CINEMA
XAVI SERRA

La revolució pop de Harmony Korine

Les estrelles Disney Selena Gomez i Vanessa Hudgens protagonitzen la subversiva 'Spring breakers'

La revoluciÓ pop de Harmony korine Zoom

Als Estats Units, quan arriba el bon temps, els universitaris nord-americans s'escapen a les platges del sud del país per consagrar una setmana a la festa, l'alcohol, el sexe i les drogues, en una tradició que es coneix com a spring break . Si fa no fa, el mateix ritual que practica un cert turisme anglès a Lloret o Magaluf, però sense traspassar fronteres. En aquest paisatge hedonista regat de cervesa i cocaïna, atapeït de noies en biquini i gangstas de pa sucat amb oli, aterren les protagonistes de Spring breakers , l'última cinta de l' enfant terrible per excel·lència del cinema nord-americà dels 90, Harmony Korine.

El director de Gummo canvia l'estètica de la lletjor del seu anterior film -Trash Humpers , que va enregistrar amb cintes VHS de segona mà- per una estètica de neons i fosforescències que captura una Florida (meca dels spring breakers ) en càmera lenta i atmosferes oníriques, imitant i alhora subvertint el llibre d'estil de la MTV. Korine no glorifica ni condemna l'hedonisme exacerbat que desfila davant la càmera: cossos semidespullats bellugant-se a ritme de dubstep , noies llepant gelats fàl·lics en un ambient hipersexualitzat, tirotejos en slow motion , etc. I el resultat és una poesia visual agressiva i brutal, elaborada a partir dels codis de l'univers de Jersey Shore , sacsejada per la magnífica banda sonora creada per Cliff Martinez (l'autor de la música de Drive ) i el mag del dubstep Skrillex. Primer de tot, Spring breakers és una experiència sensorial.

DISNEY DESCONTEXTUALITZAT

La jugada magistral de Spring breakers, tanmateix, comença pel càsting. Per interpretar aquestes universitàries que s'escapen a Florida perseguint la festa salvatge, Korine va fitxar una tripleta d'actrius, Selena Gomez, Vanessa Hudgens i Ashley Benson -la quarta és la mateixa dona del director, Rachel Korine-, forjades en la màquina de facturar -i triturar- estrelles juvenils que és Disney. La personalitat pública d'aquestes intèrprets, esterilitzada pel màrqueting purità de Disney, contrasta de manera violenta amb l'excés amoral dels saraus que retrata Spring breakers .

Però el que interessa a Korine no és sacrificar la innocència aparent de les actrius, sinó situar-la en un context de violència i amoralitat en què les noies encaixen sense problemes. "És divertit col·locar-les en una realitat diferent, més boja i sinistra", diu el director en les notes promocionals. "Vull veure com reacciona la gent a això". En aquest joc de contrastos i oposicions, el toc genial és la introducció de la música de Britney Spears, símbol trash generacional definitiu, que interpretat pels personatges dóna peu a dues de les escenes més brillants de la pel·lícula.

Per descomptat, Korine no es limita a plantar les antigues estrelles de Disney enmig de l'aquelarre narcòtic de Florida amb esperit voyeurístic , com si allò fos una instal·lació artística: els anhels i dubtes d'aquestes noies, que somien amb la festa com a única alternativa a una existència rutinària, són observats sense condescendència ni ironia pel director, que esbossa un retrat robot de l'adolescència com a producte cultural, molt en sintonia amb les constants del seu cinema.

FRANCO, IRRECONEIXIBLE

Quan l'arribada del personatge interpretat per James Franco recondueix la història en una direcció més violenta, jugant amb les claus del cinema criminal hereu de Tarantino i Oliver Stone, Spring breakers eludeix el clixé i evita transitar pels camins previsibles dels relats d'innocència esclafada. Sempre imprevisible, la pel·lícula s'encamina llavors cap al paisatge ocult de l' spring break , abandonant els escenaris turístics per endinsar-se en els barris perillosos, els paisatges decadents i les atmosferes inquietants i fora de control. El pati del darrere del somni americà. I aquí és quan la història desvela la seva naturalesa real de neonoir oníric, de conte de fades sobre la cultura popular nord-americana disfressat de malson. I en última instància, de punyalada al cor d'aquesta cultura.

L'atzar ha fet coincidir a la cartellera el James Franco d' Oz, un mundo mágico i el de Spring breakers : el mag aventurer de somriure lluminós i el traficant de segona aspirant a raper amb la dentadura plena de ferralla i els cabells pentinats amb trenes. Més segur d'ell que la resta d'actrius, Franco es presta sense reserves a reinterpretar la seva imatge d'estrella de Hollywood en clau gamberra, portant al límit la caracterització del seu personatge, fins al punt de quedar gairebé irreconeixible. Els dies de Freeks & Geeks queden, definitivament, molt lluny.