OBLADI-OBLADA
Cultura 03/12/2015

Austin English: felicitat = irrellevant

50% visceral, 50% analític. Expressionista, reflexiu, modern. En paraules seves: la versió 'amateur' de George Grosz. Per a ell el talent = saber autoexpressar-se amb elegància. L’èxit = la desconeixença de l’èxit. I la felicitat = irrellevant, com deia Edward Gorey

i
Bibiana Ballbè
3 min
Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt

S’inspira quan no treballa i llegeix còmics encara que no tingui temps. El millor que ha après a la vida ha sigut no tenir por a dibuixar. A equivocar-se. I a tenir clar que l’estil no es busca, es troba. I que perquè això passi, calen hores. MOLTES hores. Ell, la resta de temps que li queda el dedica a pagar factures i a sortir amb bons amics per Nova York. A anar al teatre, escoltar poesia, mirar pel·lícules, devorar tebeos. ART, ART, ART. No creu en Déu, però sí en l’ART i en l’amor. Sense reserves ni condicions. Des de sempre, i per SEMPRE.

‘Fifty-fifty’

Crees millor estant content o estant trist? Curiosament, per igual. El teu procés creatiu és més intuïtiu o meditat? ‘Fifty-fifty’. ¿Vas trobar el teu estil o el teu estil et va trobar a tu? Sempre es troba quan no es busca. I després d’haver treballat MOLT. Com descriuries el teu? La versió amateur de George Grosz. Què és per a tu tenir talent? Ser capaç d’expressar-se un mateix amb elegància. L’èxit? No preocupar-se per l’èxit. I la felicitat? És irrellevant, com deia Edward Gorey.

Art, art, art

Què té dibuixar còmics que no tinguin les altres disciplines artístiques? L’emoció de poder crear tantes imatges impreses en una sola pàgina al costat d’altres pàgines carregades de més imatges. Et permet explicar més coses? Efectivament. I durant la història també et permet conèixer millor l’artista. ¿T’agrada tant dibuixar còmics com llegir-los? Correcte. Em flipa llegir còmics. Des de sempre. Fins i tot m’empasso els que no m’agraden. ¿I escriure? També m’agrada. Però quan creo una història que m’agrada, no puc resistir-me a convertir-la en un còmic. És inevitable. Què més t’interessa? El teatre, la poesia, el cinema, la literatura. Però no per dedicar-m’hi, sinó com a espectador.

Orgull-insatisfacció

Què és el que més et motiva? Provar de treure el màxim art possible abans que s’acabi, i proporcionar noves maneres de crear imatges al món artístic. Què és el més emocionant que has fet mai? Viure fora dels Estats Units durant un temps. De què estàs més orgullós? De poder dedicar la meva vida a l’art. ¿Hi falta alguna cosa, a la teva vida? No conec ningú que estigui completament satisfet.

‘Work, work, work’

Quan t’inspires? Quan no treballo. I treballes massa? Sí. De vegades em sobra autoexigència. Però m’encanta pencar, no m’hi puc resistir. Penses massa? Sí. I –conseqüentment– també em preocupo massa. ¿En què més passes molta estona? Pagant factures i sortint amb gent fantàstica que conec de Nova York. ¿I què t’agradaria poder fer més? Imaginar noves maneres d’estalviar per poder dedicar temps a crear mil altres coses.

Art-amor

Què és més important: aprendre o desaprendre? Aprendre. D’un mateix i dels altres. Crec fermament que si poses molt d’interès en les coses, al mateix temps vas desaprenent tots els coneixements que et sobren. Què és el més important que has après? A dibuixar sense por. ¿I el que has desaprès? A ser menys crític amb els altres artistes. En què creus? En l’art. En Déu? Crec que els humans som aquí per una raó especial, però no crec que darrere hi hagi Déu. I en l’amor? Absolutament.

stats