Anàlisi: Dragon Age 2

Zoom

Dragon Age: Origins va suposar un gran canvi en el gènere del rol occidental, mesclant les millors característiques presents en d’altres títols amb la pinzellada característica de Bioware, i alhora aconseguint que un videojoc, ambientat en una era de dracs i cavallers aportés un argument profund i variat.

Battle_LA_PC Zoom

Battle_LA_PC

Versió analitzada: Xbox 360

Gènere:Rol, Acció

Desenvolupat per:Bioware

Distribuït per: Electronic Arts

També disponible a:PlayStation 3, PC

PEGI:18.

Zoom

Per a poder entendre la filosofia de Dragon Age 2 és necessari fer un cop d'ull al passat de Bioware i en el videojocs de la companyia canadenca l'han precedit, especialment Dragon Age i Mass Effect 1 i 2.

La desenvolupadora Bioware va ser fundada l'any 1995 a Canadà i des d'aleshores ha esdevingut una referència en el gènere del Rol Occidental. Hem de destacar Baldur's Gate, Neverwinter Nights, Star Wars: Knights of the Old Republic i, per descomptat, els títols que hem esmentat abans, Dragon Age i Mass Effect.

Si féssim una ràpida ullada als videojocs de la companyia canadenca ens adonaríem que tracten amb especial rigor les relacions entre els personatges i les conseqüències que es deriven del nostre comportament envers els personatges no jugables amb els que interactuem. D'allò que decidim i de com reaccionem davant d'allò que ens passi en pot resultar la pèrdua d'un dels nostres companys d'aventures o canvis significatius en el desenvolupament d'una conversa que marquen el curs dels esdeveniments. Totes les nostres respostes i accions tenen el seu efecte pertinent. Però el més destacable d'aquesta mecànica és la repercussió entre els propis títols d'una saga. Per exemple, si hem jugat Mass Effect i més endavant juguem la continuació de les aventures del Comandant Shepard, veurem que tenim l'opció d'importar la partida del capítol anterior al joc nou i així percebre els canvis en la història, en funció de les nostres accions prèvies.

Zoom

Centrem-nos ara a situar la franquícia Dragon Age. En el primer capítol encarnàvem un heroi o una heroïna en la seva aventura per a derrotar la "Ruïna" i el dimoni que, en els temps remots i fantàstics en els que se situa l'acció, amenaçaven la prosperitat de Ferelden, el reialme en el que té lloc la nostra història. En el viatge trobàvem Morrigan, una bruixa que ens acompanyaria al llarg de tot el nostre periple. Podíem viure multitud de situacions que capgiraven l'argument, com ara una traïció inesperada o converses que podien decidir quins aliats ens farien costat. Així doncs, cada història resultava una experiència nova que seguia les directrius del gènere.

Dragon Age: Origins no va acabar aquí, hi va haver una expansió que reprenia la història narrada anteriorment però amb una diferència de sis mesos. Aquesta vegada encarnàvem un guarda comandant encarregat dels guardes grisos a la Ciutadella de la Vigília. Durant la campanya investigàvem l'aparició d'éssers tenebrosos, una espècie d'ogres que s'assemblaven a aquells que Aragorn, Legolas i Gimli s'havien d'enfrontar a la trilogia del Senyor del Anells, potser més intel·ligents i amb la capacitat de parlar. Al final de la modalitat era obligat d'escollir el destí d'unes quantes persones, cosa que implicava un final diferent segons la decisió presa.

Un plantejament molt diferent es presenta a Dragon Age 2 que, aquesta vegada ha canviat el seu rumb per a abastar un major públic, afegint un personatge predeterminat (com ja s'ha vist a la franquícia Mass Effect) o simplificant, que no vol dir empitjorant, el joc per tal de fer-lo més accessible. Els motius del canvi només els sap la pròpia companyia i no resulten ni perjudicials ni beneficiosos pel que fa a la valoració de l'experiència global, es tracta simplement d'un gran canvi d'orientació. Una decisió arriscada.

Zoom

Dragon Age II desenvolupa la trama amb una narrativa emmarcada dins d'una història encara major, és a dir que una història es desenvolupa dins d'una altra. Les primeres escenes ens presenten Varric, un nan murri, i Cassandra Penthagast, una dona que desitja amb fervor trobar el campió, el protagonista que encarnarem, de Kirkwall, una ciutat portuària. Cassandra veu com el món que coneixem s'està ensorrant. Nosaltres tenim un paper clau per a evitar-ho. Així doncs, els fets que viurem a Dragon Age 2 se situen cronològicament abans de la conversa entre Varric i Cassandra. Cada acte que composa el videojoc, un total de tres, reviu un moment àlgid de la vida de Hawke, Varric s'encarrega de narrar-la mentre nosaltres l'escrivim amb les decisions preses.

Tot i que no puguem analitzar i contemplar la història en la seva totalitat, situarem els inicis per tal que conegueu l'entorn, els aliats i la situació en la que es troba el personatge. Hawke, i la seva família estan fugint de la cinquena Ruïna amb destinació a Kirkwall, una ciutat costanera on el germà de Leandra, la mare de Hawke, té una finca. Durant la fugida han d'enfrontar-se a un elevat nombre d'enemics, però l'afortunada aparició de Flemeth, una bruixa de la boscúria, impedeix que els protagonistes en surtin mal parats. Un cop ja estan resguardats del perill s'embarquen en la destinació a Kirkwall. No hi seran pas ben rebuts, a causa de l'alt flux d'immigració procedent d'altres parts del territori. Obligats per les circumstàncies caldrà buscar-se la vida per guanyar-se unes garrofes i poder entrar a la ciutat.

Com és costum en els jocs de Bioware, en el desenllaç ens trobarem en un conflicte ètic que alterarà el resultat final de la història. És necessari remarcar la interacció amb els personatges, aliats i enemics, ja que determinen l'afecte o l'antipatia que ens professaran en un futur. Depenent de la predisposició de cadascú, senyalitzada per una barra en el menú amb dos pols oposats (un de vermell, representant la rivalitat, i un de blau, representant l'estima), obtindrem missions exclusives, que redundaran en una història més profunda i amb més i millors, elements narratius, regals únics o fins i tot la possibilitat de mantenir relacions amb qualsevol membre del nostre equip, no importen el sexe ni la raça. Bioware ha assolit una fita molt important a Dragon Age 2: que escollim el nostre destí per tal de no perjudicar els nostres socis o a l'inrevés. Una complexitat molt gran en les relacions atorga una gamma de grisos molt àmplia; no hi ha cap judici que ens digui "això és bo i això altre és dolent". Puntualitzem que l'heroi de Kirkwall es mostra més humà i resulta més fàcil identificar-s'hi, ara ja té una veu que el defineixi i en els diàlegs és un participant més.

Zoom

Hi haurà sorpreses per als jugadors de Dragon Age: Orginis, que reconeixeran personatges principals i secundaris tals com Isabela, la capitana del vaixell pirata, Anders, un guarda gris de l'expansióEl Despertar, o els nans Bodanh i Sandal Feddie, els mercaders que varen ser rescatats als afores de Lothering. Són simplement una petita mostra del món que envolta Dragon Age, cosa que demostra que ens trobem davant d'una història extensa i plena de dificultats, però amb menys hores de joc que el seu predecessor, tot i que paga la pena de destacar que aquesta menor extensió del mode història es veu significativament compensada per un conjunt de missions optatives alienes a la pròpia narració.

La jugabilitat és l'apartat que més ha canviat la seva mecànica, que s'ha vist simplificada i ara resulta més accessible. Probablement perquè el desenvolupament del joc s'ha volgut centrar més en consoles de saló que no pas en l'ordinador. Aquest aspecte es fa evident en la posició de la càmera, que segueix els passos del protagonista, es situa al seu darrere, també en els combats trobem proves d'aquesta tria, a Dragon Age 2 els enfrontaments es perfilen de manera similars als d'un títol hack'n slash, haurem de prémer combinacions de botons concretes en el moment precís i haurem de saber intercalar adequadament les habilitats disponibles, que consumiran vigor -en el cas dels guerrers- o voluntat -en el cas dels mags-. Si en algun moment creiem que és necessari fer un canvi en les tàctiques dels nostres companys, modificables per mitjà d'ordres, se'ns permetrà de fer-ho, només en uns llocs molt específics.

Les habilitats es veuen potenciades a mesura que augmentem el nivell dels personatges i variem els seus atributs, repartits en sis tipus: força, destresa, màgia, astúcia, voluntat o vigor i constitució. En pujar cada nivell se'ns permetrà d'afegir tres punts d'atributs més, cosa que evitarà que puguem especialitzar-nos en totes les variants. Desbloquejarem una aptitud a cada nivell, seleccionarem la destresa desitjada en un tauler de control similar al del videojoc de rol Final Fantasy X, d'Square Enix, i en el setè i el catorzè nivell ens atorgaran un punt d'especialització (n'hi ha nou, en total), per tal que ens dediquem a millorar també altres classes. Per a complementar el nostre personatge disposem, a més, d'armadures i armes, que posteriorment podrem millorar amb runes que proporcionaran un augment en les estadístiques, segons el braç d'especialització pel que haguem optat des d'un inici. Així doncs, les vares del mags no seran compatibles amb l'armament dels guerrers com tampoc no ho seran les espases per als mags.

Zoom

El disseny dels nivells i una bona posició dels personatges són elements essencials per a que sortim il·lesos dels combats, que ens esperen rere qualsevol qualsevol cantonada. I igualment resulta important un bon equipament, tant per a l'heroi com per als seus acompanyants. Hem de fer notar que aspecte de l'estratègia quedarà ennuvolat en part per uns mapes repetitius que es reciclen una missió rere una altra. Si a més hi sumem l'escassa varietat d'enemics (tot just ens haurem d'enfrontar a aranyes, monstres tenebrosos i bestioles), toparem amb un RPG pobre en aquest sentit, bastant per sota que a la saga Mass Effect, on podem trobar un nombre notable d'espècies, cadascuna amb les seves característiques especifiques i la seva història diferenciada. La intel·ligència artificial tampoc no brilla en el conjunt, ja que els aliats es limiten a seguir el guió establert per les ordres que hem assignat i els enemics no buscaran alternatives ni forats en la nostra defensa per a poder envoltar-nos i sorprendre'ns.

Animacions, modelats i efectes han millorat substancialment en aquest segon capítol. I és que l'abisme que hi havia entre el nivell artístic i gràfic de les consoles i els ordinadors era evident; a Bioware han treballat força per a equiparar totes les plataformes i oferir un resultat similar en cadascuna de les versions del joc. Les videoconsoles potser mostren una major suavitat en l'execució de les combinacions dels personatges. Els mags tenen una coreografia similar a la dels cavallers jedi amb els sabres de llum; de fet, la similitud amb els personatges de la saga galàctica creada per George Lucas és màxima quan els nigromants usen encanteris i malediccions. Els soldats tenen la capacitat de fer uns moviments finals devastadors que faran miques els nostres enemics. Arribats a aquest punt es posa de manifest la crueltat i la violència explícita que acompanya la franquícia des dels seus inicis, una pinzellada gore que defineix Dragon Age 2 com un títol exclusivament per a adults. Els efectes dels encanteris s'han treballat molt. Serem testimonis d'explosions que omplen el monitor sencer, enemics que queden fets un nyap per la força d'un embruix o veurem com en invocar-lo sorgeix del no-res un esperit de força extraordinària que resulta de gran ajuda en els combats.

Zoom

Les animacions facials també s'han polit meticulosament per a que puguem percebre els somriures, les cares de sorpresa o de temor. Els diàlegs entre els herois, els ciutadans i els habitants de les diverses localitzacions són dinàmics, ningú no romandrà quit dempeus durant el transcurs de la conversa; els personatges es mouran de manera natural per l'escenari, s'asseuran en una cadira, escriuran una carta... L'atenció se centra sempre en el nostre protagonista, però de cap manera no s'han descuidat la resta de participants en l'acció. Això confereix al joc un realisme notable. Els models tenen un nivell notable, els escenaris no són originals i es limiten a masmorres, coves, campaments improvisats i ciutats, però l'acabat de tot plegat fa prou goig. La ciutat principal, Kirkwall, és un dels paisatges més impactants i compta amb diverses zones amb una ambientació diferent, hi ha barris pobres i barris luxosos, fins i tot una casa de cites per a que el nostre heroi pugui desconnectar una mica de la fatiga després d'una dura missió; hi podrem mantenir relacions amb personatges de qualsevol sexe i raça. Els personatges tenen una aparença acceptable i hi ha armadures i vestits que ressalten els cosos però no hi destaquen especialment per un gran nivell. Les textures no destaquen especialment, resulten l'aspecte més fluix de l'apartat gràfic del joc, en trobarem d'excessivament planes que no mostren relleu o que no estan ben definides.

L'àudio enriqueix el conjunt total i exhibeix una banda sonora digna d'escoltar, obra d'Inon Zur, compositor principal de la música de Crysis, que s'encarrega de mesclar temes orquestrats amb veu que sempre mantenen el to medieval i lliguen d'una forma excepcional l'ambientació amb la jugabilitat. Com a resultat trobem una sèrie de melodies que engrandeixen Dragon Age 2. L'avanç més aparent és la veu del protagonista, com la de la resta de personatges, malauradament, només la podrem escoltar en anglès. Dragon Age 2 està subtitulat a diversos idiomes per a que pugui gaudir-ne el màxim nombre d'e jugadors possible.

Zoom

Bioware ha intentat acostar un producte que en la seva primera entrega havia estat concebut i dirigit sobretot a jugadors d'ordinador també als jugadors de videoconsola. Això ha suposat una sèrie de canvis que atorguen al conjunt una perspectiva diferent i que dirigeix la franquícia cap als videojocs d'acció, allunyant-la dels prototips d'RPG. El canvi resultarà d'agrair per a molts, ja que en cap moment no ens sentirem aliens a l'acció, cosa que podia passar a Dragon Age: Origins. La millora en el sistema de diàlegs redunda en una major capacitat d'immersió i ajuda el jugador a connectar amb el protagonista. Però aquestes diferències, per a molts prou benvingudes, que l'allunyen tant del seu predecessor, el sentencien, alhora. Quan es va anunciar el desenvolupament de Dragon Age 2 els fans de la saga estaven encantats i esperaven un videojoc de rol a l'alçada de la companyia, però no ha estat ben bé així. Els nivells es repeteixen, l'apartat artístic, tot i el canvi significatiu, no compleix amb el que es desitjava, la jugabilitat resulta monòtona, s'ha escurçat la duració en pro de missions secundàries que, en molts dels casos, no tenen relació amb la història principal, s'ha delimitat la llibertat del jugador. Massa canvis de sobte, que són costosos de pair.

El millor

  • Un gir de cent vuitanta graus que intenta acostar la franquícia a un públic major.
  • Un protagonista amb més carisma.
  • Un gir de cent vuitanta graus que intenta acostar la franquícia a un públic major.
  • Un sistema de diàlegs millorat i que té similituds amb el que s’ha vist prèviament a Mass Effect 2.
  • Les conseqüències que té cadascuna de les nostres decisions.

El pitjor

  • Massa canvis per als més conservadors.
  • Una jugabilitat que deixa de banda el gènere del rol per a atansar-se a l’acció.
  • Es delimita massa al jugador en l’inici del joc, on s’ha eliminat opcions respecte el primer capítol.

Zoom

“Una aposta arriscada que busca un major públic però que canvia tantes coses que difícilment agradarà igualment a tots els fans de la saga”.

Comenta-ho al fòrum