PALADARS
EVA REXACH

La senzillesa de la cuina casolana

El Pepa Tomate recupera la cuina de l'àvia al barri barceloní de Gràcia

La senzillesa de la cuina casolana Zoom

Diuen que darrere de tot bon cuiner hi ha una bona cuinera, i deu ser veritat, perquè molts professionals reconeixen que els brous, els estofats i els cigrons de l'àvia, o de la mare, els han marcat a l'hora de triar la gastronomia com a modus vivendi.

Per exemple, el Pau Corderas, a càrrec de la cuina del Pepa Tomate, evoca amb tendresa la seva àvia quan recupera aquelles receptes de cullera, aquells plats de xup-xup, aquells arrossos i canelons amb els quals va créixer per crear una carta plena de referències senzilles, casolanes i basades en les arrels. I aquestes arrels es troben també en la cuina dels Marquès, una família d'experts en això del peix i l'arròs i que, des de fa anys, fa salivar els paladars des d'El Suquet de l'Almirall: el Quim i el seu germà Manel són al darrere d'aquest projecte que té com a objectiu servir una cuina sense pretensions "i molt bona", subratlla el Bruno Sempere, que no només s'encarrega del local, sinó que a més fa bona part dels pans que s'hi serveixen.

CUINA DE MERCAT

"La gent té la butxaca cansada", diu el Pau, i per això al Pepa Tomate (que pren el nom d'una llunyana parenta dels Marquès que vivia a Gràcia i tenia per costum cultivar i cuinar amb abundància aquest fruit carnós) fan un menú diari a 12,90 € que varia en funció del que troben al veí mercat de l'Abaceria, i un plat del dia que no arriba als 11 €: meloses de vedella, pasta, arròs o escudella.

A això cal sumar-hi els pintxos, que només tenen els caps de setmana, les cosetes per picar entre hores (per fer el vermut i acompanyar una cervesa) i la carta, disponible tot el dia, que inclou platets, tapes i entrepans. Si ho emboliqueu amb un local de grans finestres, decorat de manera divertida (no us perdeu la taula central, col·locada damunt un futbolí) i en ple centre del barri de Gràcia, tindreu el secret de l'èxit del Pepa Tomate.

GENT DEL BARRI

I és que si teniu pensat anar al Verdi o al Teatreneu i fer un mos abans, tingueu present que us caldrà reservar o anar-hi ben d'hora: l'èxit del Pepa ha sorprès fins i tot els mateixos responsables del restaurant, que fan ple d'ençà que van obrir, el 13 de desembre. Han aconseguit fer-se una clientela fidel del barri, gent que enyorava la cuina casolana i famílies que hi van amb els nens a menjar deliciosos biquinis o mallorquins (un entrepà amb pa de brioix glacejat farcit de sobrassada, mel i formatge) o a omplir l'estómac amb uns fabulosos bunyols d'espinacs amb allioli de mel, una ensalada russa, unes patates amb gràcia (braves) o un bol de guacamole amb tàrtar de tomàquet. I parlant de tomàquet: no us perdeu els tomàquets verds fregits amb camembert i una deliciosa melmelada, també feta de tomàquet. I encara hi ha més coses: a la pissarra hi escriuen coses com "tataki de tonyina" i van directe a la comanda.

El vi i les postres mereixen un punt i a part. En el primer cas perquè només tenen vi de la casa, un vi que els elaboren expressament. I en el segon perquè han optat per una fórmula solidària: la meitat de les postres les hi subministren pastissers del barri, de manera que creen un vincle amb ells i així poden oferir a la seva clientela des d'un pastís de poma fins a un braç de gitano o un flam de xocolata amb nata.