La tele, al racó de pensar

"Pel que fa a l'art, m'ha mogut sempre la idea de no avorrir-me", afirma contundent l'escriptor Enrique Vila-Matas a l'inici del primer capítol de la nova temporada de Pienso, luego existo . "No avorrir el profà" també és, segons el seu director i guionista, Luis Carrizo, l'objectiu d'aquest programa que perfila els retrats d'algunes de les figures més destacades del pensament i la cultura a l'Estat. Tot un repte per a un format que s'estructura al voltant d'una conversa de llarga durada amb el protagonista en qüestió. Però Pienso, luego existo s'escapa de l'encotillament de l'entrevista a plató resolta amb un típic pla-contraplà. El programa es roda sempre en espais on la persona convidada se sent còmoda (la casa, l'estudi o l'esplèndida biblioteca de la Fundació Tàpies en el cas del capítol dedicat a Vila-Matas) per desenvolupar una conversa de llarga durada de la qual es destil·la el bo i millor en mitja hora. I tot plegat es vesteix amb cert estil audiovisual.

Si en la primera edició de Pienso, luego existo els filòsofs van tenir el protagonisme, en aquesta segona entrega s'ha ampliat el ventall més enllà d'aquest àmbit per donar entrada a altres figures de la cultura. "Sempre busquem persones reconeixibles i que tinguin un pes en la seva disciplina. Es tracta d'aprofundir en aquests personatges més enllà del mer apunt de novetat que ofereixen la majoria de programes".

A més de l'autor d' El viaje vertical i de Xavier Rubert de Ventós, centre del capítol de diumenge passat, entre els pròxims convidats hi ha el sempre fascinant Manuel Delgado, la historiadora Carmen Iglesias, el polemista Lluís Racionero, els poetes Luis Alberto de Cuenca i Joan Margarit, el sociòleg Manuel Castells, la catedràtica d'ètica Adela Cortina, el cineasta Gonzalo Suárez, la científica Margarita Salas, els escriptors Álvaro Pombo i Soledad Puértolas, i la filòsofa feminista Beatriz Preciado. "Preciado, per exemple, és una ment privilegiada", reconeix Carrizo, "una persona capaç d'elaborar un discurs tan potent que et replanteges certes coses". L'equip de Pienso, luego existo va anar fins a París per a l'entrevista amb l'autora del Manifiesto contra-sexual , que com tota la resta de xerrades es complementa amb les intervencions de persones properes intel·lectualment o personalment a la protagonista, en aquest cas la seva parella, Virginie Despentes, codirectora del film Fóllame .

La tria és prou atractiva, malgrat algunes absències. Gustavo Bueno va declinar la invitació. Agustín García Calvo va mostrar la seva simpatia pel programa, però va afirmar que mai no havia sortit a la televisió i ja no tenia sentit fer-ho llavors. Malauradament, va morir poc després. I quan van contactar amb José Luis Sampedro, l'autor ja no es veia amb esma de fer una entrevista llarga.

Carrizo encara no sap si tiraran endavant una tercera temporada de Pienso, luego existo , però se sent satisfet amb les audiències del programa, i això que no hi consten els múltiples espectadors que hi arriben a través del lloc web de TVE. També reben cartes de professors de filosofia d'institut en què expliquen que fan servir el programa com a eina pedagògica per engrescar els alumnes a endinsar-se en el món de la filosofia. La televisió com a racó de pensar.