ESCENES
Cultura 04/04/2014

El paradís i l’infern són de color groc

‘Amarillo’ porta al TNC el drama de l’emigració mexicana als Estats Units

Belén Ginart
2 min

Amarillo, Texas, és un nom amb ressonàncies mítiques per a molts mexicans. Pensen que aquesta serà la porta al paradís i, per franquejar-la, inicien un periple en què els espera un infern, el desert, on el groc del sol serà un important enemic a batre. La companyia mexicana Teatro Línea de Sombra, dirigida per Jorge Vargas, aborda en un espectacle el drama de l’emigració, que cada any es cobra la vida de milers de persones. Amarillo,que ara es presenta al Teatre Nacional de Catalunya, fa referència en el seu títol a la cara i la creu d’una mateixa realitat.

A LA RECERCA D’UN FANTASMA

Amarillo pren com a punt de partida la figura d’un home que va en direcció a Amarillo, Texas, i no hi arriba mai. Un plantejament que serveix com a element d’implosió per abordar el tema des de molts punts de vista. El de la identitat de l’emigrant que no aconsegueix el seu objectiu, el de les geografies per on suposadament transcorre el seu viatge, el dels amics i familiars que deixa enrere, i la ferida que obre la seva absència. I, travessant-ho tot, una reflexió sobre la identitat cultural feta de moltes històries individuals: sumades formen la història d’un país marcat per l’èxode.

Amarillo és un espectacle creat l’any 2009, arran de diversos fets en el fenomen migratori al nostre país, principalment l’augment del nombre de morts al desert, i la construcció, impulsada per l’administració Bush, d’un mur hipervigilat -recorda Vargas-. El mur, amb un cost de set milions de dòlars per quilòmetre, va obligar els emigrants a buscar alternatives més perilloses per al seu viatge -afegeix el director-. Vam treballar a partir de diversos interrogants, el principal dels quals és: per què les mercaderies sí que circulen sense cap problema, i les persones no poden fer-ho?”, exposa. Vargas fa referència a l’explotació de recursos mexicans que fan companyies multinacionals, en sagnant contrast amb el tracte que reben les persones que, com qualsevol migrant, “es mouen cap a on creuen que tindran una vida millor, malgrat que això suposi deixar enrere els seus orígens”.

L’espectacle va suposar un punt d’inflexió en la trajectòria de Teatro Línea de Sombra, creada el 1993 i considerada actualment una de les més importants de Mèxic en el camp del teatre visual i multidisciplinari. “Fins aleshores, els nostres espectacles tenien dues línies molt clares: el teatre físic, gestual, i el teatre de text”, recorda Vargas. Però en aquesta peça van voler allunyar-se d’aquesta dicotomia i abraçar el teatre mosaic, “que no fa un relat lineal sinó que aplega històries fragmentades”. I un teatre, en fi, obert a la barreja d’elements, llenguatges i materials. Els objectes (principalment els que formen part de l’anomenat kit de l’emigrant,que es ven a la frontera en nombroses paradetes i inclou des d’aigua a unes vambes) i les imatges (documentals i de ficció) conflueixen en l’obra, que ja s’ha presentat en una quinzena de països.

'AMARILLO'

TNC (SALA PETITA)

PÇA DE LES ARTS, 1 (BARCELONA)

Del 10 al 13 d'abril

stats