EULÀLIA IGLESIAS

Superheroïnes

No busqueu protagonistes femenines amb superpoders al cinema. Són a la televisió. L'estrena a Antena 3 de 'Supergirl' i l'emissió a Netflix de 'Jessica Jones' demostren que a) no totes les superheroïnes són iguals i b) les dones ostenten el poder de forma diferent als homes

'Supergirl'. / ANTENA 3 Zoom

“Aquesta història ja l'he sentit abans”, comenta amb un sospir d'enuig la periodista Cat Grant (Calista Flockhart) quan Supergirl li explica que temps era temps els seus pares la van enviar a la Terra abans que explotés el seu planeta natal, Krypton, que per això té superpoders i tot plegat... Cat és la responsable del grup mediàtic on treballa Kara (Melissa Benoist), la protagonista de Supergirl, que, com el seu cosí Clark Kent, col·labora en un mitjà de comunicació de dia i salva el món de nit. Cat desconeix que la seva ajudant Kara i la superheroïna a qui està entrevistant són la mateixa persona. El seu retret és la forma amb què aquesta sèrie de la CBS explicita un dels dilemes amb què s'ha d'enfrontar Supergirl, com a personatge i com a ficció. En què es diferencia el seu relat del de Superman més enllà del sexe? Pot una superheroïna fer-se sentir amb una veu pròpia en un univers on el paper de salvador del món amb poders el té acaparat des de fa temps un home?

Aquestes qüestions ressonen en un imaginari audiovisual on la superheroïcitat ha estat, gairebé de forma exclusiva, cosa d'homes. En els últims temps a la cartellera no hi falta cada temporada algun blockbuster amb personatge de poders extraordinaris. Quants han estat protagonitzats per dones? Cap. Després d'anys de projectes que no tiraven endavant, sembla que el 2017 tindrem una Wonder Woman a la gran pantalla. La Dona Meravella ja va disposar d'una sèrie pròpia als anys setanta, i ara la televisió torna a avançar-se al cinema en oferir-nos dues ficcions amb superheroïnes, Supergirl i Jessica Jones, dues dones poderoses que per altra banda no podrien ser més diferents.


Supergirl fa palesa la viabilitat d'una ficció amb dona protagonista que compleix les rutines de la narrativa superheroica sense deixar de reivindicar la identitat femenina. Kara és forta, valenta i lluitadora. També mostra una voluntat negociadora i unes ganes de treballar en equip superiors a les d'alguns col·legues masculins més exhibicionistes. I manté una relació amb la seva cap que sembla la versió light de El diable es vesteix de Prada. Però sobretot assumeix la seva vocació de superheroïna amb una falta de cinisme i una jovialitat que, en una era on els superherois presumeixen de foscor i turment, esdevenen el principal tret identificatiu de la sèrie. I és en aquesta refrescant ingenuïtat on es distancia de Jessica Jones, la superheroïna de Marvel que Netflix ha portat a la petita pantalla. Si Kara és lluminosa, oberta i conciliadora, Jessica és obscura, tancada en ella mateixa i solitària. Kara encaixa sense problemes en la vida pública habitual dels superherois. Jessica Jones la defuig i canvia de feina. Kara lluita per tenir una identitat pròpia i diferenciada de la de Superman. Jessica batalla per acabar amb l'home que va utilitzar el seu poder per subjugar-la. Kara és una superheroïna pensada per arribar a un públic generalista. Jessica Jones es mou pels canals i plataformes alternatives. L'únic que comparteixen les dues és una indestructible complicitat femenina amb les seves respectives germanes. No es tracta d'escollir entre una o l'altra. Supergirl i Jessica Jones demostren que a la ficció audiovisual contemporània hi ha lloc per a més d'una superheroïna. Cadascuna amb la seva identitat diferenciada. Quina serà la pròxima?