SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

‘The keepers’, la sèrie més esgarrifosa de l’any

Dues dones investiguen l’assassinat de la seva professora, la germana Cathy, l’any 1969. El cas sembla conduir a una xarxa d’abusos sexuals amb l’Església de Baltimore com a gran tapadora

‘The keepers’, la sèrie més esgarrifosa de l’any / NETFLIX Zoom

La sèrie més esgarrifosa de l’any no és de terror. The keepers, una proposta de Netflix creada per Ryan White, acompanya dues dones a la seixantena en la seva investigació d’un crim que va quedar sense resoldre, el d’una professora de l’institut on van estudiar a finals dels anys seixanta. La germana Cathy Cesnik era la mestra més popular del centre d’educació secundària catòlic Keough a Baltimore, una monja alegre, lluminosa i sempre atenta a les preocupacions de les alumnes. La seva desaparició i assassinat va deixar perplexa tota la ciutat, encara més perquè la policia no en va trobar mai els autors.

Tanmateix, el record de la germana Cathy és custodiat per diverses persones. Les principals, aquestes sexagenàries, Gemma Hoskins i Abbie Fitzgerald Schau, que decideixen honrar la memòria d’una professora clau en les seves vides tot reobrint el cas pel seu compte. Les seves investigacions entronquen amb l’exhaustiva recerca del crim que fa anys que porta a terme el periodista Tom Nugent i es beneficien de l’abast de les xarxes socials. The keepers, com tants altres true crimes (aquestes sèries documentals al voltant de casos criminals sense resoldre), es configura així com un trencaclosques de múltiples peces que la Gemma i l’Abbie van trobant i encaixant de capítol en capítol.

Si aquestes dues detectius aficionades funcionen com a conductores del relat, les protagonistes del drama són dues altres exalumnes de Keough que als anys noranta van denunciar abusos a l’institut a mans de Joseph Maskell, el capellà més influent del centre. A partir del seu testimoni es descobreix una trama de violència sexual amb nombroses menors com a víctimes i on l’Església ha tingut un paper clau.

The keepers manté així un inevitable vincle amb Spotlight. Com la pel·lícula de Tom McCarthy, se centra en la denúncia d’una aberrant trama de violacions sistemàtiques a menors perpetrades per sacerdots. Membres de l’Església encoberts pels seus superiors en una ciutat, en aquest cas Baltimore, on el catolicisme té una influència preponderant. En tots dos casos, l’Església té un paper actiu a crear un infern per a aquestes noies i nois: articula la jerarquia de poder que els sacerdots manipulen a favor seu, garanteix la impunitat i, per tant, la reincidència dels agressors quan té coneixement dels seus delictes, i mou els fils necessaris perquè les acusacions no prosperin als jutjats. La principal diferència amb Spotlight és que a The keepers el testimoni de les víctimes és central, fins al punt que algun episodi costa d’acabar de tan abominables que resulten les històries dels abusos i les pressions a les noies per garantir-ne el silenci.

El dolor de les víctimes

La principal teoria de la sèrie per explicar l’assassinat de la monja se situaria en aquest context de mutismes forçats. Al contrari d’altres true crimes, el de Ryan White no es justifica en el descobriment final dels assassins de la Cathy. A més de la denúncia del paper de l’Església catòlica, la sèrie se centra sobretot a fer palpable el dolor de les víctimes d’abusos i el viacrucis que han de passar perquè es faci justícia, tot plegat sense esquivar aspectes polèmics en aquests afers com el dels records recuperats. I ja des del seu títol The keepers reivindica el paper d’aquestes dones que, sense esperar-ne res a canvi, mantenen viu el record d’una dona assassinada i la necessitat de descobrir els seus agressors gairebé cinquanta anys després.