Anàlisi: BackStab

Analitzem una de les promeses més esperades per a Xperia Play en el moment del seu llançament, un joc que va aparèixer de forma exclusiva durant un temps al dispositiu híbrid de Sony Ericsson i que ja ha aparegut a d’altres plataformes. Un joc de pirates, amb una mecànica inspirada en una conegudíssima saga d’assassins, que prometia elevar el nivell dels jocs per a mòbils aprofitant els comandaments de l'Xperia Play.

Versió analitzada: Xperia Play.

Gènere: Acció i aventures. Desenvolupat per: Gameloft. També disponible a: iPhone, iPad, Android.

RAUL ARRIBAS| Barcelona

BackStab va arribar al mercat com una de les grans promeses de Gameloft per a revolucionar els jocs de dispositius mòbils. Els vídeos i imatges que anaven apareixent a la xarxa semblaven confirmar aquest objectiu i quan Gameloft va anunciar que el joc seria una exclusivitat temporal del Sony Ericsson Xperia Play les expectatives es van disparar encara més.

L’argument del joc és una història de venjança personal en una època i localització on els pirates eren part fonamental de la vida quotidiana. Encarnem Henry Blake, un home normal amb una feina a la guarnició militar de la seva ciutat, que és traït d’una manera dura i crua, situació que l’aboca a replantejar-se la seva vida i fixar-se un objectiu que dominarà a partir d’aquell moment tota la seva existència: venjar-se. I, veient la història que planteja Gameloft, hem d’afegir que amb raó. El problema d’aquesta història és que es tracta d’una aventura molt tòpica, on tant les situacions com els personatges estan tallats per patrons tan coneguts que s'elimina el factor sorpresa. I quan la història vol sorprendre, cap a la meitat de l’aventura, ho fa d’una forma tan radical que no encaixa gaire bé en l’atmosfera del joc.

Els primers moments de joc ja deixen clar quina és la seva mecànica i en quina coneguda saga de jocs d’assassins s’han inspirat. A primera vista es tracta d’un Assassin’s Creed de pirates per a mòbils. Manté la mateixa dinàmica de missions, mapa, càmera i habilitats del protagonista, a més d’estructurar la història d’una manera similar. De fet, de la mateixa manera que als jocs d’Ubisoft, podrem triar entre seguir només el camí principal i executar les missions que formen part de la història principal o completar les missions secundàries que ens van apareixent al mapa.

És aquí on comencem a topar-nos amb els punts febles del joc, en les missions secundàries. Cap de les missions secundàries aporta res a l’aventura, ja no a nivell argumental, ni tan sols a nivell jugable. Són avorrides i repetitives, sense aconseguir esdevenir ni diversions passatgeres.

Gràficament el joc és molt bo, presenta uns escenaris i uns personatges a l’alçada de les videoconsoles portàtils. Però aquest motor gràfic tan potent estèticament falla en el moment en que el món cobra vida. El joc presenta molts bugs en l'apartat gràfic, amb personatges que apareixen del no-res, superposicions de persones amb elements d’escenografia i comportaments molestos en les situacions més inesperades. Un d’aquests problemes implica, per exemple, que s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora de desembeinar l’espasa per a enfrontar-se a un enemic, ja que si passa algun innocent a prop té tots els números de la rifa per a acabar empalat en la nostra arma sense que això sigui en cap moment la nostra intenció.

Són precisament aquests problemes tècnics els que desllueixen un joc que sempre apunta molt més alt del que realment demostra, cosa que provoca una certa sensació de decepció constant. El joc entra per la vista, i en línies generals es presenta com un gran joc, però aquests bugs.

L'acompanyament sonor és bo, sense arribar a ser una obra mestra, i assoleix amb bona nota pel que se n'espera. Tant la música com els efectes estan molt ben aconseguits.

El joc presenta una durada molt bona per a un joc d’aquestes plataformes, amb unes cinc o sis hores si es segueix únicament la història principal i amb el doble si ens centrem en superar també les missions secundàries. Tot i no aportar res s’ha de destacar el gran nombre d’aquestes missions secundàries, ideals per a aquells que volen esprémer al màxim el joc.

La dificultat és poc exigent, i els moments més difícils dels combats apareixen precisament pels errors del joc. Com comentàvem més amunt, hi ha moments en que ens hem de concentrar més en no matar ciutadans innocents que passen al nostre voltant que en defensar-nos dels nostres rivals.

En línies generals BackStab deixa un sabor de boca agredolç i frustrant. Es veuen els apartats positius del joc, i l’alt nivell aconseguit en aspectes com el gràfic, però els errors a nivell jugable i una fluixa història fan que el producte final quedi lluny del que podia haver estat.

El millor

• Un gran món obert d’una excel·lent qualitat gràfica.
• L’ambició de plantejar un joc així per a smartphones.
• Moltes hores de joc.

El pitjor

"BackStab és un joc d’aventures en la línia dels Assassin’s Creed que acosta aquesta mena de jocs als dispositius mòbils. Assoleix el que pretenia a nivell gràfic i sonor però fracassa en la jugabilitat i la història, convertint-se en un joc mediocre quan ho tenia tot per a ser una obra excel·lent."