PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

El regne del voyeurisme

Nous dilemes per a la nostra societat a la segona temporada de 'Black mirror'

El regne del voyeurisme Zoom

Amb només tres capítols autoconclusius i independents els uns dels altres, Black mirror va esdevenir la sèrie de culte de la temporada passada. L'expectació davant l'estrena de la segona entrega d'aquesta ficció britànica que emet Channel 4 no pot ser més alta. Quines situacions s'haurà empescat el seu creador, Charlie Brooker?

UNA SOCIETAT MEDIATITZADA

Inspirada en aquelles sèries dels cinquanta i els seixanta estil La dimensió desconeguda en què es plantejaven dilemes morals en futurs pròxims, a Black mirror l'anticipació és una excusa per imaginar on ens pot conduir una societat cada cop més mediatitzada per les pantalles, les xarxes socials, l'addicció al registre audiovisual i l'exposició pública de les privacitats individuals. A Brooker, per tant, no li interessa construir un món futur a la manera de la ciència-ficció: a la sèrie amb prou feines hi ha indicadors que ens situïn en un temps posterior, més enllà d'algun dispositiu electrònic avançat. El que vol és elaborar un context propici per a les seves faules morals amb final inesperat sobre la nostra societat voyeur .

ELS NOUS MIRALLS NEGRES

Com ja feia al tercer episodi de la primera temporada, The entire history of you , Brooker s'aproxima al drama intimista en el capítol que enceta aquesta segona, Be back soon , centrat en la influència de la comunicació virtual en les relacions interpersonals. Els protagonistes són una parella jove que viu aïllada en una petita casa vora el mar. Quan ell mor inesperadament, ella descobreix la possibilitat de generar una mena de rèplica del seu marit a partir de tots els rastres que ha deixat en el gran núvol: dels vídeos penjats a YouTube, de les preferències del Facebook, dels seus missatges de veu en contestadors, dels pensaments llançats pel Twitter... Be back soon planteja fins a quin punt seríem capaços de conviure amb un simulacre de la persona que estimàvem, ressuscitada d'entre els mons digitals. ¿Resultaria una versió millorada del nostre amant? ¿Amb tots aquests registres, es podrien arribar a recuperar aquells matisos que feien d'aquesta persona un individu diferent dels altres?

En les antípodes de Be back soon , el segon episodi, White bear , s'endinsa en el territori del terror. La protagonista desperta a casa seva i descobreix que la persegueix un home emmascarat i amb una escopeta. Mentre fuig, les persones al seu voltant l'observen i l'enregistren amb els mòbils com zombis incapaços de reaccionar davant la seva angoixa: només miren i graven... Brooker es reserva un gir final que no revelarem i incorpora al catàleg de referències de Black mirror Peter Watkins, un cineasta que ha usat la docuficció anticipativa com a forma de denúncia dels mecanismes de repressió de les societats autoritàries.

White bear acaba amb un dels comentaris sociopolítics més punyents de la sèrie. I posa el llistó molt alt al tercer -i en tancar aquestes pàgines encara inèdit- episodi, The Waldo moment , en què es torna a barrejar política i espectacle televisiu. Black mirror segueix oferint-nos el fosc reflex del nostre futur més pròxim.