Brooklyn

Al contrari que altres films sobre emigració, Brooklyn adopta un to tebi pel que fa a la trajectòria de la protagonista. La vida d’Eilis a la seva Irlanda natal no resulta gaire depriment i la seva integració als Estats Units sembla força plàcida. La manca d’èpica al voltant del Somni Americà i el drama íntim són a priori bones opcions: la pel·lícula narra una història d’emigració quotidiana des de la perspectiva d’una dona jove, sense oblidar que, en aquests casos la processó sempre va per dins, i ens acaba submergint en un conflicte típicament melodramàtic. Eilis ha de decidir-se entre dues nacions i alhora dos amors. Tanmateix, més que un drama d’emocions contingudes, John Crowley ens serveix un film pla i monòton en què els dilemes, un pèl simplistes, de la protagonista calen a la pantalla. El cineasta es refugia en una estètica d’aires clàssics on impera la correcció i el guió de Nick Hornby no aconsegueix brillar amb llum pròpia. Malgrat el títol de la pel·lícula, l’ambient del Brooklyn dels anys 50 on conviuen irlandesos i italians amb prou feines s’esbossa. |