Guerrilla urbana

Directe al cor i a l’estómac

El Ninot Cuina, el penúltim encert del grup En Compañía de Lobos. Dissabte de mercat així, sí

Directe al cor i a l’estómac / JÚLIA RODRÍGUEZ Zoom

Correcte. Anar un dissabte a la Boqueria és per als valents. Més de 5 humans per metre quadrat, fruita a preu de plutoni i cops de colzes non-stop. Sí. Una pena. I més avui, que tinc ganes del clàssic matí de mercat.

Fujo de la zona zero del reclam turístic, i m'arribo fins al carrer Mallorca amb Villarroel. Just davant del –flamant– Mercat del Ninot. L’entrada és amor a primera vista; i l’interior, un antiinflamatori contra l’escena precedent. Passadissos espaiosos, barres de degustació a preus mòdics, i lluminositat fora mida. Salivo a mesura que observo i -de cop- m’adono que he perdut la noció del temps. Són les dues del migdia. Tot està per fer. I la gana comença a encendre’s.

Avanço uns metres i m’arriba l’olor de l’antídot perfecte: El Ninot Cuina, el penúltim encert del grup En Compañía de Lobos. Hi entro. Sóc dins i sóc fora. L’atmosfera del mercat es manté, la tranquil·litat guanya posicions. A l’entrada hi ha plantes, aparcabicis i garlandes lluminoses. Al centre hi impera una barra XL de marbre blanc. I jo m’assec al fons: a primera línia de l’espectacular cuina oberta.

Productes frescos, de temporada. Cambrers que vénen i van. Aquí els plats es preparen a la vista. Sense trampes. Ni falses pretensions.

La carta és senzilla, però extensa i variada. Combinacions de tota la vida amb un punt internacional. Opto per una amanida d’espinacs i alvocat + el clàssic fricandó de vedella amb bolets. I per rematar la jugada, em porten un trosset del prodigiós lemon pie. Això m’ha arribat al cor -disparo-. I no; no parlo per parlar.

CHEERS!

EL NINOT CUINA

Casanova, 133, Mercat del Ninot, Parada 1 (Barcelona)