La sal de la Tierra

Vet aquí la història d’un aventurer que va assumir la transcendent tasca de posar ulls a la consciència de l’ésser humà. Una odissea vital i professional que el fotògraf Sebastião Salgado relata en primera persona a La sal de la Tierra, un documental de Wim Wenders marcat per una curiosa troballa estètica: l’expressiu rostre del fotògraf, filmat en primer pla, és convertit en una espècie d’àrid paisatge que remet a les seves característiques composicions en blanc i negre. I cal dir que aquest interessant però simple joc mimètic entre imatge fotogràfica i fílmica revela les virtuts i limitacions del film. D’una banda, Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, fill del fotògraf i codirector del film, recreen la cruesa, monumentalitat i sensibilitat de les fotografies de Salgado. Però, d’altra banda, els directors renuncien a explorar el contraplà amarg de les experiències del fotògraf o a estudiar la dimensió tècnica i artesanal de la seva feina. Més interessats pel fons que per la forma, el tàndem de directors acaba creant un àlbum comentat d’instantànies. |