Anàlisi: Crysis 2

15 min

La coneguda empresa alemanya de desenvolupament de programari lúdic Crytek torna a oferir un producte amb un acabat visual espectacular, que pren com a escenari una Nova York devastada i assetjada per una colla d'extraterrestres amb molt males puces. Un títol potser tòpic, que arrisca poc argumentalment i que opta per una fórmula de provada solvència, però que sap posar les peces del trencaclosques en els llocs adients per a destacar sobre la resta.

Versió analitzada: Xbox 360. Versió analitzada:

Gènere: Acció, Joc de trets.

Desenvolupat per: Crytek.

Distribuït per: Electronic Arts.

També disponible a: PlayStation 3, PC.

PEGI: PEGI:16.

Crytek va esdevenir una empresa quan tres germans turcs, l’any 1999, van decidir fundar una companyia dedicada a l’entreteniment i brindar una experiència explosiva i divertida. Va ser a la Games Developer Conference del 2003 quan aquells germans van començar a mostrar el gran potencial que s’amagava dins les seves ments. Els assistens a la fira van quedar bocabadats amb la multitud d’eines que permetia usar el motor gràfic CryENGINE, dedicades als efectes visuals, a la física dels cossos, a l’àudio, a la intel·ligència artificial, etcètera. A més, per a corroborar que apuntaven maneres van llançar al mercat i de forma exclusiva per a ordinadors el videojoc Far Cry, que posteriorment gaudiria d’spin off, un títol ambientat a una illa paradisíaca on havíem de sobreviure a l'atac continu de mercenaris i criatures creades en un laboratori d'enginyeria genètica.

Però el videojoc que va elevar Crytek a la categoria de companyia cèlebre, i que posteriorment va convertir-la en l’abanderada de la tecnologia gràfica més puntera actualment va ser Crysis. Un veritable exponent dels jocs de trets que girava al voltant d’una mecànica anomenada “tàctiques adaptables”. El personatge a qui donàvem vida disposava de la Nanosuit, una armadura que feia ús de nanotecnologia per a potenciar les habilitats físiques de qui s'hi enfundés. Aquest giny proporcionava al seu portador, durant un breu període de temps, un increment sensible de velocitat, resistència i força, fins i tot li permetia de camuflar-se de manera perfecta atorgant-li invisibilitat. Tot plegat convertia el nostre protagonista, a efectes pràctics, en algú molt similar als superherois dels còmics, les pel·lícules i les sèries televisives. Ens calia combinar astutament els nostres recursos per a persistir en l’ardent lluita que dúiem a terme entre extraterrestres i mercenaris, veiem que es van reciclar elements del seu primer videojoc.

Després del gran èxit i els premis que va rebre Crysis es va voler aprofitar una mica més la franquícia i tot seguit varen publicar Crysis: Warhead, una continuació directa del seu predecessor, que narrava els fets des de la perspectiva de Psycho, un dels companys que ens donava suport a Crysis. Ens situàvem a una illa a l’est de les Filipines, infestada per mercenaris nord-coreans i extraterrestres. Per altra banda, durant aquell període també es va esprémer la vesant multijugador incorporant Crysis Wars al títol, una modalitat enfocada únicament i exclusivament als modes competitius en línia. A més, s’hi afegia la possibilitat de controlar vehicles i usar els poders i característiques del NanoSuit en un total de vint mapes diferents.

L’any 2009 va ser un gran any per a Crytek en el que s’hi va anunciar l’actual versió del motor gràfic CryENGINE, CryENGINE 3, que va destacar per la possibilitat d’actualitzar en temps real, en les plataformes PlayStation 3, Xbox 360 i PC, els elements de la pantalla mitjançant l’editor Sandbox. I pocs mesos més tard, a l’E3, es va anunciar la continuació numèrica de Crysis, Crysis 2, que seria el primer joc en usar el millorat motor gràfic de la companyia.

Amb una cinemàtica de tan sols dos minuts, amb l’aparença d’un informatiu televisiu, Crytek mostra l’estat d’alarma i angoixa viscut per una Nova York atacada per uns bel·licosos extraterrestres que han devastat la metròpoli. Després d'aquest vídeo introductori ens posem a la pell de l’heroi d’aquesta aventura, un home anomenat Alcatraz. Si a Crysis entràvem en situació des de l’aire, llançant-nos amb un paracaigudes des d’un avió de transport, ara ho fem des del mar, dins d’un submarí militar que, de cop i volta es veia sorprès per l’assalt d’una nau alienígena. Sortejantcables, metralla i cadàvers haurem de sortir del submarí per a arribar a la superfície. Tindrem el temps just d'apreciar la proporció del desastre que ha patit la gran ciutat, perquè, després de l'esforç, no trigarem a perdre el coneixement.

La sorpresa es presenta a l’hora de refer-nos de l’accident. Estem estirats enmig d’un despatx amb un vestit negre informatitzat i amb uns atributs inèdits. No recordem com hem arribat fins on som, aviat se’ns mostra una escena d’un tal Prophet que ens augura un futur ple de perills i catàstrofes per a la humanitat si prèviament no solucionem la invasió dels extraterrestres. Des d’aquest instant ja estem totalment immersos en la història que ens explica el videojoc i estem preparats per a utilitzar el NanoSuit per a resoldre qualsevol situació complicada. Res de nou, pel que fa a l'argument, en el fons: es tracta d'un plantejament molt vist al llarg de la nova generació de consoles: la raça humana en perill d’extinció i un soldat escollit ha de salvar-la d’un destí terrible.

Crysis 2 no enlluerna als jugadors, doncs, per la història narrada, per molt que el guionista, Richard Morgan, pogués parlar fa un temps de la qualitat literària que oferiria la continuació de Crysis. Sí que ho fa, en canvi, per la seva simplificada jugabilitat. S’ha fet més accessible el control del personatge i s'ha millorat l'ús del NanoSuit No haurem de desplaçar les palanques de joc en cap direcció per a seleccionar l’aptitud desitjada, premem RB (o R1) per a tornar-nos invisibles o LB (o L1), per a gaudir d’un major blindatge o per a canviar d’habilitats. Però les altres dues habilitats, en un total de quatre, velocitat i força ja estaran predefinides i no caldrà seleccionar-les. Tot i l'encert en l'adaptació, potser alguns jugadors que coneixen el joc en la seva versió per a ordinador trobaran aquestes modificacions perjudicials en el còmput global de la jugabilitat.

El nou sistema pot resultar un pèl frustrant a l'inici, però quan portem unes horetes de joc i ens n'adonem de com n'és de fàcil d’interactuar amb l'entorn un cop ens haguem habituat al control no voldrem ni imaginar-nos un sistema diferent per res del món. És precisament gràcies a l’entorn que Crysis 2 es diferencia de la resta jocs de trets convencionals. Les característiques especials del NanoSuit permeten fer-se invisible per a que no ens vegin els enemics, augmentar la resistència i la duresa de l'armadura per a aguantar els assalts constants dels soldats o utilitzar la força per a tirar un cotxe des d’un cinquè pis i aixafar els enemics. Tan sols hem enumerat algunes de les accions que podem dur a terme, només és una pinzellada del que podem fer dins del joc gràcies a les habilitats que ens concedeix el nostre equipament. També podrem combinar els poders per a fer atacs sorpresa més mortífers o per a moure’ns silenciosament i ràpidament per a no ser descoberts. Les possibilitats de combinació que atorga el vestit són moltíssimes, en definitiva, i l’escenari en proporciona unes quantes més.

Un altre aspecte que fa créixer exponencialment la jugabilitat és l’evolució del vestit de nanotecnologia. Serà possible millorar-lo emprant una substància que desprenen els extraterrestres un cop han estat abatuts. Aquestes modificacions, o alternacions en la vestimenta del protagonista, no augmentaran ni la vida (se'ns indicarà que hem de posar-nos a cobert quan la pantalla es taqui de sang, com passa en d'altres jocs d'acció actuals) ni la bateria, que està acoblada al NanoSuit, i que determina l’ús màxim que podem fer de les característiques especials de les funcions del nostre equipament, que requereixen consum de recursos. El que sí que canviaran aquestes modificacions són paràmetres com el sigil, la velocitat a l’hora d’apuntar, etcètera. Malauradament, el límit màxim de modificació és de quatre habilitats.

L’adaptació està ben aconseguida i l’armament, que engloba pistoles, metralladores, fusells i llançacoets, es pot modificar amb accessoris que milloren les seves qualitats predeterminades. Ens acompanyaran també uns binocles que quan els utilitzem marcaran les diverses opcions tàctiques disponibles en l'àrea d'observació, ja sigui atacar un grup d'un gran nombre d'enemics o passar inadvertit pel seu costat per tal d’evitar-los. Aquesta eina resulta de gran utilitat quan ens trobem en entorns d'unes dimensions considerables. Tot i que normalment els nivells tindran exclusivament un objectiu fixat, hem de dir que no percebrem pas la sensació de linealitat que d’altres videojocs com Call of Duty desprenen. A Crysis 2 el missatge és més aviat: “has d’arribar aquí fes-ho com creguis convenient”.

La verticalitat dels mapes reforça aquest plantejament. Podrem asaltar els adversaris abordant-los des de diferents alçades per a mirar de sorprendre'ls -cosa que no serà massa difícil, per culpa d'una intel·ligència artificial que hauríem volgut que fos més eficient i complexa. Precisament, a causa de la simplicitat d'aquest apartat ens veurem sovint immersos en situacions realment còmiques, que no haurien de tenir cabuda en un videojoc com aquest. En més d’una ocasió els aliats que ens donin suport durant el combat i també els alienígenes que mirin d'encalçar-nos toparan amb els vehicles de l’escenari i no sabran sortir-se’n o quedaran encallats en algun forat. Aquest petits errors ennuvolen el resultat final. També és cert que aquest aspecte passa ràpidament desapercebut entre el conjunt, i ens n’oblidarem de seguida, ja que no hi ha moment de descans possible, cal estar pendent dels moviments de tothom.

Ens mourem, a més, en entorns d’una Nova York mig derruïda, que sembla haver estat el centra d'una colossal hecatombe. Veurem un atac a l’estàtua de la llibertat, també reconeixerem els gratacels més emblemàtics de la ciutat. Tots aquests entorns estaran construïts, modelats i animats amb el motor gràfic CryENGINE 3, el motor propi de Crytek. De fet, Crysis 2, és el primer videojoc que ha aprofitat el poder i opcions que brinda el motor gràfic i ho han sabut fer per a sorprendre els usuaris de videoconsoles. Els propietaris d’ordinadors que hagin adquirit el joc en aquesta versió, en canvi, es poden sentir una mica decebuts ja que s’esperava un salt qualitatiu significatiu respecte de la primera entrega i no ha acabat de ser així. La versió per a compatibles dista molt del resultat que s’apreciava a Crysis amb tots els paràmetres disponibles al màxim. Crytek ja ha confirmat que més endavant llançarà un pedaç per a actualitzar el videojoc a DirectX 11 i aprofitar la tecnologia actual dels ordinadors.

Tornem a fer referència als mapes. Es troba a faltar una major presència de la física en la vegetació respecte del primer capítol. En el predecessor el divers fullatge es movia a causa dels nostres trets o explosions. Això no passa, però, a Crysis 2, on, malauradament, no s’apreciarà aquest detall que redunda en una major capacitat d'immersió del joc. Els vehicles que ens trobem, així com d’altres estructures, com restes de murs i parets, serviran per a protegir-nos durant els intensos atacs. Un element molt usual en els jocs de trets que gaudeixen d’aquesta perspectiva subjectiva, ja que molts, com la sèrie Call of Duty o Battlefield, no ens permeten de parapetar-nos d’una estructura a una altre ni treure el cap per a veure si és el moment idoni per a poder avançar cap a l’objectiu.

La dificultat no resultarà un repte per als més acostumats als shooters d’avui dia. Es recomanable iniciar el videojoc en un dels nivells més elevats per a poder gaudir de la intensitat que ofereix Crysis 2 i per a sentir aquella pinzellada d’angoixa que ha de tenir un videojoc en el que uns extraterrestres estan assetjant una ciutat, poblada abans de la seva aparició per milions de persones. Tots aquests apartats aconsegueixen que la jugabilitat sigui una de les més ajustades i ben adaptades en el catàleg de les consoles i ordinadors, gràcies a la seva senzillesa de control i als petits elements en els escenaris que engrandeixen més el conjunt.

Com ja hem citat amb anterioritat el joc corre en el motor gràfic creat per CryTek, el CryENGINE 3, que s’ha desenvolupat exclusivament per adaptar-lo a les consoles. I el resultat és molt satisfactori i atractiu a la vista. És veritat que Crysis 2 tenia un rival a batre en el terreny de les consoles, Killzone 3, però sens dubte ho ha aconseguit, gràcies a un motor més ben adaptat, que mostra en pantalla un conjunt d’efectes dignes d’elogiar. Hem de dir, però, que hi ha petits errors gràfics, en la majoria dels casos, a causa de la potència de les consoles de saló, més limitada en comparació a la dels ordinadors de sobretaula actuals. En puntuals moments d’acció es possible apreciar alguna petita baixada en la cadència d’imatges per segon.

En canvi, el modelatges i les animacions, tant facials com corporals, estan molt ben polides i representades. En les cinemàtiques in-game, tot i no estar al nivell de les cinemàtiques prerenderitzades, mostren un grau de detall bastant elevat, on hi destaquen les expressions facials i les deformacions a l’hora de parlar. Però quan es presenta un vídeo (en són pocs els que apareixen al llarg del vídeojoc), Crysis 2 arriba als nivells de pel·lícules amb grans efectes especials. Per exemple, veure’m com Alcatraz, el protagonista, forceja amb un soldat, cau al buit i s’estampa contra un vehicle que estava estacionat. El resultat: El vehicle completament abonyegat, vidres saltant pels aires, partícules de fum sorgint del cotxe a causa del cop i un Alcatraz forçut i imponent, que demostra que no hi ha res que pugui amb ell.

El modelat és un altre dels aspectes que també s’ha mimat. I una vegada més, els escenaris s’emporten la màxima nota. Trobarem uns escenaris molt ben representats, plens de petits detalls, com la brossa apilonada a la vorera, taulers publicitaris enmig de la ciutat, arbres movent el fullatge, fugues de gas amb el seu corresponent efecte ondulatori, edificis esfondrant-se, etcètera. Tot molt ben col·locat, per a que tinguem la sensació d’estar vivint realment la invasió extraterrestre en primera persona. Els personatges també estan ben definits, però potser manca un major grau de varietat en els enemics i els aliats, que estaran limitats per un tipus de soldats, un tipus d’alienígenes i un tipus de robots amb molt mal geni carregats de tota mena d’arsenal.

Independentment dels modelatges, cal lloar el gran treball fet en els escenaris, i, sobretot, cal elogiar l’aigua. Aquell líquid que en un videojoc pot convertir-se o bé en un element destacat o bé en un efecte visual mal resolt que afecta al realisme del conjunt. Des de Bioshock no hi hagut un joc que representés tan bé com Crysis 2 les sensacions que transmet aquest fluid. Quan disparem contra l’aigua s'hi formen en els bassals els esquitxos i les ones corresponents en tres dimensions, si passem per sota d’una cortina d’aigua, el monitor o el televisor quedaran xops. És palesa l'atenció en els detalls i l'esforç de l'estudi desenvolupador per a fer que el joc llueixi el millor apartat visual de la present generació de consoles marcant una nova fita a superar.

Finalment, com ja es va veure en el videojoc Killzone 3, exclusiu de PLayStation 3, que comptava amb una modalitat en tres dimensions , Crysis 2 també tindrà habilitada aquesta opció per als usuaris que hagin adquirit una televisió tecnològicament capacitada per a reproduir imatges tridimensionals. Un efecte que, tot i que està prou bé i és gaudeix d’una qualitat d’imatge notable, no suposa un motiu de pes per a tenir-lo activat durant tota la campanya i en les partides online, a causa, sobretot, de la velocitat d’aquesta modalitat i de la possibilitat que patim marejos si la partida resulta frenètica, cosa prou habitual.

Com a darrer punt de l’apartat tècnic toca l’àudio. A Crysis 2 s’ha de subdividir en dos grups, ja que tots dos apartats mereixen esment i atenció. El primer de apartat és la banda sonora que acompanyarà les aventures del personatge i les cinemàtiques. Hans Zimmer n'és el principal compositor, es tracta d'una partitura que mescla melodies orquestrades amb d’altres de més dinàmiques per als moments àlgids d’acció. Hi destaquen per sobre de la resta dos temes, el d’introducció al videojoc i un altre anomenat Rampage.

L’altre grup són els efectes sonors. Naus estavellant-se contra edificis, extraterrestres comunicant-se entre ells, soldats recomanant tàctiques, explosions, el trepig de les nostres botes en els bassals o en les superfícies negades per l'aigua, els so emès en disparar, les recàrregues de les armes... Estan representats amb molt de detall i amb molt de realisme. Sentir-se envoltat d’explosions, trets, el fullatge dels arbres mogut pel vent no té punt de comparació. Si, a més, disposeu d’un equip amb so 5.1 aprofiteu-ho, no us en penedireu, més d’un cop aconseguirà l'ambientació sonora que us endugueu algun ensurt. El joc ha estat doblat a diversos idiomes, entre ells el castellà, també l’anglès, el francès o l’alemany.

Per a acabar l’anàlisi comentarem les diverses modalitats i característiques de l’apartat competitiu online de Crysis 2, que ha estat millorat en gran mesura respecte del del seu predecessor, que estava limitat pel nombre de modes de joc. En aquesta ocasió en tindrem a la nostra disposició un total de sis; tot i que tots són prou coneguts dins del gènere en el que aquest títol s'emmarca, aquesta aparent manca d'originalitat no l'acabarem de viure com a tal, gràcies a l’addició del NanoSuit i a la verticalitat dels nivells i dels mapes multijugador disponibles, tots ambientats en localitzacions de Nova York, en els que es veurà un horitzó ple de vida i moviment. Els sis modes de joc són Acció instantània, Acció instantània per equips, Punt d’impacte, Assalt, Captura del relé i Extracció.

Acció instantània és el típic mode en el que hem de combatre tots contra tots sense cap mena de col·laboració. Els usuaris de Xbox Live! i PlayStation Network hi disputaran refregues de dotze jugadors. En canvi, en la variant per equips, Acció instantània per equips, els jugadors es dividiran en dos grups de sis membres cadascun, amb l’objectiu d’assolir el màxim de puntuació establert a l’inici de la ronda. A Punt d’impacte explotarem la vessant més cooperativa del joc, ja que caldrà col·laborar amb els companys per a abastar tota l’energia que desprenen les càpsules extraterrestres que hi ha repartides pels mapes, tot mirant d'evitar alhora que els contrincants les capturin.

Assalt ens proposa descarregar dades d’uns terminals protegits per soldats de les forces especials. La part interessant es presenta en les seves condicions atípiques, tan sols una sola vida sense possibilitat de regenerar-se, de manera que haurem d’explotar les opcions de sigil i camuflatge que ens brinda el vestit. Captura del relé és la variant del conegut mode captura la bandera en el que els jugadors han d’aconseguir un objecte específic situat en un lloc del mapa i dur-lo a la base corresponent. I finalment, a Extracció un equip ha de defensar un objecte mentre l’altre equip mira d’atrapar-lo, portar-lo a un helicòpter i evacuar la zona.

Deixant de banda els modes de joc, Crysis 2 compta també amb un sistema d’incentius, que se'ns van oferint a mesura que disputem partides i pugem de nivell (n'hi ha cinquanta en total) en anar acumulant experiència. Els punts d'experiència els aconseguim duent a terme diverses accions, com ara assassinar algú per l’esquena, matar un membre de l’equip contrari, sol·licitar reforços, complir objectius, etcètera. Utilitzant l’experiència com a moneda de canvi comprarem elements per a personalitzar armes o insígnies que faran únic el nostre avatar. Altrament, també hi haurà diferents mòduls que ens permeten d'obtenir diverses millores en les habilitats de combat, com ara alarmes de proximitat, reducció del soroll, major blindatge, i d'altres, fins a un total de vint. Totes aquestes millores, però, vindran condicionades per l’especialització escollida: Assalt, Exploració, Artilleria o un estil similar al de Franctirador.

Concloent, Crytek ha sabut moure els fils per a desenvolupar una digna successió del primer Crysis que, ja aleshores, va marcar un abans i un després en els shooters en els ordinadors. En aquest nou capítol han tingut a l’abast molts més recursos, i això s’aprecia en el resultat final, un apartat gràfic sensacional, una jugabilitat directa i senzilla, molt fàcil de comprendre i d'assimilar, una banda sonora digne de la superproducció que és... Un joc de trets excel·lent, i amb molta personalitat pròpia, que podem dir que queda a l’alçada del primer i reafirma la franquícia de Crytek com una de les millors del gènere i una de les més potents del sector.

El millor

  • Una jugabilitat molt ben adaptada al comandament de la consola.
  • Una modalitat online que allarga considerablement la vida del joc.
  • Uns paisatges i escenaris molt oberts que ens permeten de moure’ns amb cert grau de llibertat.

El pitjor

  • Petits errors en la intel·ligència artificial.
  • La varietat d’enemics és escassa.

“Crysis 2 es presenta com l’adaptació de la franquícia a les videoconsoles de saló. I això no és pas dolent, realment li escau aquest gir, que, a més, s’ajusta a la perfecció i ens brinda moments per a la posteritat”.

stats