Sèries
Eulàlia Iglesias

Perdre la virginitat

Michaela Coel, una de les revelacions televisives de la temporada, actualitza amb 'Chewing gum' els supòsits demogràfics de la comèdia obrera típicament britànica amb bones dosis d'humor brut, sexi, tendre i irreverent

Perdre la virginitat Zoom

En la comèdia adolescent nord-americana, perdre la virginitat és una preocupació majoritàriament masculina. A Chewing gum, en canvi, és la protagonista femenina qui s'obsessiona a debutar en el món del sexe. Per a la Tracey no ha sigut fàcil. A casa, la mare i la germana gran són devotes religioses que consideren tabú tot allò que té a veure amb el plaer carnal. “La teva vagina és sagrada”, proclama la dona a les noies del barri en la seva permanent missió evangelitzadora. El seu xicot, el Ronald, no té cap intenció de trencar el celibat d'una relació que ja fa sis anys que dura. I la millor amiga, la Candice, no para de donar-li consells: “Asseu-te-li a la cara... I si no obre la boca, tapa-li el nas”. La Tracey ja no pot més. Fins i tot el poeta del barri, el Connor, li fa més cas que el Ronald.

La pèrdua de la virginitat de la Tracey és el motor narratiu de Chewing gum. Però aquesta sèrie creada i protagonitzada per Michaela Coel, que acaba de guanyar els Bafta a la millor interpretació femenina i al millor talent revelació, va més enllà dels tòpics de les comèdies d'iniciació sexual nord-americanes. Chewing gum entronca i alhora actualitza aquella tradició tan britànica de retratar des del més absolut dels realismes i sense cap mena de pudor les tribulacions de la classe obrera. Coel s'ha inspirat en part en la seva pròpia vida: ella també és filla d'una família monoparental (el pare va tornar al seu país d'origen, Ghana, abans que ella nasqués), va passar per una fase de profunda religiositat i ha crescut en un d'aquests barris de blocs de pisos de protecció oficial de l'East End de Londres.

Chewing gum evita l'estigmatització de la vida als blocs sense necessitat de gentrificar el barri. La convivència interracial resulta tan quotidiana que no és notícia. A ningú li crida l'atenció que la Tracey sigui negra i el seu nou xicot blanc, excepte el dia que decideixen muntar un trio i la tercera en qüestió fantasieja amb escenes de 12 anys d'esclavitud. A la família de la Candice també hi ha gent de tots colors. La majoria de llars del bloc tenen un altre tret en comú: el pare hi és absent. Aquest sistema matriarcal comporta una complicitat femenina meravellosa, però també l'abolició dels espais d'intimitat. La mare del Connor entra a l'habitació del fill quan ell és amb la Tracey sense que en cap cas la sobresalti el que puguin estar fent. A les converses, totes opinen sobre la vida sexual de la protagonista encara que ella no ho demani. Chewing gum presenta un costumisme femení tan popular com desvergonyit que recorda en algun moment les primeres pel·lícules de Pedro Almodóvar. Per descomptat, no tot són flors i violes al barri. La Tracey té una feina d'allò més rutinària a la botiga de queviures; el Connor diu que és poeta, però la resta opina que és un ni-ni. Per guanyar un sou extra, les noies fins i tot intenten muntar un negoci a base de vendre consoladors usats...

Chewing gum s'afegeix a la gran collita de sèries creades per dones còmiques que practiquen un humor de trets autobiogràfics, com Fleabag, Insecure o Lady Dynamite. No només Michaela Coel resulta tot un descobriment. Susan Wokoma, l'actriu que fa de germana gran, es menja la pantalla cada cop que surt, sobretot en l'episodi on descobreix el sexe en viu per internet. Chewing gum acaba d'estrenar segona temporada a la televisió britànica. Esperem que no trigui a aparèixer al catàleg de Netflix.