De tal padre, tal hijo

La nova pel·lícula del japonès Hirokazu Kore-eda revela el nucli del seu discurs en una imatge que val més que mil paraules: la càmera, que flota per l'interior d'una estança on sopa una família, apunta a través d'una finestra cap a la immensitat d'un Tòquio devorat per l'opulència tecnològica. L'àmbit domèstic es presenta vigilat pels designis de la societat. Una qüestió que Kore-eda investiga a través de la sorprenent història de dues famílies que descobreixen que els seus fills van ser intercanviats en néixer. Així, de la mà d'una reflexió sobre les herències i responsabilitats familiars, De tal padre, tal hijo radiografia el Japó actual a través d'un suculent conjunt de dicotomies: el camp i la ciutat, tradició i modernitat, espontaneïtat i repressió... I ho fa amb delicadesa i profunditat, recollint l'herència del mestre japonès Yasujiro Ozu. Tanmateix, l'esquematisme d'algunes situacions i la brusquedat de certs girs dramàtics deixen entreveure un director impacient per tocar la fibra de l'espectador, un defecte que acosta el film al vessant sentimentalista del cinema de Hollywood.