Els titelles prenen la paraula

Titelles de fils i de guant. Nens i vells. Persones i animals. Silenciosos o xerrameques. Mariners o de terra endins. A ritme d’òpera o amb una banda sonora feta de sons de la natura. Però tots disposats a prendre la paraula, ni que sigui en un sentit figurat: aquest cap de setmana se celebra la cinquena edició del Festival de Titelles de Barcelona (TOT) al Poble Espanyol. Una cita organitzada amb un plantejament ambiciós: servir de plataforma als millors espectacles del gènere a Catalunya, a càrrec de companyies experimentades però també de nous valors disposats a mantenir-lo ben viu.

AMBICIÓ I REALISME

El TOT és un festival dinàmic que, cinc anys després de començar a caminar, va perfilant any rere any les seves coordenades. L’alquímia que fan servir els seus responsables, encapçalats pel director artístic, Diego Murciano, té tres principis essencials: ser útil a un gènere que no sempre ho ha tingut fàcil per aconseguir visibilitat i consideració, interessar el màxim nombre possible d’espectadors i mantenir una coherència amb l’espai on es desenvolupa. Tot això banyat amb una dosi de realisme, que és el signe dels temps: un pressupost ajustat.

Durant les seves tres primeres edicions, el TOT va tenir vocació internacional. “Quan el festival va néixer no l’havíem dimensionat bé, vam ser massa pretensiosos i no havíem calibrat les nostres forces”, reconeix Murciano. Però des de l’any passat es va decidir limitar el programa a les companyies arrelades a Catalunya, oferir un ventall tan ampli com fos possible dels diferents corrents i maneres de fer en el món del titella i vincular-lo al màxim al Poble Espanyol. “Enguany hem volgut fer un pas endavant i convidar la gent a redescobrir el carrer com a espai escènic”, afegeix Murciano. La singularitat és que aquests carrers són els del Poble Espanyol. Dotze dels divuit espectacles programats en aquesta edició són a l’aire lliure. “L’arquitectura del Poble permet encabir-hi tot tipus de propostes. Tenim espais molt íntims, altres de molt oberts... Les possibilitats escèniques són molt àmplies”, continua el director artístic.

Amb aquest escenari com a marc, una altra coordenada travessa tota la programació del festival d’enguany: la transmissió de valors socials i humans. Aquesta és la clau amb què s’han seleccionat els diferents espectacles que es podran veure durant aquest cap de setmana. La majoria, representatius del mestissatge, que, com passa en general en les arts escèniques, marca els espectacles de titelles i els apropa al teatre d’objectes, d’ombres, de gest, i fins i tot al musical. “No som ortodoxos ni volem ser-ho. Les fronteres entre gèneres cada cop són menys clares. Les disciplines artístiques difuminen les fronteres i això ho fa tot molt més ric”, indica Murciano.

Teatre Nu, responsable d’un dels dos espectacles que s’estrenen al TOT, presenta Torna Robin Hood : en aquesta versió de la història, l’heroi dels pobres que els reparteix el que roba als rics és segrestat, i això obligarà els protagonistes a emprendre un viatge per rescatar-lo. L’altra estrena, a càrrec de La Cava de Sons, és L’Òpera del captaire, un espectacle multidisciplinari en què els titelles canten a cappella per denunciar la corrupció del sistema. Néstor Navarro, fill del titellaire Eugenio Navarro (actualment al capdavant de La Puntual, el petit teatre barceloní consagrat al gènere), anirà A Babel en patinet per desmuntar un rumor: el riure és dolent i el millor és prohibir-lo. El Centre de Titelles de Lleida, pal de paller en el desenvolupament, el creixement i la pervivència d’aquesta disciplina escènica, ofereix el seu Gúlliver, al país de Lil·liput, on el gegant protagonista aconsegueix acabar amb les disputes i les guerres i afavoreix la concòrdia. I Tanaka Teatre, amb No tinc por,ensenyarà als nens que, amb l’ajuda de la imaginació, es poden foragitar tots els temors.

TOT INCLÒS

A fi d’incentivar al màxim la presència de públic, s’ha iniciat una política de preus familiars que, amb una única entrada (30 € per a dos adults i dos nens), dóna dret a visitar el recinte i gaudir de tots els espectacles (els de sala tenen aforament limitat), que tenen una durada d’entre deu minuts i una hora. “Volem un públic actiu, que es desplaci buscant l’espectacle que més li agradi. Entre les onze del matí i les sis de la tarda aproximadament cada quinze minuts començarà una funció. Per accedir als espectacles de sala caldrà retirar una entrada, que es podrà recollir a partir de mitja hora abans de l’inici de la representació”, precisa Murciano. “Correm el risc que la fórmula sigui una mica caòtica. Però així garantirem que sigui un festival viu i dinàmic”, diu el director artístic.