El pianista que vol tothom

Marco Mezquida és el pianista del moment. El menorquí, de 26 anys, ha rebut dues vegades consecutives (2011 i 2012) el premi al músic de l'any que atorga l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM), és a dir, els seus companys de professió. "La primera vegada penses que estan una mica confosos, però si reincideixen un segon any llavors penses que hi ha alguna cosa que està malament -bromeja Mezquida-. És un honor però m'ho prenc amb molta humilitat i molt d'agraïment. És una cosa que em fa il·lusió però et juro que no volia anar a recollir cap premi, em feia vergonya", afegeix. D'alguna manera, es podria veure el jove músic com un representant de la nova generació de graduats superiors que ha renovat i està renovant l'escena del jazz a Catalunya. I ho és, però les seves múltiples col·laboracions amb instrumentistes de les més diverses edats el confirmen com un fenomen més enllà de la qüestió generacional. "Que la gent de 60 anys amb qui toco, que podrien ser els meus pares o professors, vulguin envoltar-se de gent més jove fa que t'adonis que la música no té edat. Musicalment podem conversar i compartir un escenari -afirma Mezquida, que és un dels músics més actiu de l'escena a Catalunya-. No ho sé, però puc dir que estic en una vintena de formacions molt actives i que la gran majoria tenen disc publicat o per sortir. Em sento molt afortunat d'estar en projectes tan interessants i diferents i penso que és una etapa de la meva vida per agafar solidesa, experiència i coneixement", resumeix.

My friend Marko (2013), el treball que presentarà al Festival de Jazz de Girona, és el primer disc de Mezquida com a líder en solitari, el cinquè com a colíder i el vint-i-cinquè en què toca. La llista dels projectes en què participa o ha participat talla la respiració. Entre duos, trios, quartets, quintets, sextets, septets i formacions grans, al seu currículum s'hi compten gairebé una seixantena de formacions. Són projectes que inclouen mestres de la talla de Jordi Rossy, Marc Miralta, Giulia Valle, Raynald Colom i Masa Kamaguchi, i companys de generació com Marcel·lí Bayer, Albert Cirera, Gabriel Amargant, Pablo Selnik, Celeste Alías, Carola Ortiz i Joan Vidal. Poètic i explorador, tothom vol el piano de Mezquida a la seva formació, i el menorquí ja és part essencial d'una escena cada vegada més rica.

LÍDER I 'SIDEMAN'

El contrabaixista Marko Lohikari i el bateria Carlos Falanga són els músics que completen el trio de Marco Mezquida. Tots tres abans es feien anomenar My Friend Marcko, un joc de lletres més que de paraules que, malgrat que deixava de banda l'argentí, insinuava una falta de líder. En gravar el disc, el trio ha adoptat el nom del pianista. "El canvi de nom es va consensuar un cop havíem gravat el disc, seguint el suggeriment de Jordi Pujol de Fresh Sound, la nostra discogràfica. El títol del disc manté el nom, però diguem que jo he agafat les regnes del projecte i el 100% de composicions són meves", explica Mezquida.

No es tracta, però, de distanciar-se de la seva feina de sideman. "Això ho segueixo fent i ho seguiré fent perquè m'agrada molt i m'hi trobo molt a gust, però forma part del procés d'un artista o un creador anar agafant un camí personal pel que fa a la producció de cançons o a crear un repertori més personal". De fet, Mezquida té un altre trio, Insòlit Trio (amb Martí Hosta i Miguel Serna), en què també és "bastant líder", i d'aquí un parell o tres de setmanes apareixerà el seu primer treball de piano sol, anomenat La hora fértil , que publicarà Whatabout Music.

Avui actuarà al XIII Festival de Jazz de Girona, el mateix dia que la Girona Jazz Project retrà tribut a Charlie Parker. Diumenge tancarà el festival el duo format per Karol Green i Santi Careta.