GUERRILLA URBANA

Tòquio pot esperar

El Ramen-ya Hiro ha aconseguit que els barcelonins preferim un bol de 'ramen' abans que d’escudella

Ramen-ya Hiro. / JÚLLIA RODRÍGUEZ Zoom

El Japó està de moda. I punt. I si no que m'expliquin per què m’he passat l’estiu empassant-me les fotos del 80% dels meus coneguts per l'illa nipona. El Japó és EL destí. I els que –ENCARA– no hem tingut la sort de descobrir-lo, hem hagut de tirar de tot tipus de restaurants de sushi local. I tampoc ha estat tan malament, eh? Ara que comença a fer fresca, però, el consol es transforma en un bon bol de ramen. I al millor de la ciutat no li fa falta un local cool. Ni excessives pretensions. I és que quan passes a ser un clàssic, ni res ni ningú et pot destronar.

El Ramen-ya Hiro va obrir fa gairebé 4 anys. Van ser els primers a especialitzar-se en aquest plat. I a popularitzar-lo. Encara recordo la primera vegada que vaig tastar la seva sopa de fideus. Sopa de fideus! Dit així sembla que es desvirtuï. El ramen és alguna cosa més. Un pas endavant. El ramen és tocar el cel i tornar a la terra en 0 coma. I el del Ya Hiro, ni t’ho explico. El seu xef elabora cada nit la pasta dels fideus + la carn de porc (que triga més de 10 hores a estar al punt). I el resultat de l’esforç = que se’t desfaci a la boca. YUMMY.

Són les 13 h i encara que per als mediterranis és d'hora per dinar, surto de casa disparada. Els barcelonins saben el que es fan, i probablement no sóc l’única que he tingut la brillant idea de fer el primer ramen de la temporada. Entro de pressa, només queda una taula i algun lloc a la barra. Un 60% dels comensals són orientals. No cal dir res més, oi? En qüestió de mitja hora el local s'omple del tot. A fora, una filera d'afamats fan cua per entrar. Per sort jo ja sóc dins, devorant el meu ramen amb base de miso. I sabeu què us dic? Que de moment, Tòquio pot esperar.

Ramen-ya Hiro. Girona, 164 (Barcelona)