Anàlisi: Binary Domain

Entre Yakuza i Yakuza, l'estudi de Sega especialitzat en aquesta franquícia japonesa s'ha tret de la màniga un joc de trets força interessant i que posa sobre la taula un cop més, la temàtica de la robòtica com la d'un futur possible amb els seus beneficis i els seus perjudicis. Què passaria si màquines i humans no es diferenciessin entre sí? què passaria si els humans veiessin que les màquines són un perill per a la seva supervivència? i si fos al revés? els androides somien xais elèctrics? moltes preguntes ja ens les hem plantejat altres vegades i amb varis referents molt clars, però Binary Domain també sap oferir els seus arguments amb la seva pròpia personalitat. Els humans som realment monstres? quin és el preu a pagar per mantenir la nostra humanitat?Entre Yakuza i Yakuza, l'estudi de Sega especialitzat

Versió analitzada: PlayStation 3Versió analitzada:. Gènere: Trets en tercera persona Gènere:Desenvolupat per: Sega Yakuza Studio. Desenvolupat per:Distribuït per: SegaDistribuït per: . PEGI: +18. PEGI:També disponible a: També disponible a:Xbox 360.

És l'any 2080, el nivell del mar ha pujat i gran part de les zones habitades han quedat inundades. Per tal de sobreviure, la humanitat va decidir construir noves ciutats per sobre dels fonaments de les anteriors, que amb el pas del temps, s'han anat podrint, i els seus habitants, abandonats pels governs, malviuen entre ferralla i petites comunitats d'humans. Per tirar endavant la titànica tasca de construir noves ciutats des de zero, s'inicia la cursa de la robòtica i es comencen a crear a tota velocitat tecnologia que hauria d'ajudar a la humanitat a sobreviure. Tot i el tractat mundial per evitar crear robots físicament similars als humans, signat l'any 2040, després d'un accident és descobreix l'existència de robots amb aparença totalment humana, i el que és pitjor, ni ells mateixos saben que són androides. Aquest fet condiciona una reunió entre el govern dels Estats Units d'Amèrica i l'empresa Bergen, que controla el 95% del mercat de la robòtica gràcies al robatori dels dissenys i idees de la competència. El president de Bergen acusa a l'empresa Amada, d'origen japonès, que segueix controlant el 5% del mercat, de la creació d'aquests androides, anomenats ja oficialment, els "Fills de l'èter".

Quan hi ha una crisi de seguretat a causa de la robòtica entra en acció un equip anomenat "Unitat Òxid", una força d'infiltració que reuneix agents secrets i especialistes d'un seguit de països aliats. Nosaltres controlarem a en Dan Marshall, un ex-sergent americà d'operacions especials, que juntament amb en Big Bo, també americà, la Faye, xinesa, Cain, un robot com a representant francès, i Charlie i Rachel del MI6 britànic, es farà càrrec de la situació. La Unitat Òxid, per resoldre la situació, s'haurà d'infiltrar, d'una forma maldestre a causa dels americans i francesos, a Tokyo, en un Japó que representa una societat ultra-proteccionista i amb un exèrcit complet de seguretat robotitzada que procedeix de la Corporació Amada, l'objectiu final d'aquesta aventura. Durant l'aventura també rebrem l'ajuda d'altres personatges, com en Mifune, un fals capitost Yakuza que accedirà a ajudar-nos a canvi del pagament d'una gran quantitat de bitllets, que a més a més, fa la funció de petit cameo amb la franquícia estrella del desenvolupador de Binary Domain.

Binary Domain és un joc de trets en tercera persona, basat en esquadrons i en aprofitar les cobertures per avançar de la forma més segura possible. Segurament, el que sobresurt més del joc és el sistema d'esquadrons que utilitza, ja que podrem triar a l'inici de cada zona, amb quins companys volem anar i dir-los directament quines accions volem que realitzin, que decidiran seguir o no depenent de la situació i de quin nivell de confiança ens tinguin. També té algunes característiques interessants, com habilitats especials per als diferents personatges que ens podrem repartir com vulguem (consten de més defensa, més vida, possibilitat de dur més explosius o farmacioles...), o com expenedors automàtics de munició, armes i habilitats especials, a canvi dels crèdits que aconseguim a mesura que eliminem enemics, és clar.

Les relacions amb la resta de companys és la base del sistema d'esquadres de Binary Domain, el que comercialment han anomenat "Consequence System", o el "tota acció causa una reacció". Durant la batalla els nostres companys ens aniran parlant, ja sigui per animar-nos, per queixar-se de la nostra actuació, per deixar constància de que estem fent bé les coses, o per explicar-nos qualsevol detall de la seva vida, i en alguns casos tindrem la possibilitat de respondre mitjançant el micròfon o el comandament. Segons la nostra resposta, el personatge que ens hagi parlat guanyarà confiança en nosaltres o en perdrà. El foc amic també causa, evidentment, la pèrdua de punts de confiança, així com les respostes estúpides, o trigar massa temps a respondre, ja que s'entendrà que estem ignorant el nostre company. Cada personatge té també, la seva història paral·lela, i segons com ho fem també repercutirà en la confiança que transmetem. Per exemple, en Charlie és el nostre superior en rang, i en Dan, com a bon americà, no està massa predisposat a acceptar les ordres d'un britànic estirat, per molt que sigui del MI6, la qüestió està en si nosaltres, com a jugadors, acceptem els seus consells (augmentarà la seva confiança en nosaltres), no les acceptem, o directament deixem anar una paraulota a l'aire (en tots dos casos disminuirà el seu nivell de confiança).

Aquest nivell de confiança és prou important durant el joc, ja que no només causa modificacions en la història, sinó que a més a més repercutirà directament en l'acceptació o no de les ordres que dictem durant els combats, tot i que a vegades tampoc necessitaran confiar poc en nosaltres per negar-se a complir una ordre, si enviem als nostres companys a la càrrega contra un enemic massa poderós, o un grup d'enemics massa nombrós, és molt provable que s'hi neguin al considerar que la ordre és demanar el suïcidi per la causa, amb la conseqüent disminució de la confiança en el nostre lideratge. El fet de tenir companys també ens ajuda molt si caiem abatuts pels trets enemics, ja que ens podrem curar nosaltres mateixos amb una farmaciola, o demanar ajuda a un dels nostres companys, que vindrà el més ràpidament possible per permetre'ns tornar al combat. També ens poden donar consells sobre com abatre a un enemic poderós, i fins i tot, en una altra partida, aconsellar-te sobre un mètode diferent d'acabar amb un mateix enemic de final de nivell.

Com he comentat anteriorment, per dictar les ordres o respondre les preguntes dels companys també podem fer servir el micròfon. Aquest sistema funciona relativament bé, i augmenta la sensació de formar part del grup, però el problema que té és que és necessari dir l'ordre amb perfecció i tal i com el sistema vol, així que és millor fer servir el comandament per aquesta tasca. En el cas de fer-ho amb el comandament, amb el botó L2 ja veurem les possibles respostes o ordres, i prement el quadrat, rodona, triangle o X, escollirem l'opció que vulguem. Tot i això, el micròfon forma part de les característiques curioses que afegeixen realisme al joc, tot i que en mig d'un combat, no ofereixi massa llibertat de pronunciació.

La intel·ligència artificial té certs punts a destacar, sobretot per la varietat d'accions que poden realitzar els nostres enemics. Si els disparem a les cames, s'arrossegaran cap a nosaltres amb els braços, o si encara conserven l'arma, ens seguiran disparant des del terra, si s'arrosseguen cap a nosaltres i ens atrapen, ens poden donar calbots gens menyspreables, o agafar-nos dels peus per immobilitzar-nos. Si els disparem al braç de l'arma, vindran a lluitar al cos a cos. Si li disparem al cap i el destruïm, hi ha la possibilitat de que el cos del robot comenci a disparar als seus antics camarades fins a explotar al cap d'uns segons. Si és un grup nombrós d'enemics, intentaran avançar pels laterals, i si s'apropen un parell de robots amb escuts antibales, la resta de robots tendiran a cobrir-se parcialment amb aquells escuts. La IA ofereix situacions variades i amb certa organització de l'enemic, però tampoc ofereix massa novetats en aquest camp.

Hi ha principalment dos modes de joc, el mode campanya i el mode en línia. El de campanya dura aproximadament nou hores de joc, i un cop ens l'acabem, podrem seleccionar el capítol i en quina part del capítol escollit volem jugar. D'aquesta forma podrem superar els nostres temps i aconseguir els trofeus que en sola partida no hem pogut aconseguir, tot i que en altres ens caldrà repetir l'aventura des de l'inici, sobretot en aquells que consten en augmentar la confiança dels companys.

De modes en línia en tenim dos de ben separats, el primer és el mode versus, en el que tenim varies modalitats per triar i remenar, tots contra tots, equip contra equip en mode normal o en supervivència, col·locar una bomba, controlar territoris, capturar informació... hi ha tot un seguit de modalitats diferents que tot i no aportar cap novetat, si que allargarà la vida del joc. El segon mode en línia és el de la invasió, molt similar al mode horda de Gears of War. Malauradament en aquest mode, no hi ha massa varietat d'enemics ni de situacions possibles. Com a mínim fins a nivell 32 d'invasió no apareix cap robot gran dels que sí que podem veure al mode campanya, i no estaria de més incloure més tipus d'enemics diferents, possibilitats hi ha, tipus d'enemics també, però per algun motiu en aquest mode no apareixen, i és potser on haurien de fer-se notar més.

Gràficament el joc és molt bo, no arriba als nivells d'un Uncharted o de God of War, però té alguns detalls que el fan ser molt ric en aquest aspecte. Quan dispares als enemics surten peces metàl·liques de l'impacte i deixen a la vista zones més vulnerables (això també permet que hi hagi varis mètodes per vèncer els monstres finals de nivell, al haver de descobrir els seus punts febles), explosions, gotes d'aigua que cauen sobre la càmera, la definició dels personatges... el conjunt d'aquests elements converteix el joc en un espectacle realment atractiu, tot i no estar al nivell dels més grans.

La música acompanya però no destaca. Comença a deixar-se notar just a les lluites finals del joc, amb la presència de cors per ambientar els combats èpics que ens esperen, però fins aquell moment, la música passarà gairebé desapercebuda entre l'acció. El que són els sons del combat estan prou bé, llàstima d'un so característic dels robots més comuns, que arriba a fer-se pesat, però la resta està a bon nivell. El doblatge es mereix menjar apart, per algun motiu, les veus dels principals personatges, no són creïbles en la seva versió en castellà, en anglès milloren, però tampoc són res de l'altre món.

És un joc que va de menys a més, comença bastant lent, amb personatges sense massa interès i que parteixen des d'una base plena de tòpics basats en el seu país de procedència, que enganxa més gràcies a les pinzellades de la història que als combats. De mica en mica van canviant les primeres impressions, els personatges guanyen en interès, en personalitat i en profunditat, la història augmenta d'intensitat, però també cedeix part del protagonisme a un estil de joc més dinàmic i sense massa interrupcions. I així, després de les nou hores i escaig del mode campanya, els personatges es troben a faltar, i creix la sensació de que el joc és més gran del que sembla a simple vista.

El millor

• Barreja elements de Blade Runner, la pel·lícula IA, i Jo, Robot. Si us agrada la ciència ficció relacionada amb androides, no us fallarà.
• Un control fluid i ben dissenyat que permet adaptar-nos al joc des d'un primer moment.
• El disseny dels enemics de final de nivell, en alguns moments recorden l'espectacularitat de Final Fantasy.
• Inclusió d'alguns elements al gènere que aporten profunditat als personatges.

El pitjor

• El mode de joc en línia d'invasió, podria estar més ben treballat.
• Un inici massa irregular pot fer que més d'un jugador perdi l'oportunitat de gaudir-lo fins al final.
• Les veus del doblatge no estan al nivell de la resta de l'apartat sonor.

"Tot i no estar al nivell dels grans referents del gènere, com pot ser Gears of War, Binary Domain inclou alguns elements inexplorats pel que fa als jocs de trets en tercera persona, a més a més d'una història interessant, basada en els grans llibres i pel·lícules de ciència ficció". Xavier Muntada Samà (Barcelona, 1980), artista 3D i estudiant del màster de creació de videojocs a la UPF.

Comenta-ho al fòrum