Mitologia hip-hop

Amb 'The get down', una de les grans apostes de la ficció seriada de Netflix, Baz Luhrmann elabora, sobre una base històrica, un relat mític al voltant de la gènesi del hip-hop al Bronx de finals dels setanta

Eulàlia Iglesias

3 min

"Al capvespre, durant l'estiu, el Bronx comença a brillar. Els pares s'asseuen a les cadires que els bars ubiquen a l'aire lliure, beuen cervesa o suc i gaudeixen de les converses en diversos idiomes que es trenen a les àmplies voreres. Els adolescents volten per les cantonades, alts, enfilats en bicicletes llampants. Els nois estrenen sabatilles noves i juguen a bàsquet a l'asfalt llis. La salsa, el dancehall i el hip-hop ressonen en l'aire. La música és refrescant, com l'aigua".

D'aquesta manera tan evocadora arrenca el tercer capítol de Generación hip-hop. De la guerra de pandillas y el grafiti al gangsta rap, el llibre de referència sobre aquest moviment cultural escrit per Jeff Chang i editat en castellà per Caja Negra. Com passa tan sovint en els treballs d'investigació anglosaxons al voltant de la cultura popular, Chang vehicula la seva recerca exhaustiva i rigorosa de la història del hip-hop a través d'una narrativa viva i irresistible. L'obra traça els orígens del hip-hop tot situant-nos en el context del Bronx de l'època. Com explica en un capítol anterior, "el South Bronx era un conjunt de ruïnes espectacular, una terra erma mítica, una malaltia contagiosa i, com va assenyalar Robert Jensen, «una situació de pobresa i col·lapse social més que no pas una ubicació geogràfica»".

Just per aquest territori es mou The get down, la sèrie de Baz Luhrmann per a Netflix. A primera vista, sobta que la plataforma audiovisual encarregués aquesta ficció a un australià en lloc de confiar en cineastes més afins al tema com Spike Lee o John Singleton. En vista del resultat, és evident que a Netflix no li interessava tant una aproximació realista a aquella època com la construcció d'un relat amb un regust mític que a més entronca amb inquietuds pròpies de la filmografia de Luhrmann com l'actualització postmoderna del melodrama i del musical.

El protagonista és el personatge masculí típic del director d'El gran Gatsby, un noi romàntic com Romeu, Jay Gatsby o l'Ewan McGregor de Moulin Rouge que escriu versos dignes de ser rapejats. La noia que estima somia a fugir del Bronx per convertir-se en una reina de la música disco. Tots dos encarnen relacions complementàries del barri amb la música: ell trobarà el seu camí en un nou estil, el hip-hop; ella segueix aquell camí més tradicional que anava del cor de l'església a la pista de la discoteca.

Però el personatge clau de The get down és Shaolin Fantastic, un grafiter esmunyedís i vestit sempre de vermell com un superheroi que, inspirat per Grandmaster Flash (un dels pocs personatges reals que apareixen a la sèrie), tira endavant el seu grup de hip-hop. És a través de Shaolin que s'enfoca el naixement del hip-hop com una mitologia, des de la imatge del Bronx dividit en tres regnes on governen cadascun dels pioners del moviment, Grandmaster Flash, DJ Kool Herc i Afrika Bambaataa, fins a la consideració dels discos de vinil com a objectes sagrats.

En un moment de la sèrie, Rumi, el jove geni del grafit, pinta en un tren el lema "Unfold your own myth", títol d'uns versos del poeta persa del qual ha pres el nom. Aquesta és la idea base de The get down. No només desenvolupar una mitologia del hip-hop sinó fer palès com aquesta subcultura va esdevenir un llenguatge autòcton del barri que per primer cop permetia als joves del Bronx transcendir els límits imposats per la societat a través de codis propis.