CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

El quinto poder

** Direcció: Bill Condon. Guió: Josh Singer. 124 minuts. Estats Units (2013).Amb Benedict Cumberbatch, Daniel Brühl, Peter Capaldi, Stanley Tucci, Carice van Houten i Laura Linney.

El cinema continua contribuint a la construcció d'una nova mitologia moderna al voltant dels grans noms i cognoms de l'era de la tecnologia i la comunicació que ens ha tocat viure. Si Mark Zuckerberg i Steve Jobs ja han tingut la seva pel·lícula, ara li toca a Julian Assange (i, segurament, també la tindrà Edward Snowden). El quinto poder és la història, doncs, de Wikileaks i el seu creador. Una història que té tant de biopic com de gènere d'espies, periodisme d'investigació i, ja que hi som, de pel·li de pirates en clau moderna. És a dir, que aquest film pot llegir-se també com una auca sobre les aventures d'un bandoler del nostre temps (en aquest cas, un hacker , un filtrador d'informació i ¿un revolucionari?) admirat pel poble. Aquest romanç èpic 2.0 no és un relat gaire ben solucionat, però. De fet, si la funció de la ficció és il·luminar la realitat per entendre-la millor, El quinto poder no ho aconsegueix: gran part de l'argument és un garbuix de dades que confon més que clarifica l'afer Assange. Cal agrair, però, que des del cinema es vulgui deixar testimoni de la història en present o, si més no, en pretèrit perfet. Perquè si Tots els homes del president va trigar només un parell d'anys a posar en pantalla la mítica investigació periodística de Bernstein i Woodward, està bé que la batalla més sonada pel dret a la informació de la nostra era ja tingui pel·lícula. Podria ser millor? Sí, esclar. Però també és cert que difícilment trobaríem un Assange millor que Benedict Cumberbatch: en la seva cara hi ha la mateixa promesa d'un ego sobredimensionat i complicat que en la del creador de Wikileaks.