Guerrilla urbana

No podria ser més feliç menjant així

El Mont Bar: un establiment de tapes informal amb plats que són dignes de la cuina més experimental

No podria ser més feliç menjant així Zoom

El premi després de rodar 13 hores seguides dins d'un plató de televisió sense referència de llum ni pas del temps, és saber que acabaràs sopant en un dels locals més top de Barcelona. Jo m'he llevat a les 5.30 i tinc sensació de jet lag al cos. I, com sempre que matino molt, molta –però molta– gana.

Terrasseta a fora de les que venen de gust. No hi cap ni una agulla. Ni a dins, ni a fora. I, quan entro, de cop em trasllado a un bar de tapes informal però fet amb molt de gust. Dels que t’hi passaries hores i hores. Saludo el cap de sala i m’acompanya a la taula del fons; el racó que he clissat només d’entrar. El racó que més m’agrada.

El Mont Bar és un bar de tapes de tota la vida, però amb cuina gastronòmica i últimes tendències a cada plat. S'hi pot esmorzar, dinar, picar alguna cosa o anar a fer el vermut. Jo hi he vingut a sopar i no em deixen opció: ells trien. I m’avisen abans de començar: prepareu-vos perquè serà intens. I així és.

Començo amb uns nigiris de vieira i anguila. TOP. Segueixo amb un tàrtar fumat de ventresca, unes gambes de Palamós, unes croquetes de pernil, una bomba de sobrassada, un bistec tàrtar que és pura mel, un moll fregit d'escàndol i uns ous al plat de plorar. I seguiria però paro perquè comença a ser indecent. Només us diré que ho vaig rematar tot amb una torrada de Santa Teresa i un tiramisú. I la bona notícia és que la digestió no va ser difícil. Una mica d'aquí i una mica d'allà: no podria ser més feliç menjant així.

Segueixo observant: parelles que entren i surten. Coreografies de cambrers. Un grup de 4 que parla intensament. I molts molts estrangers. Tothom s’atreveix amb els plats estrella; es deixen aconsellar i ho comenten. La gent gaudint i parlant sobre menjar. El somni de qualsevol restaurant.