Anàlisi: BlackBerry PlayBook

6 min

Des del tret de sortida d’Apple amb el seu iPad, el 2010, el mercat de les tauletes no ha parat de créixer, i tots els fabricants n’han pres bona nota. La majoria d’ells ja han presentat diverses propostes, és el cas de Samsung, Motorola, ASUS, etcètera. D'altres companyies, com Nokia, tot just acaben de donar a conèixer que tenen projectes similars en marxa. Research In Motion va plantejar la primera incursió en aquest terreny amb la Blackberry PlayBook, una tauleta amb un sistema operatiu propi de sèrie (el BlackBerry Tablet OS o PlayBook OS) que va ser molt criticat per les seves carències en la primera versió. L'aparell compta ara amb una profunda reforma del sistema operatiu. Aconseguirà fer-se sentir entre els dos gegants iOS i Android?

Fabricant: RIM BlackBerry

Tipus de dispositiu: Tauleta tàctil.Tipus de dispositiu:

Preu lliure: A partir de Preu lliure:281,78 €

Especificacions:

Mides: 194 x 130 x 10 mm Pes: 425 g Pantalla: TFT capacitiva amb resolució 1024×600, 7” i 16M de colors Processador: Cortex-A9 Dual-core 1 GHz GPU: PowerVR SGX540 RAM: 1GB Memòria interna: 16, 32 ò 64 GB Wi-Fi: 802.11 a/b/g/n USB 2.0 Bluetooth Càmera: primària de 5MP, secundària de 3 MP, totes dues amb capacitat d’enregistrar vídeo de 1080p a 30fps S.O.: PlayBook OS 2.0 Altres: AGPS, port HDMI, suport vídeo per a DivX/WMV/XviD/3gp i d’àudio per a MP3/WMA/AAC+

En aquesta ocasió, doncs, no només tenim l’oportunitat de provar un maquinari nou, sinó també un sistema operatiu actualitzat i comprovar quina és l’experiència completa que ens proposa BlackBerry. La tauleta a primer cop d’ull es nota robusta però còmode, un xic pesada, amb acabats cuidats i amb uns marges potser excessius a priori, però que ràpidament descobrim que juguen un paper important dins l’ús tàctil de la tauleta. En ells és des d’on podrem invocar o amagar els menús, arrossegant el dit cap a dins o cap a fora.

El sistema operatiu respon molt suaument a les tasques, és de disseny força atractiu i elegant i dóna molt bones impressions. La gestió de les tasques es realitza molt fluidament, sense entrebancs, fins i tot sense que l'usuari compti amb cap experiència prèvia en el maneig de dispositius similars trobarà fàcil i intuïtiu fer-se amb el domini de la màquina. En aquest apartat podem dir que BlackBerry ha fet molt, molt bé els deures en el seu debut. Per altra banda, no podem dir que ens recordi a iOS o Android, més aviat intenta definir un espai propi. El programari de sèrie ens inclou les eines bàsiques que puguem necessitar en el nostre dia a dia, com bústia de correu unificada, accés a xarxes socials, edició de documents ofimàtics, reproductors d’àudio i vídeo, lectors de llibres, etcètera. A més a més, el navegador d’Internet suporta plenament Flash i HTML5, cosa que proporciona una experiència en la navegació que no té res a envejar a la que ofereixen els ordinadors d’escriptori. Potser podríem apuntar que un xic més de personalització de l’entorn de treball hagués estat adequat; per exemple, amb la inclusió de widgets o alguna alternativa similar. Per acabar, per a tots aquells que us ho esteu preguntant, el sistema operatiu sí que suporta el català, una altra grata sorpresa.

Apropem-nos tot seguit al mercat d’aplicacions propi, el BlackBerry App World. En aquest punt es troba probablement l’única gran mancança d’aquesta tauleta, i és que la BlackBerry PlayBook no disposa d’un recull tan gran d’aplicacions com l’AppStore o l’Android Market. Les aplicacions més utilitzades en aquests dos mercats no les trobem aquí, i el que és pitjor, gairebé no hi ha cap alternativa. Poques aplicacions interessants gratuïtes, algunes de pagament que s’ofereixen gratuïtament en altres mercats, i les que hi trobem que són més populars com per exemple Facebook, tenen certament un regust a versió beta massa gran, amb alguna manca de funcionalitats. El Twitter de sèrie, per posar un exemple, és directament un enllaç al web, no hi ha aplicació pròpia. L’oferta de jocs potser és una mica millor, hi trobem algun títol interessant disponible, com Machinarium oel típic Need for Speed, entre d'altres.

Cal dir, però, que des de l’actualització que estem revisant, la PlayBook OS versió 2 (febrer 2012), es posa a l’abast dels programadors un sistema pel qual és possible utilitzar moltes aplicacions d’Android en aquest sistema operatiu. Per tal que funcionin, teòricament només cal un senzill procés de reempaquetament i signatura d’aquestes aplicacions. És un camí que RIM s’ha vist forçat a emprendre per pal·liar les mancances de programari, i que poden augurar un futur millor en aquest aspecte a la PlayBook. Tot dependrà de l’èxit o no d’aquesta proposta, de si les empreses tenen la voluntat de diversificar el seu mercat cap a aquest nou sistema operatiu. Com podeu suposar, per Internet hi ha guies per convertir les aplicacions, i grups organitzats que es dediquen a dur aquestes conversions a terme.

El maquinari ens ha donat uns resultats més que notables: La potència amb què han dotat la tauleta és més que suficient per a qualsevol tasca, des de feines d’escriptori fins a jocs en 3D, la càmera de fotos es comporta molt bé, tenint en compte l’estàndard en el que es mouen en general les tauletes. No espereu un rendiment excepcional amb poca llum, però amb llum suficient es poden treure instantànies força aprofitables. El mateix podem dir del vídeo. El GPS fixa en un marge de temps acceptable i no perd el senyal amb facilitat. Disposem d’uns altaveus estèreo situats als frontals laterals amb una bona qualitat de reproducció. Música i vídeo poden reproduir-se sense cap problema, de fet fins i tot comptem amb una sortida HDMI capaç d’emetre 1080p cap al nostre televisor. La durada de la bateria és molt bona, potser justificant aquest pes extra del que abans fèiem esment. En general tot funciona molt bé, i és gratificant comprovar que aquest nivell de qualitat es manté regular en qualsevol prestació que utilitzem de la tauleta.

Per a qui s’ho estigui pensant, una consideració més: conscients de la posició en què es troba actualment al mercat de les tauletes tàctils, RIM ha fixat el preu de venda de la PlayBook per sota de l’oferta general de tauletes amb especificacions semblants.

Com a conclusió, aquesta tauleta ens deixa un cert regust del que podria haver estat: una tauleta excel·lent, amb un maquinari molt capaç, amb un sistema operatiu sorprenentment àgil, que pateix enormement la xacra de la manca d’aplicacions. Com va quedar clar a la conferència de desenvolupadors, RIM està fent tot l’esforç possible per canviar això, i és per això que, com hem dit, posen a l’abast eines i plataformes diferents per poder desenvolupar per a aquest sistema operatiu. Queda el dubte de quins resultats els donarà l’experiment Android, i si serà el revulsiu que necessita l’App World. Sireïxenestaran per dret propi entre els grans. Si no és així poden acabar com BADA, per exemple, el fallit experiment de Samsung en els sistemes operatius, un sistema molt capaç amb maquinari molt potent però que no ha aconseguit prou interès per part del públic.

El millor El pitjor

  • Sistema operatiu sòlid i fiable, amb molt bona resposta.
  • Maquinari adequat que compleix amb bona nota en qualsevol tasca, del processador a la càmera, passant pel GPS, etcètera.
  • Preu més barat que propostes semblants.
  • Bateria.
  • Greu manca d'aplicacions.
  • Un pes lleugerament per sobre de la mitjana de ginys similars.

"Resulta molt complicat valorar globalment una tauleta com la PlayBook. Podríem dir que és una opció molt recomanable per a algú que no requereixi la varietat enorme d’aplicacions present en altres mercats, però essent com és el programari la columna vertebral de qualsevol dispositiu d'aquest tipus, és probable que tard o d’hora un usuari avançat pateixi les conseqüències de la tria. No obstant, si s’està disposat a passar per alt aquest punt, trobem una tauleta amb un rendiment molt competitiu, amb una puntuació alta en qualsevol altre apartat, que segur que no decebrà en absolut". Pere Millet Agustí (Barcelona, 1973). Apassionat de la tecnologia i informàtic de professió, ha viscut en primera persona les revolucions dels darrers trenta anys: de l'Spectrum fins als smartphones, dels monitors de fòsfor verd a les pantalles LED, dels discos de 5"1/4 a les unitats USB i d'internet en mode text a la revolució de les xarxes socials. Actualment està absorbit per la telefonia mòbil.

stats