Pantalles
EULÀLIA IGLESIAS

Una 'sitcom' generacional

La websèrie 'Les coses grans' explota l'humor atípic de Roger Coma

Hi ha gairebé 9.000 persones que segueixen Roger Coma a Twitter. Moltes deuen ser admiradores del Coma actor, a qui ara podem veure com a mosso d'esquadra bonhomiós i cinèfil a Gran Nord . Altres, però, deuen ser fans del Coma piulador. A diferència de la majoria d'intèrprets, professionals i anònims de tota mena que es limiten a fer servir Twitter per promocionar la seva feina o fer comentaris banals sobre la seva quotidianitat, Coma ha convertit aquesta xarxa social en una eina creativa on elabora petits jocs de paraules, esmola la ironia amagada en aquestes banalitats quotidianes i regala aforismes de contundent senzillesa i brevetat. És un mestre dels 140 caràcters.

Tampoc ens hauria de sorprendre. El protagonista de Morir (o no) i A la deriva , de Ventura Pons, ja havia fet palesa la seva vena literària en dues novel·les editades per Columna. D'aquí a esdevenir el creador d'una sitcom , on conjuga la inquietud literària, la vocació actoral i el sentit de l'humor, hi havia un sol pas. L'Ara Films ha estrenat aquesta setmana Les coses grans , la websèrie que produeix, escriu, dirigeix i interpreta, una sitcom online que en la seva primera temporada consta de 8 capítols de 10 minuts que es van estrenant al ritme de dos per setmana.

RADIOGRAFIA URBANITA

Les coses grans funciona com una radiografia de l'actual generació de joves urbanites de classe mitjana de vint-i-molts, o trenta-i-pocs, representats en cinc personatges: el protagonista que encarna el Roger, sobradament preparat però que presenta certa insatisfacció davant la vida; la seva parella, molt més pragmàtica i racional (Mar Ulldemolins); l'amic propens a la digressió filosòfica (David Verdaguer); la psicòloga que tot ho desequilibra (Margalida Grimalt), i el germà petit i insegur de la nòvia (Pep Ambròs). Coma ha sabut adaptar-se a les característiques d'una sèrie online , tot depurant els elements configuradors de la sitcom sense deixar de tenir cura de la seva factura. Aquí n'hi ha prou amb cinc personatges i encara menys escenaris, un dels quals a casa de l'actor. L'atenció se centra totalment en uns diàlegs que no exploten les situacions tòpiques de les sitcoms . Coma practica un humor sobre les paradoxes, els dubtes i les contradiccions de les relacions humanes que no busca la rialla instantània.

Les coses grans també suposa un pas més en la normalització pel que fa a les ficcions a internet al nostre país. Malgrat que ja hi ha uns quants creadors de formats d'humor que s'han guanyat el prestigi sense aparèixer (quasi)mai en un canal de televisió convencional, fins fa poc les websèries semblaven territori exclusiu dels realitzadors amateurs. Jair Domínguez ja va donar un bon ús al format amb Cubicles , una tira còmica online escrita per ell i dirigida per Sergi Prat, més a prop de Ricky Gervais que de l'humor de la nostra . Encara més breus eren les entregues de Catacrac ,de Sara Bella, on la situació que provoca l'humor és... la independència de Catalunya i els dubtes identitaris que genera a la parella protagonista.

Les coses grans es pot veure tant a l'Ara Films com a la seva pròpia web, www.lescosesgrans.com.