El procedimental feminista

Qui ha deixat prenyada la Tui? La minisèrie de culte Top of the lake gira, com qualsevol altre procedimental, al voltant d'un enigma, d'un whodunit . Aquesta ficció televisiva firmada per la directora Jane Campion arranca amb la imatge d'una adolescent endinsant-se en les aigües fosques d'un llac. Una mestra que la veu l'atura a temps. La Tui, la menor, està embarassada i no vol explicar qui és el pare. Al cap de poc, desapareix... Per investigar el cas aterra en aquest racó perdut de Nova Zelanda Robin Griffin (Elisabeth Moss, de Mad men ). Fa anys que viu a Sidney, però les seves arrels es troben aquí, a Laketop.

Griffin pertany a aquesta estirp d'agents de policia que es mouen en un món d'homes i s'obsessionen pels casos en els quals treballen, sobretot si impliquen violència cap a una menor. El seu perfil connecta amb el de la Sarah Lund de The killing , la sèrie danesa (amb remake nord-americà) que, com Top of the lake , modificava el procedimental típic i centrava tota una temporada en un únic cas. També succeïa així amb l'altra sèrie de culte que ha influenciat visiblement Top of the lake , Twin peaks . Com a la ficció de David Lynch, aquí també es treu profit de l'entorn natural per crear una atmosfera etèria i enigmàtica, alhora que es destapa el cantó més fosc d'una comunitat suposadament idíl·lica.

VIOLÈNCIA PATRIARCAL

Hi ha molts punts foscos a Laketop, però tots tenen un punt en comú: un poder patriarcal que es manté gràcies a la violència. És en aquest aspecte que Top of the lake es diferencia d'altres ficcions. Si en els procedimentals a l'ús el crim és una excepció dins de l'ordre social que se soluciona extirpant-ne el causant, Campion assenyala i culpa tota una estructura patriarcal com a responsables d'unes dinàmiques de violència cap a les dones i els menors: abusos, violacions i els silencis que les toleren. Un discurs feminista insòlit a la ficció televisiva que la directora d' El piano introdueix sense abandonar els registres de la sèrie policíaca. Enfront d'aquest sistema patriarcal que encapçala el cacic del poble, Matt Mitcham, un aterridor Peter Mullan, s'instal·la al poble, vora el llac, una comuna de dones. Dones madures abandonades per les seves parelles en la seva majoria que s'apleguen al voltant d'una mena de guru, GJ, una Holly Hunter de cabells blancs i llisos que amb prou feines deixa anar tres o quatre frases al llarg de tots els capítols. Campion es guarda prou d'idealitzar aquest gineceu menopàusic establert en una sèrie de contenidors buits en una zona anomenada, irònicament, Paradise. De fet, les úniques descàrregues humorístiques a la sèrie les provoquen aquest grup de dones amb les quals Campion compensa dècades d'invisibilització a les ficcions de personatges femenins de més de quaranta anys. A Top of the lake les dones se'n revengen banyant-se nues i felices a la mínima que poden, immunes al què diran, i sense necessitat que les seves accions contribueixin el més mínim a l'avanç de la narració.

La minisèrie és una coproducció entre el segon canal de la BBC, la televisió neozelandesa i el Sundance Channel, i s'ha pogut veure a festivals com Sundance, Berlín i Canes.