanyen un gran nombre de cançons famoses i ben implementades, que denoten un bon gust musical. Temes que agradaran a tots els públics, amb grups com ara The Kooks, Avicii, Dirty Sound o Foster The People. Els comentaristes encarregats de posar veu als partits són Manolo Lama i Paco González. Recomanem seleccionar els locutors anglesos si es té un bon nivell de la llengua de Shakespeare perquè la varietat de diàlegs és molt més gran, comenten fins i tot, jugador per jugador, l’alineació que hem decidit utilitzar a l’hora d’encarar un partit. Caldria millorar les narracions en castellà, on trobem frases i afirmacions realment trillades que ens han acompanyat des de fa gairebé 10 anys.

Ens trobem davant un títol excel·lent, que plasma de forma totalment fidedigna aquest esport al pla virtual. Tots els elements estan cuidats amb un nivell de detall encomiable. Tot i així hi ha elements que caldria millorar, com ara la resposta dels porters davant certes situacions que poden provocar frustració, la intel·ligència artificial dels equips com a conjunt, força plana i idèntica, independentment del nivell del nostre rival, o les representacions facials d’alguns jugadors.

FIFA 15 es postula com la millor opció si volem gaudir el futbol a les nostres consoles, assenta uns fonaments que ens fa ser optimistes de cara al futur. Electronic Arts ha entrat amb bon peu a aquesta nova generació de consoles, i ens trobem davant una obra totalment recomanable, tant per als qui s’endinsin per primera vegada a la franquícia (cosa difícil tenint en compte la trajectòria de la saga) com per als qui volen seguir dipositant confiança en una saga que s’ha guanyat el respecte de tots els jugadors. Millora, any rere any, com el bon vi.

El millor El pitjor

• La cura pel detall.
• Les noves animacions dels jugadors implementades al joc.
• El tractament de la gespa.
• Bon acabat gràfic.
• El gran ventall d’equips i estadis que ofereix, amb la Premier League totalment llicenciada.
• El mode Match Day.
• El retorn dels torneigs offline.

• L'absència de llicències destacades.
• L'eliminació dels canvis climàtics.
• Les cares dels jugadors menys famosos.
• Banda sonora anodina i poc cuidada.
• Alentiments puntuals a les celebracions.

"Un gran joc de futbol, una obra que agradarà tant als seguidors més assidus de la franquícia com als qui s'hi endinsen per primera vegada. Ens fa ser optimistes de cara al futur. Si es polissin els petits detalls que embruten l'acabat global podríem estar parlant del joc de futbol definitiu". Sobre l’autor:Joan de Buen(Barcelona, 1991), és músic i estudiant d'història a la Universitat de Barcelona.