CINEMA
XAVI SERRA

Mentides i rínxols

Estafes, sexe, perruquins, música disco... David O. Russell agita els ingredients a 'La gran estafa americana'

La 'troupe' de David O'Russell, a 'La gran estafa americana'. Zoom

Nova York, 1978. És l’apogeu de la música disco, els pentinats impossibles i les jaquetes de pana: els anys 70 en la seva versió més xarona i estrident, en sintonia amb la moral corrupta d’una Amèrica post-Watergate i post-Vietnam. En aquest escenari tan colorista i explotat pel cinema nord-americà de les últimes dècades –sobretot per Scorsese i els seus apèndixs: el Paul Thomas Anderson de Boogie nights, l’Spike Lee de Summer of Sam, etc.–, David O. Russell desplega un exuberant fresc criminal habitat per estafadors, agents de l’FBI i polítics contagiats per la febre hedonista del moment. És La gran estafa americana, un thriller d’època que s’ha plantat en la recta final dels Oscars amb 10 nominacions, que el situen com a seriós aspirant a emportar-se un sac d’estatuetes a casa el 2 de març.

BASAT EN FETS REALS
La gran estafa americana està basada en una cas real, l’escàndol Abscam, una operació en què l’FBI va utilitzar els serveis d’un estafador per destapar una trama de suborns que involucrava polítics i mafiosos. Però Russell no està interessat en la fidelitat i porta la pel·lícula al seu terreny: el dels personatges ferits i atrapats en una situació límit, a punt d’engegar-ho tot a rodar. Al centre del relat, un estafador i la seva amant(Christian Bale i Amy Adams), obligats a col·laborar amb un ambiciós agent de l’FBI (BradleyCooper) amb l’objectiu d’atrapar un polític per a qui el fi justifica els mitjans (Jeremy Renner).
Completa el quadre la dona de l’estafador (Jennifer Lawrence), una mestressa de casa avorrida, tarambana i perillosa, una pedra punxeguda a la sabata del seu marit. Exceptuant Renner, tots estan nominats a l’Oscar, un ple en les categories interpretatives que Russell ja va aconseguir l’any passat amb El costat bo de les coses. Si alguna cosa s’hade reconèixer al director és la seva capacitat per dibuixar personatges capaços d’enganxar l’espectador i treure profit dels intèrprets.

FALSES APARENCES
Comla majoria de pel·lícules sobre artistes de l’engany, des d’El cop fins a El talent de Mr. Ripley, la pel·lícula gira al voltant de les falses aparences i la veritable identitat dels protagonistes, per als quals la mentida és una part intrínseca de les seves vides. Russell ho apunta des de l’escena inicial mostrant com el personatge de Christian Bale oculta la seva calvície amb un postís i un metòdic procés d’escultura capil·lar. Però també a través dels canvis de look i pentinat d’AmyAdams,els estilismes estridents de Jennifer Lawrence i els rínxols artificials de Bradley Cooper –un suggeriment, per cert, de l’actor–.Com va comentar amb tota la mala bava del móna la cerimònia dels Globus d’Or, La gran estafa americana també es podria haver titulat Explosió a la fàbrica de perruques: la naturalitat n oté lloc al film de Russell, que sembla passar-s’ho d’allò més bé orquestrant l’artifici i portant al límit de la caricatura el retrat d’aquest imaginari dels 70, més cinematogràfic que realista.

EL TALENT DE MR. RUSSELL
En les entrevistes promocionals del film, David O. Russell ha insistit a presentar La gran estafa americana com una pel·lícula sobre l’amor, la identitat i, especialment, sobre “reinventar-se
a un mateix per sobreviure”. D’això en sap una mica el director, que en només quatre anys ha passat de ser gairebé unpària a un dels directors de més èxit a la indústria. Després d’un prometedor inici de carrera amb les comèdies Spanking the monkey i Flirtejant amb el desastre i de seduir crítica i públic amb Tres reis –un dels primers films de Hollywood sobre la Guerra del Golf–, Russell va caure en desgràcia amb l’excèntrica i encara avui maleïda comèdia filosòfica del 2004 Estranyes coincidències, que va provocar més rebuig que adhesions. Russell en va prendre nota: a partir de The fighter, el seu cinema fagocita gèneres populars –la boxa, la comèdia romàntica– i es concentra en personatges pròxims al gran públic. I el que ha perdut en risc ho ha guanyat en reconeixement. Com els seuspersonatges, Russell s’ha reinventat i ha sobreviscut.

SECUNDARIS DE LUXE
A La gran estafa americana hi trobem dos grans intèrprets en petits rols: RobertDe Niro–que ja apareixia a El costat bo de les coses–,coma mafiós desconfiat, i el geni de la comèdia televisiva d’autor, Louis C.K., a qui Russell reserva alguns dels millors moments de la funció.



LA 'TROUPE' DE DAVID O'RUSSELL

IRVING ROSENFELD (CHRISTIAN BALE)

Si a The fighter va aprimar-se de valent per interpretar un addicte al crac, ara Bale llueix panxeta i perruca per ficar-se en la pell d'un artista de l'estafa enamoradís i, en el fons, de bon cor. L'Irving és un encantador de serps amb un punt feble: el fill de la seva dona, la Rosalyn, a qui estima com si fos seu.

SYDNEY PROSSER (AMY ADAMS)

L'amant de l'Irving és intel·ligent i ambiciosa i no va marxar del poble per conformar-se amb una feina de secretària. A Adams l'havíem vist fer de monja ( Doubt ), de nòvia de Superman (L'home d'acer ), de dona d'un guru ( The master )... Així que la càrrega sexual de la Sydney és tota una sorpresa.

RICHIE DIMASO (BRADLEY COOPER)

El Richie és un agent de l'FBI amb més ambició que sentit comú. Vol utilitzar la Sydney i l'Irving per enxampar estafadors de gran volada, però també se sent atret pel seu estil de vida hedonista i luxós. Bradley Cooper torna a repetir amb Russell després d' El costat bo de les coses.

ROSALYN ROSENFELD (JENNIFER LAWRENCE)

La inconscient dona de l'Irving està decidida a estirar el seu matrimoni agonitzant fins al límit. Russell, tot un expert a explotar l'encant de la vulgaritat, construeix un personatge a la mida de Lawrence. Com a El costat bo de les coses, el seu protagonisme a la pel·lícula va de menys a més.