Reportatge
Marta Terrassa

El veritable caçador de cocodrils

Molt abans que Steve Irwin o Cocodril Dundee, va existir Keith Adams, que va documentar la seva gran aventura australiana en el documental ‘Northern safari’, una pel·lícula ‘do it yourself’ que compleix 50 anys de vida

El veritable caçador de cocodrils Zoom

En el desè aniversari de la mort de Steve Irwin, els mitjans de comunicació australians rememoren la figura del famós Caçador de Cocodrils. Les xarxes socials s’omplen també de comentaris, de vídeos recopilatoris i d’anècdotes que fan palès l’impacte de la seva mort, fins i tot una dècada després. Irwin es va colar no només als televisors australians, sinó també a l’imaginari comú, erigint-se com l’aventurer definitiu i un autèntic esperit lliure de pantalons caqui i somriure frenètic. Però molt abans d’Irwin o de l’irreverent Cocodril Dundee, existia Keith Adams. Adams, el Crocodile Safari Man, va morir l’any 2012 als 86 anys, sense programes de televisió especials, ni funerals d’estat. Però és impossible entendre la importància de Steve Irwin -i dels seus successors- sense remuntar-se a la primera gran aventura australiana: Northern safari.

L’any 1955 Keith Adams va decidir travessar Austràlia amb un Buick Sedan del 48, acompanyat per la seva dona, Audrey, la seva germana Margaret i el seu fox terrier, Tiger. Era el primer cop que algú intentava fer els 14.000 km d’anada i tornada que separen la ciutat de Perth del golf de Carpentària, a l’extrem septentrional (davant de Papua Nova Guinea). Adams, nascut a la inhòspita Tasmània del 1926, provenia d’una família humil en què la caça i la recol·lecció eren l’única manera de poder menjar bé i treure’s alguna cosa amb la venda de pells d’opòssums i conills. Juntament amb els seus quatre germans, va aprendre de ben petit a treballar la terra, a pasturar, a dominar pistoles i escopetes, tot en un entorn familiar d’amor dur. Als 14 anys deixa l’escola i es nega a seguir els passos de granger del seu pare. Es trasllada llavors a Launceston per convertir-se en aprenent de mecànic. L’enginy i la constant necessitat d’experimentar el porten, al llarg dels anys, a tenir diverses feines per tot Austràlia i Samoa.

Molt abans d’Irwin o de l’irreverent Cocodril Dundee, existia Keith Adams

Durant una temporada, s’instal·la a Perth -capital d’Austràlia Occidental-, on comença a explorar el continent acompanyat d’altres homes. Aquests viatges són, inicialment, missions per caçar cocodrils, ja que el govern recompensava la mort d’aquests “temibles assassins d’humans” i la seva pell es pagava a bon preu. Les famoses expedicions mai no arribaven a bon port, ja que l’equip volia tornar al confort de casa, o bé es gastaven els honoraris en cervesa i fugien espantats davant del primer exemplar. Per a Adams, però, va ser la manera de reprendre el contacte amb la natura que va marcar la seva infantesa i la porta a un món verge i impredictible. Una Austràlia desconeguda -encara avui- per a la majoria. Adams torna d’aquestes incursions carregat d’històries, fotografies i vídeos. Es converteix llavors en el convidat predilecte de barbacoes i festes, en les quals explica les seves aventures, no sense haver de justificar-se també davant dels més incrèduls. Entre la feina temporal de mecànic, els safaris i els balls en sales de festes, Adams coneix la jove Audrey Ethel Crews, amb qui es casa tres anys després, l’any 1954.

La voluntat constant de viure noves aventures i les ganes de demostrar que no era un boques fan que Adams convenci la seva dona i la seva germana Margaret per emprendre unes vacances diferents. Modifica lleugerament el motor del seu Buick Sedan i hi carrega un petit remolc amb una barca de dos metres, sacs de dormir, aigua, dues escopetes, una bateria, dues càmeres Bolex, un trípode, un arpó, una pistola, un fanal i un generador. Només els que coneixen aquesta indòmita part del país saben que es podria tractar ben bé d’unes vacances suïcides, si no fos pels amplis coneixements i els trucs amagats del jove mecànic. No hi ha prou adjectius per descriure la importància d’aquesta gesta en una terra que no dona treva sobre la seva sorra incandescent, amb una gran manca d’infraestructures (carreteres, senyalitzacions, refugis) i en el moment político-social en què conduir a través de les reserves d’aborígens o prestar-los ajuda estava penat per llei. Malgrat conèixer-ne els riscos, Adams i la seva família estaven disposats a travessar una de les últimes fronteres salvatges del nostre planeta i arribar on només els primers exploradors europeus havien arribat amb vaixell.

Aquests sis mesos d’aventures queden immortalitzats a través de l’objectiu de la seva 16 mm, convertits després en el documental Northern safari. Moments en els quals veiem Adams caçant un cocodril de sis metres que va acabar amb un rècord Guinness, pescant taurons i anfossos monstruosos amb l’aigua fins a la cintura, disparant a cangurs i ànecs per alimentar-se; mostrant a la càmera les serps més verinoses, les iguanes més grosses, les aranyes més esfereïdores. Ensenya també com obtenir aigua dolça a la vora de la platja, com arreglar diverses fallades del motor o paisatges que avui sabem que són reals però llavors semblaven d’un altre planeta, com la famosa roca vermellosa Uluru, sense cap turista. Especialment impactants són les interaccions amb les tribus aborígens, primers pobladors d’Austràlia ara fa 40.000 anys. Intercanvis d’aliments, balls i ritus prehistòrics de caça se succeeixen sense entendre’s de paraula.

Malgrat conèixer-ne els riscos, estaven disposats a travessar una de les últimes fronteres salvatges del nostre planeta

De tornada a Perth, Keith Adams va trigar tres anys a editar tot el metratge, fins a reduir-lo a tres hores. Després de l’èxit del documental entre amics i coneguts, Adams va oferir-lo a les principals cadenes de televisió i cinemes d’Austràlia. Totes van refusar-lo de manera unànime. Incansable i caparrut, va decidir llogar -no sense dificultats- teatres i clubs socials per ensenyar-lo ell mateix. El resultat? Northern safari es va exhibir durant 30 anys de manera ininterrompuda a tot Austràlia, a més de triomfar a Nova Zelanda, Anglaterra, els Estats Units, Àfrica i Alemanya. Adams es va convertir en productor de cinema i va poder viure, tant ell com la seva dona i els seus dos fills, de les projeccions del documental. Actualment, el DVD es pot trobar per uns 25 dòlars (vint euros), amb una introducció en què s’explica que cal tenir present el context de la gravació, ja que no hi havia la consciència ecològica d’avui en dia, ni el coneixement, i algunes escenes es poden considerar de brutalitat amb els animals. Malgrat tot, és impossible no trobar paral·lelismes en la manera com Adams exposa la vida animal, i la manera com ho feia també Steve Irwin. És llavors quan tot comença a encaixar.

Keith Adams representa l’últim vestigi de l’Austràlia salvatge, indomable, exòtica i remota

Que Northern safari tingués lloc molt abans del boom de les telecomunicacions pot haver influït en el fet que avui encara sigui desconegut per a molts. Però la seva importància és cabdal per entendre fenòmens televisius com El caçador de cocodrils o L’últim supervivent o documentals com Planeta Terra. La imatge de supermascle de Cocodril Dundee també està íntimament lligada a la figura de Keith Adams, que representa l’últim vestigi de l’Austràlia salvatge, indomable, exòtica i remota. Northern safari és el retrat nostàlgic d’un moment que mai no tornarà. Apel·la directament al romanticisme de Jack London i Henry David Thoreau, a la necessitat imperant de trencar la rutina i viure l’aventura definitiva que va inspirar joves com Chris McCandless -retratat a la pel·lícula Enmig de la natura (Sean Penn, 2007)-, i explica per què triomfen llibres com Años salvajes del surfista i escriptor William Finnegan. Fins i tot encara que Adams no en fos conscient, el seu documental casolà encarna aquest desig de viure plenament, de recuperar la part més salvatge del nostre ADN, de no abandonar l’ànsia d’explorar, sobretot en un moment en què la jove nació es començava a descobrir a ella mateixa, meravellada per la seva herència natural.