ART
SARA ARMADA

A través del mirall

La relació entre la fotografia contemporània i els grans mestres de la pintura

A través del mirall Zoom

L'avantatge de viure al revés -diu la Reina Blanca a l'Alícia en el cinquè capítol d' A través del mirall - és que la memòria funciona en dues direccions". Cap endavant i cap endarrere. Com la fotografia, que atrapa (invertida) la llum sobre una emulsió de sals de plata i la projecta sobre el futur; lluint moltes vegades un pòsit antiquíssim de segles i segles de pintura. De tot plegat tracta Seduïts per l'art. Passat i present de la fotografia , un gran joc de miralls en forma d'exposició coproduïda entre la National Gallery de Londres i l'Obra Social La Caixa, i que acaba de desembarcar a CaixaForum Barcelona.

A DINS DEL PALAU

Amb Seduïts per l'art , la tardor passada la National Gallery feia entrar per primera vegada la fotografia a les seves sales vellutades i solemnes per resseguir l'empremta de la gran pintura tradicional en l'obra dels fotògrafs contemporanis. A Londres i a Barcelona l'exposició inclou 130 obres (entre fotografies, escultures, daguerreotips i videoinstal·lacions) d'un all-star de mestres com Gainsborough, Ingres o Vernet, i artistes contemporanis com Craigie Horsfield, Rineke Dijkstra o Martin Parr, a més de pioners de la fotografia com Julia Margaret Cameron, Gustave Le Gray i Roger Fenton.

PARTIDA A TRES BANDES

Per estirar el fil de la història de l'art (un argument que s'imbrica poderosament fins als nostres dies), Seduïts per l'art ha construït una partida d'escacs a tres bandes on es contraposen grans obres clàssiques, daguerreotips dels primers fotògrafs i fotografies contemporànies. El match funciona amb majestuositat. Atenció si no a com l'israelià Ori Gersht porta al límit el sentit de les vanitas barroques (natures mortes en què la fugacitat de la vida és un protagonista més), passant Fantin-Latour pel sedàs de Tarantino, o com Tom Hunter sembla haver heretat el llegat de la llum dels interioristes flamencs (Veermer) amb patent de cors.

EL LLEÓ I L'UNICORN

No és casualitat que els primers a experimentar els secrets de la càmera obscura fossin precisament els pintors, fascinats amb la possibilitat de congelar la imatge.

I si ells van incorporar ràpidament aquest avenç a les seves tècniques (estalviant-se les llargues estones de posat del model o de presa de notes del natural), els primers fotògrafs van aprofitar de manera natural la gramàtica que ja havia establert la pintura pel que fa a temes, enquadraments i posada en escena. Si bé la fotografia va convertir-se en un primer moment en una mena de parenta humil de la pintura, aviat reclamaria la seva carta de naturalesa i el seu lloc d'honor entre les belles arts.

Com sol passar al CaixaForum, l'exposició arriba acompanyada d'un programa d'activitats complementàries, com el cicle de diàlegs visuals amb el fotògraf Joan Fontcuberta i el realitzador audiovisual Andrés Hispano (22 d'abril, 19.30 h), i amb l'artista Frederic Amat i el cineasta Isaki Lacuesta (29 d'abril, 19.30 h).

MÚSICA I SOMNIS

També hi podreu escoltar les cèlebres Variacions Goldberg en diferents estils musicals, a càrrec de l'Uri Caine Ensemble (8 i 9 de març, 21 h, places limitades). Tot plegat per entrellucar que, tal com passava dins del mirall amb el Rei Roig i la nena Alícia, (on un era part del somni de l'altre i al revés) la pintura també és part del somni de la fotografia, mentre ella mateixa la somia.