CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 26/06/2015

Una segunda madre

*** Direcció i guió: Anna Muylaert. 110 minuts. Brasil (2015). Amb Regina Casé, Camila Márdila, Karine Teles, Lourenço Mutarelli, Michel Joelsas, Helena Albergaria. Per a amants del cinema social amb ambició estètica

Manu Yáñez
1 min
POI

Amb unes dosis equivalents d’amabilitat i mala bava, Una segunda madre retrata l’estricte ordre social que impera en una família brasilera de classe alta on la minyona participa d’un simulacre d’integració familiar. Un delicat entramat d’afectes i rancors, d’autoritarisme i submissió, que entra en crisi amb l’arribada de l’autosuficient filla de la criada, que atreu les mirades de la fauna burgesa com el misteriós jove de Teorema, de Pier Paolo Pasolini. Amb una posada en escena distanciada -que permet identificar amb claredat els espais que ocupa cada personatge en el taulell social-, la directora Anna Muylaert elabora una tensa peça de cambra que remet al recent film xilè La nana i sobretot al clàssic coreà The housemaid. No som davant d’un film subtil: els conflictes es verbalitzen amb transparència i la trama deixa poques escletxes per al misteri (l’excepció la trobem en el pare de la família). Però malgrat tot, la consistent direcció i l’impecable repartiment aconsegueixen implicar l’espectador en aquest tèrbol joc d’hipocresia, aparences i silenciosos camins cap a la llibertat. |

stats