Golafre 365

Les ostres del Marcelo

Vuit dies de golafreria total a Nova York (part 2)

Les ostres d'en Marcelo / INSTAGRAM.COM/YUMMYSTRADANAKIS Zoom

La cantant de country folk Mary Chapin Carpenter va compondre Grand Central Station, localitzable al seu àlbum Between here and gone del 2004, arran de llegir una entrevista amb un ferrallista pocs mesos després de l'11-S. L'home hi explicava que havia treballat durant dies a la Zona Zero després dels atacs i com cada nit baixava a les andanes d'aquest punt neuràlgic de Nova York per permetre que les ànimes de les víctimes que l'acompanyaven poguessin tornar a casa...

És una cançó preciosa, una història colpidora; la ciutat n'és plena. La gran ferida se segueix cauteritzant lentament sota l'asfalt, però a la superfície el ritme és tant o més frenètic que abans d'aquell fatídic dia i l'estació central és l'espai on conflueixen aquestes petites històries anònimes que, en certa manera, engrandeixen l'esperit d'aquesta metròpoli.

Mary Chapin Carpenter va néixer a Nova Jersey, estat veí i d'acollida per a Marcelo Hernández, originari de Brooklyn i cambrer principal al Lounge del Grand Central Oyster Bar and Restaurant des de fa 34 anys. En aquest emblemàtic punt de trobada gastronòmic i social obert l'any 1913, la barra que ell capitaneja és l'ancoratge perfecte per als que necessiten fer una pausa, més o menys llarga, abans d'emprendre el camí de tornada a casa.

M'hi assec a temps per gaudir del seu happy hour d'ostres, però inevitablement –l'efecte afrodisíac dels mol·luscs, ja se sap– en demano una nova ració al crit de Marcelo, diverteix-te! Ell, esclar, ho fa encantat: dues ostres de Long Island, dues del Pacífic i traca final amb dos exemplars –un gegantí– extrets de les aigües que voregen l'estat de Maine. Èxtasi total, bavejo a plaer.

"Saps qui s'asseia normalment al teu tamboret? –em pregunta el Marcelo– Pep Guardiola!". Mestre, què li sembla si fem un rondo d'ostres cortesia de la casa? Slurp!