SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

I la sèrie de l’any és... d’Antena 3

‘Caso Asunta’, l’entrega de ‘Lo que la verdad esconde’ dedicada a l’assassinat de la nena gallega Asunta Basterra, és una esplèndida sèrie documental que excel·leix allà on altres programes sobre aquests temes fan figa. Aquí us en donem les raons

I la sèrie de l’any és... d’Antena 3 / ANTENA 3 Zoom

U n ‘true crime’ impecable

No només de ficció viu l’Edat d’Or de les Sèries. Títols com The Jinx, Making a murderer i la magistral O.J.: Made in America han demostrat que els documentals per entregues sobre assassinats més o menys coneguts també enganxen l’espectador alhora que exploren des de perspectives periodístiques els angles morts, les esquerdes i les contradiccions d’aquests casos criminals. Aquest subgènere anomenat true crime ressegueix de forma minuciosa les investigacions policials, els processos judicials i la cobertura periodística dels crims amb la tensió pròpia d’una sèrie procedimental ( CSI, Bones, El mentalista...) i el rigor dels grans reportatges. Fins al punt que acaben oferint noves versions que qüestionen el relat oficial, destapen forats en el sistema o fins i tot arriben a descobrir els culpables reals d’algun cas. A l’estat espanyol, Muerte en León a Movistar+ va ser el primer true crime que seguia l’estela dels títols esmentats. Poc després, Caso Asunta ha demostrat que no té res a envejar als equivalents nord-americans més prestigiosos.

Un equip de primera

Rere Caso Asunta hi ha un equip de primera. El productor, Ramón Campos, és el responsable de Bambú, l’empresa que ha forjat telenovel·les d’èxit com Velvet i Gran Hotel, que aquí afronta la primera sèrie documental. El director, Elías León Siminiani, és un dels noms més interessants del panorama de cineastes vinculats a la nova ficció que van aparèixer amb el canvi de segle. El seu recull Conceptos clave del mundo moderno és un sorprenent aplec de petits i lúcids assaigs que expliquen el nostre món com si visquéssim en una distopia. I amb Mapa, el seu primer llarg, va aconseguir un petit film de culte que plasmava les possibilitats creatives i emocionals de la no-ficció. Amb Caso Asunta, Siminiani entronca amb la tradició no només de les sèries sinó també d’un cinema documental que treballa en el camp de la crònica criminal des de fa anys, amb títols de referència com el clàssic The thin blue line d’Errol Morris i la corprenedora trilogia Paradise lost.

No s’oblida de la víctima

Caso Asunta fa mal. Al cap i a la fi ens trobem davant de l’assassinat d’una criatura de 12 anys a qui els seus pares i assassins condemnats van adoptar per donar-li una vida més feliç. Si un procedimental de ficció es pot permetre el luxe de menystenir la víctima, una obra basada en un crim real no pot cometre mai aquest error. Des de la necessària sobrietat a l’hora de tractar un cas amb una menor com a víctima, la sèrie d’Antena 3 visibilitza constantment la nena a través de fotos, vídeos, testimonis de professores i gent propera... i l’experiència dels seus pares.

Qüestiona el sistema... i de retruc Antena 3

Ni veu en offque condueixi el relat i fixi una única veritat, ni banda sonora tremendista, ni suposats experts que opinen per opinar, ni veïns xafarders dient-hi la seva... Caso Asuntaevita el sensacionalisme i, en canvi, aplega una quantitat ingent de material i testimonis pertinents sense per altra banda conduir-nos a cap conclusió definitiva. La sèrie també remarca com el d’Asunta va ser un d’aquells crims envoltats d’un soroll mediàtic tòxic que acaba infectant la investigació. I no amaga que Antena 3 va ser una de les que van participar en els judicis paral·lels als acusats.