Sèries
Eulàlia Iglesias

Per què em vaig suïcidar?

La primera aposta de Netflix per la ficció adolescent, 'Por trece razones', explora problemàtiques tabú d'aquesta franja d'edat a partir del relat que enregistra en cassets una estudiant d'institut abans d'infligir-se la mort

Per què em vaig suïcidar? Zoom

Qui ha matat la Hannah Baker? Aquest misteri plana al llarg dels tretze episodis de la primera sèrie adolescent produïda per Netflix. Por trece razones adapta el bestseller homònim de Jay Asher al voltant d'una jove que se suïcida. Abans, la Hannah grava una sèrie de cintes en què narra les causes que l'han portat a tallar-se les venes. Cada cara de casset (i cada capítol) està dedicada a una persona del seu entorn, de manera que la protagonista elabora una mena de llista de sospitosos vinculats a la seva mort. És un dels seus millors amics, el Clay, qui ens transporta a la narració en primera persona de la Hannah mentre escolta els enregistraments. D'aquesta manera, Por trece razones adopta una estructura pròpia d'una sèrie de misteri. Se'ns dosifica la informació al voltant dels diferents personatges, que guarden tots ells algun secret relacionat amb la protagonista. I si tots van contribuir a la seva manera a la situació desesperada de la Hannah, pot ser que un en concret esdevingui el detonant que la va portar a acabar amb la seva vida.

Aquest dispositiu narratiu converteix el relat d'una morta en la forma d'aproximar-se al vessant més ocult de la vida adolescent. Por trece razones no deixa de funcionar com una sèrie d'institut més, amb els esportistes arrogants, les noies tan populars com narcisistes, els rarets tímids i la que no en vol saber res de la resta. Els mateixos protagonistes que hem vist a Chicas malas, que oferia una mirada antropològica de les rutines socials dels instituts, o Rumores y mentiras, aquella adaptació de La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne que plasmava fins a quin punt perviu el puritanisme respecte a la sexualitat femenina a la societat nord-americana. Fins i tot una sèrie recent com Riverdale posa l'accent en les actituds tòxiques del jovent actual. Però a Por trece razones se'ns mostren les conseqüències fatals que poden tenir aquests menyspreus quotidians, aquests rumors escampats, aquestes violències assumides que formen part, aparentment, de les rutines a l'escola secundària. Encara que a la banda sonora sonin Joy Division i Elliott Smith, la Hannah no és de tarannà depressiu. Com una Justine contemporània, la noia acumula tot de dissorts en contra de la seva voluntat: mala fama, agressions sexuals, pèrdua dels millors amics, assetjament, malentesos i indiferència per part dels adults a les seves penes...

Des de la seva estructura coral, Por trece razones fa un toc d'atenció a la responsabilitat col·lectiva envers uns adolescents que se senten desatesos per individus i institucions en els seus moments més fràgils. La sèrie mostra com fallen els mecanismes rutinaris que els instituts estableixen per impedir aquest tipus de problemes, des de les classes de comunicació fins als consellers personals. I alhora retrata com les desigualtat socials i els desequilibris de poder s'estructuren ja des de les escoles. Els pares tampoc semblen encertar-la gaire, ja sigui per estar massa capficats amb els propis problemes, per excés de preocupació, per sobreproteccionisme o per desafecció. Però Por trece razones també abusa de la concentració de desgràcies i sospitosos, i per moments s'acosta perillosament a la idealització del suïcidi com a solució definitiva per esdevenir el centre d'atenció i fer sentir a tothom culpable.