MÚSICA
Cultura 08/11/2013

Txarly Brown: "La rumba és el llenguatge musical autòcton més acceptat pels paios"

Carles Closa, àlies 'Txarly Brown', fa un pas més en la seva particular batalla per transmetre la bona nova de la rumba catalana. Aquest cop té format de llibre, s'anomena 'Achilibook' (Editorial Milenio, 2013) i és una biografia gràfica de la rumba a Espanya entre els anys 1961 i 1995

Jordi Urpí
2 min

Quina motivació hi ha al darrere d' Achilibook

Fer el llibre que m'hauria ajudat el dia que em vaig enamorar d'aquest gènere escoltant el Chaví de Peret: una guia per als col·leccionistes, un llibre de portades per als grafistes i una introducció bàsica a la rumba plena de pistes per als melòmans. El que jo necessitava fa deu anys.

Quant de temps hi has dedicat?

Els textos, el disseny i les il·lustracions em van ocupar un mes, si fa no fa. La maquetació ha suposat uns 15 dies més de feina. La major dificultat va ser digitalitzar i retocar les 1.070 portades. Cada una s'enduia una mitjana d'una hora, perquè la més recent té 18 anys i poques estaven noves.

I quants anys de col·leccionisme rumber amaga?

Com a col·leccionista seriós i exclusiu de rumba deu fer uns 10 anys, no són gaires. Pel llibre he d'agrair la col·laboració de tres joves col·leccionistes (l'Oriolet, professor de la Rovira i Virgili; el David l'Indi , percussionista de Vetusta Morla, i el Noel, d'Astúries) que m'han cedit exemplars en més bon estat d'algunes peces que jo tenia molt precàries.

Ara que ja ha passat un temps, com veus els tres volums de la sèrie Achilifunk

Estic molt content de tot el que ha passat al voltant d'aquests discos. No tenia cap pretensió evangelitzadora, només volia fer conèixer una música que m'havia sorprès moltíssim i generar un projecte entusiasta per transmetre aquest sentiment. Estic convençut que no van arribar més lluny perquè el món de la música funciona com funciona i perquè no tenim l'altaveu mediàtic de la indústria anglosaxona. Però em quedo amb les coses positives, que van ser moltes.

Estàs involucrat en Forcat (Foment de la Rumba Catalana). Quins objectius us queden per assolir?

Forcat és una associació molt jove, amb només cinc anys de vida. Seguim una línia consensuada de creixement i mirem d'analitzar i modificar contínuament la nostra trajectòria, sempre amb el foment i la normalització de la rumba com a prioritat. Crec que hem avançat bastant i la presència rumbera arreu n'és la millor prova. Però queda molta feina per fer, el món és molt gran!

La Diada de la Rumba ha fet un salt important. Com s'ha produït?

Penso que respon a una necessitat del públic i dels artistes per avançar en la recerca de noves sonoritats. La rumba mai deixarà de ser una música de festa, però ens cal que l'heterodòxia que demostra el públic arribi als artistes, que des de qualsevol estil s'adoptin elements de la rumba com un llenguatge musical proper i propi.

Com valores el present i el futur de la rumba catalana?

Crec que la rumba originada per la comunitat gitano-catalana va ser un gènere precursor, per què va néixer de la fusió d'elements moderns i per la seva comercialitat. La seva evolució, durant 50 anys, dins i fora de la comunitat caló, l'ha convertit en el llenguatge musical autòcton més acceptat pels paios. Això ha fet que el gruix de l'escena rumbera siguin paios que, sense perdre el respecte pel llegat dels pioners, fan evolucionar el so cap a nous territoris.

stats