Santa Clarita diet, un pessic de 'gore'
Drew Barrymore aterra al planeta zombi. L'actriu encarna una mort vivent en un context insòlit, la 'sitcom' més tradicional. Però amb les seves rauxes caníbals no n’hi ha prou per sacsejar els fonaments de la comèdia televisiva per excel·lència
L'univers demogràfic de Santa Clarita diet és el de la 'sitcom' clàssica. La parella protagonista, la Sheila (Drew Barrymore) i el Joel (Timothy Olyphant), treballen com a agents immobiliaris. Les seves cares sempre somrients presideixen els anuncis que pengen a l'entrada de les cases en venda del típic barri residencial californià. Amb la seva filla adolescent Liv, formen una família prototípica de sèrie, mentre que el veí enamorat de la noia no s’escapa del tòpic de geek pagafantes. Com totes les veïnes i col·legues, la Sheila fa règim permanentment. Xarrupa batuts de color verdós mentre fa exercici amb les amigues. Fins al dia que, tot ensenyant una casa a uns clients, la dieta detox fa el seu efecte. Ho vomita tot i més. Tan depurada queda que mor. I ressuscita. Des del primer capítol, la Sheila esdevé una zombi que per aparença pot seguir mantenint l'estil de vida que duia fins ara. Excepte per un petit detall pel que fa a la dieta. Només sobreviurà a base de carn humana.
La introducció d'un element propi del terror en la comèdia resulta el mecanisme ideal per fer aflorar el vessant més fosc dels protagonistes. A Santa Clarita diet, la dona zombi sembla destinada a destapar la hipocresia pròpia de les dinàmiques socials de la sitcom i posar en evidència el joc d'aparences que caracteritza l'estil de vida de les famílies de classe mitjana-alta dels afores. Desinhibida i revigoritzada, la Sheila es cansa de somriure al veí policia sempre vigilant, practica més sexe que mai i anima la filla a deixar els estudis. Com a les pel·lícules de David Cronenberg, la transformació monstruosa destapa els instints més bàsics de la protagonista. Però la transgressió s'acaba aviat. Victor Fresco, responsable de la sèrie, no pitja el pedal a fons en cap dels temes que genera el punt de partida.
La pulsió caníbal de la protagonista, per exemple, apunta a la idea de fins on és capaç d'arribar una família convencional per garantir la seva unitat i supervivència. Però Santa Clarita diet no arriba a explorar aquesta espinosa contradicció moral, per molt que els protagonistes apliquin la consciència metòdica de pares responsables a l'art de matar gent. En un altre episodi, la Sheila pateix per primer cop un problema típic de mort vivent: li cau el dit petit del peu. I no gosa explicar-ho al marit. Una bona oportunitat per aprofundir en el pànic a la decrepitud del cos i a la pèrdua de l'atractiu sexual. Però el capítol se soluciona de la manera més complaent i superficial possible. Una sèrie com aquesta hauria d'entroncar amb antecedents com Una assassina molt especial de John Waters, per posar un exemple de comèdia terrorífica que portava al paroxisme hilarant les suposades virtuts de les mares de família exemplars. Ni prou agosarada, ni prou ferotge ni tan sols especialment sarcàstica, Santa Clarita diet renuncia a sacsejar els fonaments de la sitcom i es conforma a funcionar com una comèdia familiar típica amb un pessic de gore. De gore light.
I costa avesar-se a un Timothy Olyphant que extrema el registre còmic, com si volgués fer-nos oblidar els rols que l'han fet famós a la televisió a Deadwood i Justified. Drew Barrymore, en canvi, es reserva els millors moments de Santa Clarita diet: quan la dona zombi d'aparença plàcida i inofensiva salta i engrapa com un fera salvatge les seves víctimes.
+ Detalls
Santa Clarita diet
De Victor Fresco per a Netflix
