CRÍTICA DE CINEMA
PAULA A. RUIZ

Sacro GRA

*** Direcció i guió: Gianfranco Rosi (idea de Nicolò Bassetti). 93 min. Itàlia (2013). Documental. Amb Roberto Giuliani, Franceso De Santis. Per als espectadors que creguin que el cinema és la millor guia per viatjar

El desenvolupament del cinema va anar acompanyat de l’expansió de l’urbs contemporània i els films sobre ciutats van proliferar no per casualitat durant els anys 20 i 30. Actualment, però, encara existeixen bons exemples de simfonies urbanes, entre les quals aquest Sacro GRA, que celebra la vida que floreix al voltant dels 70 quilòmetres de la principal ronda de circumval·lació de Roma. Com en aquelles pel·lícules pioneres, Gianfranco Rosi, el seu director, pensa la imatge de la ciutat a través del paisatge humà –una sèrie de persones també marginades del relat oficial de la Ciutat Eterna– però, en comptes de fer el típic retrat, aposta per un document fragmentari d’aquestes set vides, totes singulars i totes oposades, per oferir un mosaic potser més convencional del que promet. En 'El sicario, room 164', el seu anterior treball, el cineasta va demostrar que anava sobrat de coratge, però sembla que aquí hagi oblidat el risc a casa abans de fer tombs per aquesta artèria urbana, per molt que la seva mirada s’aturi amb justícia poètica en els personatges que la poblen.