SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

El negre més blanc

Extraordinari exemple de gran televisió, la minisèrie documental 'O.J.: Made in America' s'endinsa en el cisma racial i les complexitats de l'Amèrica contemporània a través de l'auge i caiguda de l'estrella de l'esport O.J. Simpson

O.J. Simpson. / MOVISTAR + Zoom

No hi ha hagut judici més comentat a la història dels Estats Units que el d'Orenthal James Simpson. Als anys 90, aquesta estrella del futbol americà reconvertida en actor era un dels personatges més populars del país. Quan va esdevenir el principal sospitós de l'assassinat de la seva esposa, Nicole Brown, i del conegut d'ella Ron Goldman, milions d'espectadors van seguir en directe un procés que es va allargar gairebé un any. I van contemplar com el que havia de ser el judici d'un crim masclista esdevenia una disputa entorn de la raça.

Al contrari que Muhammad Ali, Tommie Smith o John Carlos, O.J. Simpson va assolir la fama tot distanciant-se de les reivindicacions dels afroamericans. Per això queia tan bé als blancs. De fet, duia la típica vida d'un milionari de Los Angeles que només es relaciona amb altres blancs. Però quan va haver-se de presentar davant del tribunal, el grup d'advocats estrella que havia contractat va aconseguir restituir-li la identitat negra. I el van convertir en un símbol, el d'una població afroamericana que a Los Angeles es considerava víctima de la repressió policial. La pallissa a Rodney King encara coïa. La defensa ho va apostar tot a la carta racial i va guanyar.

Minisèrie documental realitzada per Ezra Edelman per a ESPN Films 30 for 30, O.J.: Made in America manté com a nucli central aquest judici. Però expandeix el seu camp d'acció tot resseguint la trajectòria d'aquest esportista estrella per endinsar-se en el cisma racial encara present als Estats Units. A través de la contradictòria figura de The Juice s'aborden factors clau per entendre la societat nord-americana contemporània com la fascinació per la fama, el triomf com a ideologia i la mediatització de les grans estrelles. Al llarg de gairebé vuit hores repartides en cinc capítols, la minisèrie exposa els clarobscurs de l'auge i caiguda d'O.J. Simpson a través d'un impressionant treball d'investigació. El resultat és una de les millors peces de no-ficció de la televisió actual. O.J.: Made in America és el documental que a tot periodista li agradaria firmar algun cop. Però també desplega un arc dramàtic al voltant del personatge principal d'una complexitat digna de la millor novel·la. I manté enganxat l'espectador com la sèrie de ficció més addictiva.

L'únic que se li pot retreure a O.J.: Made in America és que, com el mateix judici, se centri quasi exclusivament en la qüestió racial. Perquè la gran oblidada de tot plegat és la víctima, una dona brutalment assassinada després de mesos de maltractament per part del marit. La sèrie amb prou feines aprofundeix en la violència de gènere, ni tan sols quan recorda que la fiscal Marcia Clark tenia experiència en el tema gràcies a un altre procés famós, el que va condemnar Robert John Bardo, un assetjador que va acabar amb la vida de la jove actriu Rebecca Schaeffer.

Aquest estiu Hollywood s'ha vist sacsejada per un altre escàndol. Es va esbombar que Nate Parker, el director de The birth of a nation, el film que havia de petar-ho els Oscars vinents gràcies a la seva reivindicació d'una revolta d'esclaus a Virgínia al segle XIX, havia estat denunciat per violació quan era estudiant. Que en sortís absolt no ha impedit tot un debat al voltant del tema que ara entela la seva obra. Sembla que avui en dia la carta racial ja no serveix per tapar la violència contra les dones...

'O.J.: Made in America'

D'Ezra Edelman per a ESPN Films

En emissió a Movistar +