Veritat irrefutable: dilluns és el pitjor dia de la setmana. Quan arriba el fatídic dia, és millor afrontar-lo amb calma, despatxant amb diligència els marrons en format correu electrònic per poder canalitzar les energies cap allò que realment importa: on dinem avui?
A la terrassa del restaurant Sense Pressa (Enric Granados 96, Barcelona) repasso els titulars de la ressaca electoral del 25-S amb absoluta desgana. Bé, no, fam en tinc un munt: "Porti'm uns peus de porc amb oli de trufa negra, sisplau". Sense por i amb la brasa ben viva, que la setmana és molt llarga. "Urkullu es reforça..." "Feijóo s'imposa..." "Angelina Jolie cancel·la el rodatge d''Àfrica' per no retrobar-se amb Brad Pitt". Buf, quina mandra.
Vaig conèixer el restaurant Sense Pressa per casualitat, un migdia de recerca pels voltants de la feina. Em va agradar el nom, tota una declaració d'intencions, i em va agradar el format: sis taules dins i dues fora, l'aforament idoni perquè la qualitat no se'n vagi de les mans. Ni dels peus. Perquè quins peus, amics golafres! Ben torradets per fora, amb el crac daurat que pertoca, i amb una relació carn/col·lagen idònia; t'enganxaràs els ditets però trobaràs vida més enllà de l'os i, gràcies al toc de trufa negra, aplaudiràs emocionat aquest senyor plat amb les teves peülles.
Els meus veïns de terrassa, quatre gats veterans i panxacontents, assaboreixen un arròs del senyoret mentre comenten la insípida actualitat política i repassen amb hipèrboles la vida i –sobretot– miracles de les seves respectives pròstates. Ben mirat, no em sembla un mal pla per a un dilluns del 2046 acompanyat de tres bons amics. Tal com està el tot, i parafrasejant lliurement el William Wallace de Braveheart, "podran robar-nos les pensions, però mai ens podran arrabassar els peus de porc!"
Qui no es consola és perquè no vol consol. Oink!
