MÚSICA
OLGA ÀBALOS

La posada al dia dels Immaculate Fools

La posada al dia dels Immaculate Fools Zoom

A l’altra banda del telèfon se sent com els vidres tremolen. “Està passant un avió. Un moment...” Kevin Weatherill, cantant i guitarrista de la veterana banda britànica Immaculate Fools, espera pacientment uns segons. “És que ara visc a Gal·les, en una granja a les muntanyes, i aquestes coses passen!” Sembla que als seus 55 anys gaudeix d’aquestes petites excepcionalitats rurals, així com del fet d’haver oblidat les reticències personals per tornar a estar envoltat d’una banda de rock. Després de més de 15 anys voltant en solitari i explorant la seva faceta de bluesman heterodox i de veu trencada sota el nom de Dirty Ray, el britànic, rodamón i cul inquiet ha trobat finalment la seva base d’operacions a Hay-on-Wye, un petit poble gal·lès des d’on ha reformat el seu grup emblema, Immaculate Fools, la banda que l’any 1984 va fundar al costat del seu germà Paul i els germans Andy i Peter Ross a Kent (Regne Unit). Fins al 1997 van publicar sis discos i van gaudir d’una altra excepcionalitat, ser més coneguts a Alemanya i a Espanya, on fins i tot van viure, que a casa seva.

A les muntanyes gal·leses és on ha enregistrat el nou disc Turn the whole world down, que sortirà aquest any i recull alguns dels temes més coneguts de la banda, com Sad, Got me by the heart i el seu gran hit comercial del 1985, Immaculate fools, el tema que els va col·locar en el mapa internacional. Però Weatherill ha volgut treure la pols a aquell material amb un so renovat, una marxa més de velocitat i “una mica més de substància i energia”, traient l’embolcall gasós característic dels 80. S’ha recolzat en nous músics per relacionar el nom del grup més amb el present que amb el passat. “No volia tornar a la banda antiga perquè hi havia massa records que em distreien... I el que vaig fer és trobar músics d’on visc, a Gal·les”. L’acompanyen en aquesta aventura Linda Lamb (baix) -amb qui l’any passat també va enregistrar un disc de blues rock acústic sota el nom de Lamb & Weatherill-, Adam Fuest (guitarra), Alex Valentine (teclats), Phil Redfox O’Sullivan (bateria) i Helena Watt (violí). Amb aquesta formació actuarà a Barcelona el 7 de maig a la sala Apolo, concert que donarà el tret de sortida a una extensa gira europea.

“Una de les raons per no incloure material nou en aquest disc era presentar el nou grup; d’altra banda, hi ha coses de la meva veu i el so d’alguns d’aquells discos que no m’agraden”, explica Weatherill sobre el fet de revisar el seu propi llegat. “Quan els vaig fer tenia trenta anys i tot just estava aprenent a cantar en públic. Hi ha discos que no puc suportar. De fet, ja no escolto els discos d’Immaculate Fools, així que vaig fer un pas endavant i vaig decidir tornar a cantar aquestes cançons amb els meus 18 anys d’experiència treballant en solitari”. El que ha volgut conservar és el toc folk gràcies a la presència del violí que els Fools van incorporar definitivament a partir del seu tercer disc, Another man’s world (1990).

El rescat d’una banda com Immaculate Fools, emmarcada en uns anys en què la indústria musical vivia en una certa abundància de recursos, pot generar cert conflicte amb el complicat panorama actual. Weatherill, que gràcies al projecte Dirty Ray està familiaritzat amb l’autoedició i l’autogestió, sap que les coses han canviat. “Haurem de descobrir com encaixem en aquest nou món. L’únic que podem fer és intentar fer que això funcioni. Òbviament no podem tornar al lloc on érem però espero que sí que ens puguem retrobar amb el públic i passar-nos-ho bé. Això és el que espero”. |

Immaculate Fools

Sala Apolo (Barcelona). Dijous 7. 20.30 h. 28-30 €. Kevin Weatherill (veu i guitarra), Linda Lamb (baix), Adam Fuest (guitarra), Phil Redfox O’Sullivan, (bateria) i Helena Watt (violí)